“La taxa de mortalitat és del 20% al 30%, fem el que fem, però després hi ha un 70% que curem”, va afirmar el pèrit cap del Servei de malalties infeccioses i contagioses de l’Hospital Ramón i Cajal, Santiago Moreno Guillén, convidat pel jutge “a fer una mica d’endevins” sobre quina probabilitat de curació hauria tingut Samba Martine si el 30 de novembre, el segon dia que l’acusat Fernando Hernández València la va atendre, l’haguessin traslladat a l’Hospital 12 d’octubre i allà se li haguessin practicat les proves pertinents, entre elles la del VIH.
“Amb aquesta simptomatologia, si a aquesta dona la porten a la porta de l’Hospital 12 d’Octubre, li fan les anàlisis de VIH i, a partir d’aquest moment, s’inicia el tractament. Segurament encara hi havia possibilitat que es recuperés. Depèn del temps d’evolució, però com que no hi havia meningitis, estaríem en les taxes de supervivència més optimistes”, va explicar qui és un dels tres pèrits que aquest dimarts va prestar declaració en la segona sessió del judici per la mort de la immigrant congolesa Samba Martine, ocorreguda el 19 de desembre de 2011 al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) d’Aluche, després de 38 dies de tancament durant els quals, almenys, va sol·licitar onze vegades assistència mèdica.
El seu testimoni va tenir la força de les paraules que persuadeixen fins i tot als menys avesats: la importància del cas radica en què Samba era portadora del virus VIH i d’haver-se indagat a temps sobre la seva simptomatologia, en cas d’haver-se realitzat les proves corresponents, potser avui estaria amb vida. “La clau de tot és el VIH, no?”, va preguntar buscant reafirmar el titular del Jutjat Penal número 21, David Yehiel.
La pèrita, la primera dels tres a testificar, en el que sí que va coincidir amb la resta va ser en els índexs de supervivència que té la criptococcosi. “Si el tractament és en temps i forma, hi ha una supervivència del 70%”, va concloure
En paraules de la pèrita de l’Institut Anatòmic Forense, Carmen Baladía, responsable de l’autòpsia i l’informe presentat el 4 de maig de 2012 al Jutjat d’Instrucció número 38 -que va arxivar la causa-, Samba va morir de “criptococcosis, una infecció sistèmica produïda per un tipus de fong”. Tenia afectats el cor, pulmons, fetge i els seus ronyons, però “macroscòpicament” no es veia rastre d’una meningitis, com s’havia divulgat en un principi.
“És una malaltia rara, de les anomenades emergents o oportunistes, que no afecta éssers humans sans. Ocorre en casos de VIH, de problemes renals o un trasplantament”, ha detallat, i després de filar uns símptomes que va considerar “en principi, banals”, ha afirmat que” no cal ser llicenciat en medicina per col·legir que aquesta simptomatologia no ens impressiona”.
La seva assertivitat, però, va contrastar amb algunes afirmacions que llancen dubtes sobre la pràctica seguida pel personal que treballava per a l’empresa Serveis Mèdics Especialitzats (Sermedes SL), responsable de prestar l’atenció sanitària al CIE d’Aluche els dies que Samba va estar tancada.
“L’origen geogràfic efectivament és molt important… clar que té incidència que aquestes persones vénen de països que tenen percentatges de seropositivitat més alts que els països europeus. Preguntem antecedents personals, malalties prèvies, medicació que estiguin prenent”, ha detallat Baladía, una pràctica mèdica que no consta que s’hagi realitzat amb la víctima. Malgrat això, el jutge va negar quatre vegades consecutives a l’advocada de l’acusació popular preguntar sobre la dificultat que hauria tingut Samba per explicar-se, tenint en compte que la seva llengua materna era el lingala i no consta que a les visites hagi comptat amb el corresponent servei de traducció. Tampoc l’acusat, el doctor Fernando Fernández València, sap francès com per pensar en una interlocució més o menys convincent.
La pèrita, la primera dels tres a testificar, en el que sí que va coincidir amb la resta va ser en els índexs de supervivència que té la criptococcosi. “Si el tractament és en temps i forma, hi ha una supervivència del 70%”, va concloure, encara que va ser difusa la resposta quan la defensa va repreguntar sobre “què és molt de temps?”. Va ser llavors quan el jutge va interrompre amb un exemple. “Si sóc a casa i truco a urgències i tinc els mateixos símptomes: roncs, sibilacions i cefalees, m’hauria receptat el mateix?”, va preguntar Yehiel. “Li hauria donat un antitussigen perquè descansi, un pomadeta i alguna cosa per al mal de cap. I li diria que, si en 24 o 48 hores no millora, vagi vostè al centre de salut o a urgències. I si va a l’hospital, aquí sí que han de tenir protocol·litzat el de la sida, i si no el tenen, haurien de tenir-lo”, va respondre. “I si li dic que tinc VIH?”, pregunta de nou. “Si té VIH, l’enviaria a l’hospital. Donats els seus antecedents, vagi-se’n a urgències. No pensaria en la criptococcosi, però sí en una infecció oportunista”.
