Un total de 1.556 municipis de Catalunya (947), del País Valencià (542) i de les Illes (67) han celebrat eleccions per elegir regidors i regidores. Ciutats i pobles, petits i grans, costaners i d’interior, amb diferents fisonomies geogràfiques i també socials. A Catalunya, 1.392 euros al mes de renda mitjana per habitant separen el municipi més ric i el més pobre; al País Valencià, 2.921 euros i a les Illes la diferència s’enfila fins als 12.000 euros, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadíctica (INE) i l’Idescat. De mitjana, el 23,5% de la població dels tres territoris es troba en risc de pobresa o exclusió social, tal com indica l’Enquesta de Condicions de Vida. Des de la Directa hem triat el municipi més ric i el més pobre de cada territori per analitzar els resultats dels comicis.
CATALUNYA
Matadepera
El més ric amb 28.100 euros de renda bruta mitjana per persona
Al Vallès Occidental, Matadepera és un poble d’urbanitzacions on viuen 9.752 persones. Entre els municipis de més de mil habitants de Catalunya, representa el segon amb la renda mitjana per habitant més elevada, per darrere de Riudarenes on un premi de loteria distorsiona la dada. Sense la distorsió, Matadepera esdevé el municipi amb més renda, en segona posició al conjunt de l’Estat espanyol per darrere de Pozuelo de Alarcón.
La població vallesana, a finals del segle XIX, es va convertir en una localitat rural on estiuejaven les famílies amb alt poder adquisitiu de Terrassa i Sabadell, que s’hi van anar instal·lant. Un element que accentua la renda mitjana a l’alça pot ser el fet que el municipi acull algunes grans fortunes, com la de Manuel Lao, fundador de Cirsa, un imperi de joc que va acabar venent a Blackstone.
El resultats electorals trenquen l’hegemonia convergent des del 79 -des de 2019, Junts per Matadepera- i donen la victòria a SOM Matadepera, una agrupació d’electors que s’ha presentat per primera vegada i ha aconseguit cinc regidors de tretze. En segona posició ha quedat Junts, però amb una absència molt rellevant: qui fins ara era l’alcalde, Nil López, ha decidit presentar-se sota el paraigua del nou partit Suma’t -vinculat al PDeCAT- i amb què ha obtingut tres regidors. Finalment, ERC perd dos regidors i se’n queda només un, i CUP-Amunt i Ciutadans desapareixen de l’ajuntament. L’extrema dreta de Vox, que es presentava per primera vegada, no ha obtingut representació.
Lloret de Mar
El més pobre amb 11.400 euros de renda bruta mitjana per persona
Municipi pioner en el turisme europeu dels anys cinquanta, ha esdevingut una de les destinacions turístiques més importants. El 2022 va rebre més d’un milió de visitants, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), però aquesta pressió turística no es tradueix en riquesa. Lloret de Mar és el municipi amb menys renda per habitant de Catalunya: 11.400 euros. En context, dels vint municipis de més de 5.000 habitants amb més places turístiques per càpita, no n’hi ha cap que superi la renda mitjana catalana, excepte Altafulla que la iguala. Poblacions com Salou i Castelló Empúries també figuren a la cua de rendes.
Diversos sindicats han alertat de l’elevat nivell de contractació temporal i la precarietat en el sector turístic a Lloret de Mar. De fet, el col·lectiu de cambreres de pis i treballadores de la neteja d’hotels, autodenominades com les kellys, s’hi han manifestat en diverses ocasions per denunciar les males condicions laborals.
En aquests comicis, el PSC, .amb vuit regidors i Adrià Lamelas encapçalant la llista, ha desbancat Junts, que se’n queda 4. Des del 1999, els socialistes no eren la força més votada. En tercera posició, apareix Tots per Lloret -vinculat al PDeCAT amb tres regidors, seguit d’ERC, que perd un regidor i en conserva només un. Entren al ple dos partits que fins ara no tenien representació al consistori: l’extrema dreta de Vox i En Comú Podem.
ILLES
Valldemossa
El més ric amb 25.686 euros de renda bruta mitjana per persona
En aquest poblet de postal enclavat a la serra de Tramuntana, conegut mundialment pel monestir cartoixà que va acollir les passions romàntiques de l’escriptora George Sand i el músic Chopin, el mapa polític canviarà poc després d’aquest 28-J, com, d’altra banda, tots els indicadors feien preveure.
A Valldemossa, el panorama electoral està dominat des de fa dècades per formacions independents, desvinculades dels grans partits. Nadal Torres és present al consistori de la localitat des de les primeres eleccions de la democràcia, i n’és alcalde des que l’any 2010 una moció de censura a tres bandes va desbancar de l’alcaldia el popular Joan Muntaner, titular de la vara durant 29 anys, tot i que en virtut dels pactes va haver de compartir l’alcaldia amb representants de l’extinta Unió Mallorquina i d’una altra força independent, La Valldemossa que Volem (VqV). Des del 2015 governa amb majories prou àmplies per no haver d’establir acords amb ningú. Aquest 28 de maig, la seva llista ha incrementat el percentatge de sufragis i suma una regidoria més, passant de cinc a sis, que es tradueix en una majoria absoluta a la casa consistorial. El PP, a l’oposició, també suma un estèril edil més, de dos a tres.
