“Els caçarem. Caçarem la senyora Merkel. Recuperarem el nostre país i el nostre poble”, va afirmar Alexander Gauland, líder de facto del partit ultradretà Alternativa per Alemanya (AfD) la nit electoral de setembre de 2017 quan la formació es va convertir en la tercera força del Parlament de Berlín. Moltes seguidores ho han entès al peu de la lletra: una cacera a l’oposició, a la societat civil, a les migrants i als mitjans de comunicació.
Des del 26 d’agost passat, la ciutat de Chemnitz passa a formar part de la llista de pogroms que han tingut lloc després de la reunificació d’Alemanya: Rostock-Lichtenhagen, Hoyerswerda, Heidenau o Freital; alçaments multitudinaris de caràcter violent d’una turba enfurismada l’objectiu de la qual és el linxament o l’assassinat de persones no alemanyes o pertanyents a una minoria religiosa, on l’Estat alemany perd el monopoli de la força (durant un temps determinat) i la ultradreta, als carrers, s’imposa a través de la violència. En molts d’aquests exemples, amb una clara victòria ultra: amb la violència assoleix objectius polítics, ja que l’Estat va endur-se a les persones no desitjades pels neonazis a altres indrets.
El problema de Chemnitz amb l’extrema dreta, el racisme i la xenofòbia no comença aquest estiu. A les eleccions generals de 2017, el partit de dreta radical AfD va rebre el 24% de les votacions a la localitat; l’agrupació electoral ultradretana Pro Chemnitz té tres regidors a l’ajuntament i els assassins de l’escamot neonazi NSU van trobar refugi a Chemnitz
El problema (i idil·li) de Chemnitz amb l’extrema dreta, el racisme i la xenofòbia no comença aquest estiu. A les eleccions generals de 2017, el partit de dreta radical AfD va rebre el 24% (més o menys un de cada quatre votants) de les votacions a la localitat; l’agrupació electoral ultradretana Pro Chemnitz té tres regidors a l’ajuntament i els assassins de l’escamot neonazi NSU van trobar refugi a Chemnitz.
“Alguns segurament s’han excedit amb la violència”, “però necessitem als ultradretans”, diu Judy, una veïna de Chemnitz a un periodista de Der Spiegel. “Necessitem gent per anar al parc de la ciutat a donar bufetades” als estrangers, als refugiats, als musulmans –als no alemanys en definitiva– refereix la jove de 32 anys, que els acusa aquests col·lectius d’estendre la por i el terror. Judy no és l’única a Chemnitz que pensa d’aquesta manera.
Clima de pogrom neonazi
I així és com milers de persones –les estimacions van des de 5.000 a 12.000- s’han concentrat sis vegades en una setmana a les convocatòries de Pro Chemnitz i també AfD. Amb ella, centenars de neonazis: l’NPD, el partit encara més neonazi (perquè no se n’amaga i utilitza la retòrica goebbeliana) III Via, els grups de hooligans Kaotic Chemnitz i NS Boys (NS per nacionalsocialisme) de l’equip local de futbol Chemnitzer FC, així com altres personalitats de l’espectre ultradretà arribades d’arreu d’Alemanya. O de Suïssa, com el diputat i periodista Roger Köppel, del partit populista conservador SVP.
Les concentracions s’han traduït en un clima d’invitació al pogrom. En marxes xenòfobes amb crits de “fora estrangers”, “Alemanya per als alemanys”, “Fora Merkel”. Cacera i assalt de tota persona passavolant “no alemanya” (eufemisme de no blanca). Disturbis. Agressions a antifeixistes i a una delegació socialdemòcrata de Hesse. Agressions reiterades a la premsa, unes setze recapitulades (en especial per part d’un grup neonazi vingut de Braunschweig, una ciutat de la mateixa grandària de Chemnitz de l’oest del país) i escopinades a la policia. L’afganès Saifullah Z. va ser apallissat greument per neonazis encaputxats el dissabte 1 de setembre a plena llum del dia. Protesta i blasfèmia. Els fets passen cada nit a Chemnitz, una ciutat mitjana de Saxònia coneguda de 1953 a 1990 com a Ciutat Karl Marx, mentre formava part de la República Democràtica Alemanya.
Als carrers de la ciutat s’hi ha pogut veure des de fa mesos adhesius amb eslògans ultradretans o pintades racistes, una agressiva protesta amb banderes de l’Imperi alemany i de la República, que ha generat titulars internacionals
Davant dels ulls del bust de 13 metres de l’autor del Manifest Comunista al centre de la població, la turba racista s’apodera dels carrers corejant el lema anticomunista de 1989 –“Nosaltres som el poble– (reactivat durant les marxes de Pegida). Als carrers de la ciutat s’hi poden veure des de fa mesos adhesius amb eslògans ultradretans o pintades racistes, una agressiva protesta amb banderes de l’Imperi alemany i de la República, que ha generat titulars internacionals. Les marxes acaben amb l’atrinxerament dels escamots neonazis al centre de la ciutat mig escortats per la policia i amb l’expulsió de les antifeixistes que intenten protestar i la premsa que intenta reportar els fets. Aleshores, comença per alguns el botellón. La violència és un pilar de la ultradreta: aquesta ideologia es basa en l’exclusió, en la idea que les persones no són iguals.