Quinze dies
L’únic dels acusats que seu a la banqueta, el doctor Hernández València, va presenciar el judici en silenci, amb les seves mans estretes entre les seves cames i un constant moviment dels seus polzes. Els altres dos acusats, el doctor Jaume Evaristo Ojeda Rojas i la infermera Yordanka García Casanova estan pròfugs de la justícia.
Es jutja l’actuació professional d’Hernández València els dies 15 i 30 de novembre, les dues vegades que va atendre Samba Martine. En la seva declaració de dilluns, va explicar que només havia identificat “símptomes gripals” i “pruïja a la zona perianal” i que, després de quinze dies, en la segona consulta, els símptomes continuaven.
Sobre aquesta possible confusió simptomàtica, es va esplaiar en la segona sessió del judici la tercera de les pèrites cridades a declarar, la metge especialista en malalties de transmissió sexual i amb una dilatada trajectòria de treball en presons i en programes de l’Ajuntament entre 1984 i 2017, Concepció Colomo Gómez.
L’únic dels acusats que seu a la banqueta, el doctor Hernández València, va presenciar el judici en silenci, amb les seves mans estretes entre les seves cames. Els altres dos acusats, el doctor Jaume Evaristo Ojeda Rojas i la infermera Yordanka García Casanova estan pròfugs de la justícia
“No sé si aquesta persona -en referència a Fernández València- va veure el que s’havia escrit tres dies abans, quan Samba Martine va ingressar al CIE. Quan arriba el dia 15 i apareixen una sèrie de manifestacions com a quadre gripal, que ja tres dies abans havia referit la pacient, no pregunta ni es valora la patologia respiratòria. El 30 de novembre la torna a atendre i porta quinze dies amb una patologia respiratòria i no se li ocorre indagar més. Això no pot ser una grip, quinze dies així, és alguna cosa més”, va assegurar Colomo.
Un extrem amb què va coincidir el doctor Moreno Guillén. “Són dues setmanes, si una persona té símptomes que persisteixen dues setmanes, estem obligats a pensar que al pulmó hi ha alguna cosa més. Puc pensar en tuberculosi. La simptomatologia respiratòria ha de desaparèixer al cap de deu dies, si persisteix, és perquè pot haver-hi alguna cosa més. Cal fer-li una placa de pulmó, això s’ensenya a la facultat, fins i tot si no hi ha sida. En una radiografia hauria trobat senyals que hi podia haver una patologia a estudiar”, va confirmar.
-Sortiria com una taca?, va preguntar el jutge.
-Sí, a la radiografia es veu la taca, va respondre el pèrit.
Per Colomo, a més, “hi havia criteris epidemiològics. A una dona que ve de l’Àfrica i a més comença a tenir certes patologies, el primer que li faig és un VIH, i si ve amb picor anal i veig candidiasi, amb més raó. El clotimazol és una pomada específica per a la càndida en mucoses. A qualsevol persona amb candidiasi a qualsevol part del cos és recomanable fer-li anàlisis de VIH, i si és a la regió perianal, molt més”. I va delimitar que, segons recomanacions del Ministeri, “el VIH s’ha de fer a qualsevol persona que tingui la candidiasi, perquè hi ha factors que la propicien”. Tots dos pèrits van qüestionar que en els fulls d’evolució només apareixen símptomes, però en cap cas un diagnòstic i no van dubtar a reafirmar que, al seu entendre, hi ha “mala praxi”, ja que no es van buscar possibles diagnòstics a la simptomatologia que presentava Martine.
Testimonis policials
Tot i que relegats en un segon lloc, la sessió va permetre escoltar el testimoni dels policies que van realitzar el trasllat de Samba Martine. Tots van coincidir en la debilitat que tenia i les “dificultats per caminar”. Un dels dos responsables de portar-la amb el cotxe patrulla fins a l’Hospital 12 d’Octubre va recordar que “anava com endormiscada, amb prou feines tenia forces per dir alguna cosa” i va delimitar que la infermera els va dir “que no tenia cap malaltia greu ni res”. Criteri que va secundar un company seu, que en manifestar que no la veia bé per traslladar-la en un vehicle policial, va escoltar de la infermera: “el metge ha donat autorització per a traslladar-la”.