Torres lidera el Grup Independent de Valldemossa (GIV), tingut per una força regionalista, conservadora i d’ordre, que hi ha qui considera hereva de l’espai polític d’Unió Mallorquina. Ha tingut algun gest en defensa de la llengua catalana, imposant-la en la retolació dels comerços, que li ha valgut crítiques de l’espanyolisme illenc. VqV, una llista de caràcter més progressista i nacionalista (i generacionalment més jove), nascuda a finals dels anys noranta a partir del moviment opositor a un pla urbanístic, no s’ha presentat a les eleccions aquest 2023. El seu espai l’ocuparà el PSIB-PSOE, absent als comicis de fa quatre anys i que sí que ha presentat llista (no ho va fer fa quatre anys) i ha obtingut dues regidories.
Inca
El més pobre amb 13.661 euros de renda bruta mitjana per persona
Inca, capital de la comarca històrica del Raiguer, és l’únic municipi gran de l’illa de Mallorca, amb 34.093 habitants, sense franja costanera i l’únic l’economia del qual no es fonamenta en el turisme. La indústria del calçat, tradicional motor econòmic inquer, avui ha perdut pes en favor dels serveis i la construcció. És el segon municipi amb major taxa d’atur de les Illes (un 9,5% de la població activa segons les dades actualitzades del Sepe), i que en té més entre les poblacions majors de 10.000 habitants.
Virgilio Morero (del PSIB-PSOE) que és alcalde des de l’any 2015 i optava a un tercer mandat i podrà fer-lo efectiu. Anteriorment, Inca havia estat governat tradicionalment per la dreta (PP i Unió Mallorquina) excepte un parèntesi socialista durant el quadrienni 1991-95). L’any 2019 la candidatura de Moreno va fregar la majoria absoluta amb nou regidories en un consistori molt dividit (fins a deu forces polítiques) i on la segona llista, el Partit Popular, es va quedar amb tres edils. Moreno ha governat amb un acord de coalició amb Més per Mallorca i amb el suport en la investidura del PI (partit que es considera la marca hereva de la centrista Unió Mallorquina).
Aquest 28 de maig el mapa municipal a Inca s’ha clarificat i ha quedat reduït a quatre formacions. El PSIB suma una cadira més al consistori (de nou a deu) però es queda a una de la majoria absoluta, fet que amb tota probabilitat l’abocarà a tornar a entendre’s amb les dues representants de Més, deixant a l’oposició les sis edils del PP i les tres de Vox.
PAÍS VALENCIÀ
Rocafort
El més ric amb 18.955 euros de renda bruta mitjana per persona
El Partit Popular ha guanyat les eleccions a Rocafort, el municipi valencià amb la renda per càpita més alta del País Valencià, amb 50.174 euros de mitjana. Al consistori de l’Horta-Nord els populars tindran sis regidors durant la pròxima legislatura -dos més que en l’actual- i previsiblement comptaran amb el suport de VOX per governar, que ha sumat dos regidors i duplica els resultats del 2019. Com a nota excepcional, Ciutadans i Unidas Podemos es mantenen amb un regidor per cadascuna de les formacions, una nota excepcional en aquestes eleccions pels taronges i els morats. El PSPV-PSOE passa de cinc a tres regidors en una jornada electoral on la participació ha sigut cinc punts superiors a la del 2019.
La dreta revalida els seus resultats a Rocafort, un municipi de 7.600 habitants que ha anat expandint-se amb la construcció d’urbanitzacions de luxe, que justifiquen la posició del poble en el rànquing de riquesa del País Valencià. Competeix de prop amb municipis propers, com Godella (Horta-Nord) o Betera (Camp de Túria), que també han fet servir el model de les urbanitzacions per posicionar-se en la llista.
Venta del Moro
El més pobre amb 15.131 euros de renda bruta mitjana per persona
Els resultats de les eleccions al municipi valencià amb menys renda per càpita -Venta del Moro, amb 15.131 euros de mitjana el 2020-, han sigut semblants als resultats dels comicis a Rocafort i a la majoria del País Valencià. Amb una participació del 81% -vuit punts superior a la d’ara fa quatre anys-, el PP s’ha imposat per cinc regidors davant els quatre del PSPV-PSOE, en uns comicis on només s’han presentat ambdues formacions, com en molts dels municipis xicotets del País Valencià. Tot i que els populars han perdut dos regidors en favor dels socialistes, no han estat suficients per capgirar el govern municipal.
Venta del Moro ja va ser l’any 2019 el poble amb la renda per càpita mitjana més baixa del País Valencià. A la comarca on està situat, Utiel-Requena, a tocar de Castella-La Manxa, trobem un dels pobles amb la renda més baixa del territori valencià, Camporrobles, amb 17.000 euros per persona.
