Sindicats policials, responsables polítics i jutges tanquen files en el silenciament de les identificacions per perfil racial per part de les forces de seguretat. Malgrat els tocs d’atenció reiterats per part d’organitzacions de defensa dels drets humans i d’organismes internacionals, l’administració responsable nega que els cossos policials utilitzin el color de pell de les persones per aturar-les i identificar-les. Fonts dels Mossos d’Esquadra han negat taxativament a la Directa que la policia catalana apliqui cap prejudici basat en l’aspecte ètnic a l’hora de decidir quines persones aturen a la via pública per demanar-los la documentació. Però curiosament, Eduard Sallent, quan n’era comissari en cap l’any 2020, va reconèixer que aquest biaix existia. A l’edició de setembre de la revista mensual, que es publica aquest dilluns, dia 8. S’aborda aquesta realitat i s’analitzen les afectacions que té sobre les vides de les persones no blanques el fet de ser objecte de sospita constant part de les diverses forces i cossos de seguretat.
La mateixa Agència de Drets Fonamentals de la UE (FRA, per les seves sigles en anglès) explicita que les persones racialitzades són aturades amb una freqüència molt més elevada que la població blanca, tot destacant que “elaborar perfils en què la raça i l’ètnia són l’única base per aturar algú és il·legal”. S’hi han pronunciat també l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (PACE) i el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, que consideren la perfilació racial com una forma de racisme institucional i contrària al dret internacional. El Grup de Treball d’Experts sobre els Afrodescendents davant del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, en el seu informe de missió a l’Estat espanyol, va més enllà i assegura que les identificacions per perfil racial són “un problema endèmic” a l’Estat. A la llista també s’hi suma l’oficina del Defensor del Poble, en l’àmbit de l’estat espanyol, i l’Oficina de Drets Civils i Polítics a Catalunya, que el 2020 va declarar que “la perfilació ètnica i racial per part de les forces i cossos de seguretat és una pràctica habitual al nostre país”.
Una de les demandes més repetides per part de col·lectius antiracistes i organitzacions socials és la importància que les administracions responsables reconeguin l’existència d’aquesta pràctica discriminatòria i que recullin dades fiables i oficials com a primer pas per corregir-la
Per la seva banda, entitats en defensa dels drets humans i col·lectius antiracistes, fa dècades que denuncien aquest modus operandi. SOS Racisme publicava el 2021 l’informe *Vigilància 2.0*, en el qual assenyalava que a Catalunya per cada persona amb nacionalitat espanyola se n’identificaven 3,48 d’estrangeres i per cada persona amb DNI detinguda se’n van detenir 7,72 que no tenien aquesta ciutadania. El maig de 2023 l’organització Rights International Spain (RIS) publicava una enquesta en què recollia el testimoni de diverses entitats antiracistes: el 97% constatava l’existència de la perfilació racial, i la meitat dels col·lectius havien rebut queixes o denúncies de persones que n’havien sigut víctimes. En un 35% dels casos, una persona pertanyent a l’organització n’havia estat testimoni directe i un 8% declarava que una persona del seu entorn ho havia viscut.
Malgrat aquest escenari, el missatge per part dels òrgans policials i els càrrecs polítics responsables és la negació frontal. El novembre de 2024, Josep Lluís Trapero, director general de la Policia de la Generalitat, en comissió parlamentària, sentenciava que “el cos no té cap perfil ni cap biaix racial. Ni en les identificacions ni en les detencions ni en el comportament”. Es contradeia, així amb Eduard Sallent, que l’any 2020, quan era comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, va protagonitzar l’únic reconeixement públic d’aquesta praxi. En la línia de Trapero, el director general de la Policia Nacional, Francisco Pardo negava fa poc: “No existeix això que vostès han anomenat racisme institucional” i Albert Batlle, tinent d’alcalde de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, afegia “això (les perfilacions racials) ho hem negat sempre, és una cançoneta reiterativa i pesada”.
En el reportatge que les subscriptores de la Directa podran llegir a partir d’aquest dilluns, fonts dels Mossos d’Esquadra han assegurat que “no duem a terme identificacions per perfil ètnic”, explicant que les identificacions s’ajusten a la “potestat discrecional (que cal no confondre amb arbitrarietat) sempre dins els límits legals, basant-se exclusivament en motius de seguretat i responent a criteris d’eficàcia i eficiència policial.” Tanmateix, les dades facilitades pel mateix cos apunten, en la línia de la recerca de SOS Racisme, a una desproporció entre les identificacions realitzades a persones estrangeres i amb nacionalitat espanyola. El 2024, els Mossos van practicar 1.042.845 identificacions, 508.419 de les quals a persones estrangeres. Pel que fa a les nacionalitats, l’encapçalen les persones provinents de països africans, seguit de les persones americanes i, a molta distància, de la Unió Europea (sense comptar l’Estat espanyol). Ara bé, si ho comparem amb el total de població, resulta que el 16,15% de les persones estrangeres que viuen a Catalunya van ser identificades, mentre que la xifra baixa al 5% en les persones amb nacionalitat espanyola. Hem de tenir en compte que aquestes dades fan referència a la nacionalitat, però no al color de pell o l’etnicitat de la persona identificada que és el que marca el biaix racista. Dins del gruix de persones amb nacionalitat espanyola s’hi inclourien persones no blanques que en molts casos també denuncien que son objecte de constants identificacions.
Algunes dades recollides en l’àmbit de la recerca també posen en evidència que el biaix racista és ben present en les pràctiques policials. L’estudi “Identificación policial por perfil étnico en España”, publicat per la Universitat de València l’any 2013, conclou que el 5% de les persones blanques i nascudes a l’Estat espanyol havien estat identificades alguna vegada per cossos policials, xifra que augmentava a un 16 % en el cas de les que no eren blanques, però que també tenien nacionalitat espanyola. El mateix informe destacava que, ampliant més el focus, a les persones d’ètnia gitana se les identificava deu vegades més que a les blanques, a les d’aparença magribina 7,5 cops més, i a les negres o a les mesoamericanes, 6,5 més.
Una de les demandes més repetides per part de col·lectius antiracistes i organitzacions socials és la importància que les administracions responsables reconeguin l’existència d’aquesta pràctica discriminatòria i que recullin dades fiables i oficials com a primer pas per corregir-la. Ho sintetitza el periodista i investigador Youssef M. Ouled: “No existeixen mecanismes perquè una persona es defensi contra alguna cosa que no existeix”. Tal com es recull al reportatge que obre l’edició 592 de la Directa mitjançant multitud de testimonis, les identificacions per perfil racial no són actuacions intranscendents sinó que tenen greus afectacions en la quotidianitat d’algunes persones no blanques, tant migrades com nascudes aquí, i són la porta d’entrada a vulneracions més importants: humiliacions, agressions físiques o, fins i tot, confinaments a centres d’internament d’estrangers o deportacions.