La ultradreta instrumentalitza un assassinat per imposar la seva agenda política
L’espurna que va fer esclatar les protestes, espontània i esgavellada, va ser l’apunyalament mortal d’un home de 35 anys. La premsa sensacionalista va titular que uns refugiats havien assetjat sexualment una dona durant la festa major i que un alemany, en sortir a defensar-la, va ser assassinat. Tant la policia com els testimonis presencials dels fets van desmentir aquesta teoria, però, diferents grups i personalitats vinculades a l’extrema dreta van llançar una crida per les xarxes socials a manifestar-se. Van instrumentalitzar la tragèdia, amb rumors i mentides, per treure’n rèdit polític. Fins al punt que el mort, un home de 35 anys anomenat Daniel Hillig, fuster d’origen cubà i pare de família, de pell fosca, amant del punk rock, tenia entre els gustos de Facebook pàgines antifeixistes i contra AfD.
Hores després, la policia va emetre un comunicat anunciant que els sospitosos eren dos joves, “un sirià i un iraquià”, fet que va donar més munició propagandística a l’extrema dreta. A més, l’ordre d’arrest, amb les dades dels detinguts, va ser filtrada –en cap cas es pot parlar d’un acte de whistleblowing perquè es tracta d’un delicte– per funcionaris afins a l’ultra partit Pro Chemnitz i al líder de la plataforma islamòfoba Pegida Lutz Bachmann (disset cops condemnat per la justícia alemanya, entre altres, per robatori, tràfic de drogues o incitació a l’odi), que el van penjar al seu canal de Telegram i a Facebook. El diputat d’AfD Stephan Protschka el va penjar a Twitter.
La policia, al centre de la polèmica
La inoperància policial i el seu naufragi van constatar-se no només durant la primera nit de cacera xenòfoba, sinó especialment durant el segon vespre quan, tot i doblar-se els efectius policials, l’odi i la violència van dominar l’acte. També quan davant d’un cordó policial diverses persones, sota la llosa que recorda el filòsof comunista, van fer la salutació hitleriana –un gest delictiu pel Codi Penal alemany– sense que passés res. Cap identificació. Cap actuació. La policia va emetre un comunicat demanant a la població estrangera no sortir de casa seva.
La inoperància policial van constatar-se quan, davant d’un cordó policial diverses persones, sota la llosa que recorda el filòsof comunista, van fer la salutació hitleriana –un gest delictiu pel Codi Penal alemany– sense que passés res. Cap identificació. Cap actuació. Això sí, la policia va emetre un comunicat demanant a la població estrangera no sortir de casa seva.
El ministre-president de Saxònia, el democratacristià Michael Kretschmer, va sortir a defensar els agents, blanquejant l’extrema dreta. D’aquí el problema. El seu partit, la CDU, ha tret importància a la ultradreta. Se l’ha tolerat i se l’ha deixat créixer. “Hem subestimat la manifestació”, va afirmar el portaveu de la policia de Chemnitz Andrzej Rydzik. L’esquerra i el moviment antifeixista no compra aquest argument. Consideren que la passivitat és una estratègia policial. La contaminació ultradretana als cossos de seguretat de l’Estat és un fet més que comprovat, des del cas de l’NSU fins a la simbologia ultradretana detectada a diversos antiavalots saxons a la localitat de Wurzen.
L’estigma de l’Est i el veïnat acrític
No és cap novetat que la ultradreta instrumentalitzi un succés fatal per eclipsar tot el debat polític entorn de la immigració i vincular-la a la criminalitat i a la inseguretat. A la pèrdua dels “valors alemanys” –tal com afirmen– de la qual culpen sense fissures la cancellera Angela Merkel i el seu govern “casta” de Gran Coalició. Tampoc és cap novetat que la ultradreta usi les xarxes socials i la desinformació a través de fake news per controlar el relat i mobilitzar, en un temps rècord, neonazis i persones descontentes. La novetat no és la qualitat de la protesta, sinó la quantitat de gent que arrossega. Veïnes de Chemnitz receptives a la propaganda d’AfD i acrítiques s’han manifestat al costat de neonazis organitzats i que en part estaven ja enxarxats amb anterioritat al voltant de Pegida.
