L’estiu de 2020 ha sigut un estiu efímer, on les coses semblaven relliscar de les mans i tot s’esvania. Per mi, l’estiu va començar amb una recomanació del meu tiet: “T’has de llegir la poesia d’Enric Casasses”. Escanejàvem les estanteries d’una llibreria a l’Escala i, en acostar-me a l’aparador amb el llibre El nus la flor a la mà, la dona de l’altra banda del caixer em va explicar que la família d’en Casasses era de per allà. Vaig sortir al carrer acompanyada de la presència fantasmal del poeta, imaginant-me’l passejant pels carrers, parant a mirar les gàrgoles de l’església.
Durant l’estiu, dues vegades el vaig intentar anar a veure llegir i dues vegades no va poder ser, en part per qüestions de la pandèmia i en part per obstacles que t’imposa d’imprevist la vida mateixa. Però em vaig quedar sense poder posar cara a les paraules ni observar com els seus gests guarnien les frases. Així i tot, al final de l’estiu, aquesta manca em va semblar totalment apropiada. El nus la flor és un text efímer, carrega un impuls que rellisca, es desfà i refà entre les mans de qui el llegeix.
Edicions Poncianes ha publicat el llibre amb un disseny que busca reproduir el format de les llibretes escrites a mà, amb els poemes i dibuixos en mides diferents i escampats per les pàgines
El poemari és una col·lecció eclèctica que es materialitza en diversos formats: apunts, diàlegs, dibuixos, cançons, aforismes, prosa i poemes que en Casasses va redactar en diverses llibretes al llarg de tres anys. És un llibre experimental i juganer. Anem passejant per les pàgines entre idees senzilles i pensaments filosòfics, entre jocs de paraules i metàfores, tot carregat de l’emoció d’enamorar-se –tema principal que apareix i es desenvolupa al llarg del recull. L’amor ho impregna tot, cada pensament, dibuix, objecte quotidià; cada record i pensament.
Edicions Poncianes ha publicat el llibre amb un disseny que busca reproduir el format de les llibretes escrites a mà, amb els poemes i dibuixos en mides diferents i escampats per les pàgines –un gargot en una cantonada, un paràgraf al mig de la pàgina. Recrea la sensació d’estar seguint els pensaments d’algú, una experiència que ens revela un món més íntim mentre llegim les coses que s’apunten per fer memòria i el que es pot descobrir en l’acte d’escriure.
