Una truja, un senglar femella, pot ser fèrtil al cap de vuit mesos i parir dues vegades a l’any de 5 a 7 garrins, dels 12 lletons en poden arribar a sobreviure un 50 o 70 per cent. En bones condicions la població pot augmentar un 200 per cent anual.
Segons estudis europeus, en els darrers vint anys la població de senglars s’ha multiplicat per quatre o per cinc a tot el continent. En les regions on hi ha ecosistemes complets, la piràmide tròfica tendeix a l’equilibri. No hi sobra ni falta ningú. Amb la industrialització tota Europa s’urbanitza i queden camps i pastures abandonats. A partir dels anys 50 o 60 la renaturalització de tot Europa és un fet. Ara tenim més boscs que fa dos o tres segles.
Segons estudis europeus, en els darrers vint anys la població de senglars s’ha multiplicat per quatre o per cinc a tot el continent
Ens manquen herbívors que mantinguin a ratlla la formidable massa vegetal i quan hem protegit una sola espècie com les cabres dels Ports de Beseit, aquestes arrasen amb tot i moren a centenars per les malures que es propaguen exponencialment quan hi ha un excés de població. Els animals salvatges estan de moda -amb permís del pobre Cachou, l’estrella dels Telenotícies- i el més youtuber és el senglar. A Catalunya, es mengen el blat de moro, provoquen 1.200 accidents a l’any, transmeten la pesta africana a les granges i són un reservori de malalties que poden passar als humans.
En mig del garbuix d’interessos, desinformació i alarmisme apareix la solució miraculosa. Acabar amb el problema a trets. A Europa es maten 4.000.000 de senglars cada any. Aportant de passada 21.000 tones de plom tòxic als boscos, aigües, maresmes i camps. El lobby de la caça pot estar content.
Us presentem a Sussy Scrofa
El Sus scrofa, nom científic del porc fer, és un omnívor que tira a vegetarià. El seu plat favorit són les glans i altres fruits, arrels i bulbs sobreabundants als nostres boscs. Controla moltes plantes massa expansives. Recull tota mena de carronyes d’animals morts i manté la higiene de la floresta.
Escampa espores de fongs i llavors enganxades als pèls o a les peüngles. Després d’un incendi les seves femtes plenes de grans i pinyols replanten el bosc. Molts vegetals han confiat al senglar la seva dispersió. Portant llavors d’un lloc a l’altre el senglar revitalitza les plantes i en millora la genètica. En furgar amb el morro estova i oxigena el sol garantint l’acció bacteriana imprescindible per enriquir la terra. Caques i pipins són un bon adob. El porc fer, sobretot si són garrins, són un bon àpat pels grans carnívors i algunes rapinyaires. Aquesta presa fàcil ajuda a la recuperació dels grans depredadors.
La ‘Nació Humana’ s’assembla força a la ‘Nació Senglar’: omnívors, adaptables, intel·ligents i familiars, als porcs fers els agrada explorar o sortir en colla
La Nació Humana s’assembla força a la Nació Senglar: omnívors, adaptables, intel·ligents i familiars, als porcs fers els agrada explorar o sortir en colla. Una femella experimentada fa de pal de paller del club de mares, mentre el mascle volta erràtic. La Sussy Scrofa és poderosa i mana.
Si, poden resseguir de quatre a deu quilòmetres per nit buscant menjar. Passen pels mateixos corriols cada dia a la mateixa hora. El porc salvatge és crepuscular i si s’atipa abans de la matinada, para i descansa. Per això a primera hora en veurem menys. De dia s’allita, educa la mainada o pren un bany de fang que li elimina els paràsits i el refresca. La capacitat de gaudi del senglar és envejable.
Un senglar no ens atacarà si no el molestem. Si està remenant un contenidor, deixeu-lo tranquil, ell pensarà que li voleu prendre el menjar i reaccionarà com el gos de casa, rondinarà. Si li disparem o l’acorralem amb gossos farà qualsevol cosa per fugir. Però aquest és el tracte. Tothom té dret a l’autodefensa. En cap cas l’hem de tocar.