“Per què filmeu?”, pregunta cridant i amb to imperatiu un home d’uns 60 anys. “Nosaltres no hem fet res”. “Veniu de fora i no teniu ni puta idea del que passa a Chemnitz. Dieu que som d’extrema dreta…”, afirma elevant la veu. “No som ni de dretes ni d’esquerres, estem molt preocupats per la nostra pàtria”. “Foteu el camp d’aquí”, afirma un home amb camisa de quadres blaus després d’increpar la premsa al mig del carrer mentre li passen per darrere dos joves amb cos d’atleta, un amb una samarreta que posa “Arier” (per raça ària) i l’altre amb un tatuatge amb el número 88 al clatell (88 per “Heil Hitler”).
Tots els indicadors macroeconòmics situen l’est d’Alemanya (l’antiga RDA) per sota de l’oest en gairebé tot. Tota la indústria oriental està dominada per empreses germano-occidentals. Viure a Alemanya oriental segueix significant viure en l’estigma, al costat dels perdedors de la Guerra Freda. La situació alimenta un sentiment de greuge comparatiu que ha canalitzat recentment la ultradreta després del fracàs de les esquerres i els danys del capitalisme: precarietat, atur i individualisme. La turba, liderada per vells militants de l’extrema dreta, ha compartit plaça, braç a braç, amb gent jubilada que enyora la República Democràtica Alemanya i amb professionals liberals de classe mitjana empobrida, pagesia nacionalistes que no veu amb mals ulls l’Imperi alemany i neonazis de gimnàs organitzats. Tots contra Merkel.
De Visegrád a la unió de la ultradreta amb AfD al capdavant
El que hauria de ser una concentració silenciosa en dol i record a la víctima es va convertir en un escenari proselitista per la ultradreta. Martin Kohlmann, cabdill de Pro Chemnitz i organitzador dels actes, micròfon en mà, va exigir més autonomia per a Saxònia i un acostament de l’Estat federat al Grup de Visegrád, integrat per Polònia, Hongria, Eslovàquia i Txèquia, països amb governs ultranacionalistes, que es neguen a acceptar refugiades tot i les resolucions en línia contrària de la UE. De fet, Kohlmann –que va participar com a orador en una manifestació a Potsdam el març passat a favor de l’alliberament dels negacionistes de l’holocaust empresonats i és l’advocat de neonazis condemnats per terrorisme per cremar albergs de refugiades l’any 2015 a la població saxona de Freital–, va afirmar que a les habitants de Saxònia “tenen més en comú amb la gent de Visegrád que amb els seus compatriotes “de l’oest”.
La participació d’AfD a la contesa és realment destacable, no només per la involucració de les seccions etnonacionalistes d’AfD (Saxònia, Turíngia, Brandenburg –aquestes tres de l’Est del país–, Renània-Palatinat i Saarland –aquestes dues de l’Oest–, i els seus líders, Jörg Urban, Björn Höcke, Andreas Kalbitz, Uwe Junge i Josef Dörr, respectivament) sinó per l’estratègia política. L’estratègia del seu home fort, Höcke. La deshumanització verbal dels oponents polítics i la unió de tota l’extrema dreta, amb un acostament cada vegada més obvi al neonazisme, físic i dialèctic. Ja a les localitats de Kandel (a l’Oest del país) i Cottbus (a l’Est), es va poder observar com l’AfD, coopera amb elements feixistes i hi contribueix incorporant membres del partit a l’organització local de manifestacions de rebuig a les refugiades. Per no parlar de l’estreta col·laboració amb el col·lectiu antiislàmic Pegida.
Martin Kohlmann, cabdill de Pro Chemnitz i organitzador dels actes, micròfon en mà, va exigir més autonomia per a Saxònia i un acostament de l’Estat federat al Grup de Visegrád, integrat per Polònia, Hongria, Eslovàquia i Txèquia, països amb governs ultranacionalistes, que es neguen a acceptar refugiades
AfD, el braç parlamentari de l’extrema dreta alemanya, s’escampa a tot el país fent campanya electoral diària des dels escons, controlant el relat a través d’Internet i amb presència als carrers en continua protesta antistablishment. Les salutacions hitlerianes i les agressions a la premsa són “operacions de falsa bandera”. Són realitzats per “infiltrats de l’extrema esquerra” i “provocadors antifeixistes” per desprestigiar la “revolta ciutadana” de Chemnitz. Així ho assegura la dirigent d’AfD a Baviera Heike Themel.
Remarcable és també la presència de membres del Moviment Identitari –amb l’austríac Martin Sellner al capdavant–, representants d’un corrent d’activisme juvenil no-nacionalsocialista, afirmen, sinó nacional conservador, però que no tenen cap recança en manifestar-se al costat dels partits neonazis i escridassar la premsa més enllà de les connexions personals entre grups identitaris i l’escena neonazi.
Tot i el multitudinari concert antifeixista amb l’eslògan “Som més”, que va aplegar a unes 65.000 persones una setmana després del primer dia d’enfrontaments –moltes d’elles vingudes d’altres estats federats, la majoria absents durant la contra manifestació antifeixista local de resposta les convocatòries ultradretanes–, la situació, lluny de calmar-se, continua en màxima tensió. I tot sota la barba del bust de Karl Marx.