Canvi de costums
La conducta del senglar ha canviat notablement en quaranta anys. Li hem canviat vaja, tant com hem canviat la nostra forma de vida. A un animal feréstec, fugisser i caut, l’hem transformat en un manyac que ens agradaria tenir de mascota.
La nostra estratègia ha estat subtil. Als anys setanta els comencem a encebar als nostres abocadors a cel obert. Astutament compartim escombraries a les urbanitzacions i deixem pa sec i aigua al xalet per veure’ls des de la finestra.
Plantem blat de moro a la porta de casa seva. El moresc o panís porta l’aigua que necessiten per acompanyar la gla, un fruit sec. Els hem convertit, sense voler, en addictes a la sucosa planta. Amb tanta amabilitat, després de segles de desavinences ens hem fet amics. Fi de la història.
No del tot. Una minoria de caçadors irreductibles els assetgen fins als més reculats refugis del bosc. L’animal, perseguit sense pietat, s’escapa com pot de casa seva: es refugia dins dels conreus, les urbanitzacions, els polígons, les lleres canalitzades, les platges i en llocs on no se’ls havia vist mai.
Els urbanites cada cop fem més vida a l’aire lliure, vida sana, això és bo, però prenem espai als altres animals: ‘beteteros’, moters, ‘runners’, ‘cumbayas’ i boletaires envaïm sorollosament qualsevol indret natural
Els urbanites cada cop fem més vida a l’aire lliure, vida sana, això és bo, però prenem espai als altres animals. Beteteros, moters, runners, cumbayas i boletaires envaïm sorollosament qualsevol indret natural. Hostes vingueren que de casa ens tragueren. Pobra persona o animal que visqui al costat d’una font o una gorga. Ara els llocs més tranquils i segurs són els polígons, les àrees periurbanes. A Berlín tenen 8.000 exemplars rondant pels parcs i la perifèria. A Collserola n’hi ha de 1.200 a 1.500 per una àrea comparable.
Plata o plom
Durant trenta anys hem fet batudes i batudes per controlar la població de senglars. L’únic progrés constatable ha estat que si un any se’n caçaven 50.000, al següent en queien 60.000. Resultat: avui la població de senglars ha assolit el quart de milió d’exemplars i la corba no s’aplana.
Lògic, després d’un desastre natural o una cacera ve un baby boom. Ho fan les rates, els seglars i els humans. Efecte compensació. Diuen que cal donar de baixa el 65 per cent del cens perquè la població s’estabilitzi. Molta feina. Els caçadors volen cobrar. Com deia Sergio Leone, La mort té un preu.
A Catalunya, el 2016 els caçadors van reclamar 1.325 euros per senglar abatut. Encara hi perdem diners, deien. El cost real segons els seus números pujava a 3.047 euros per temporada: bales, benzina, 4×4, remolc, gossos. Pinso pels gossos, caseta pel gos, assegurança i tot això. Si acabem pagant els 60 o 70 milions que reclamen per la solució final, els caçadors catalans recaptaran més que Buffalo Bill en cinc-cents anys matant búfals pel ferrocarril.
El caçador espècie protegida
Tenien mala fama. Després d’alleugerir els nostres camps i boscos de llops, linxs, llúdrigues, ossos i gairebé extingir cinquanta espècies més, aquest esbarjo feia de mal vendre. Treure de la circulació cada any 100.000 perdius, 200.000 conillets o 500.000 moixons fa de mal explicar, sobretot a la mainada.
Pels caçadors la reaparició del senglar ha estat un miracle. De perseguits a perseguidors, amb l’aval de les institucions, els empresaris agrícoles i algunes ideologies que proposen solucions expeditives. Tot un triomf pel lobby de l’escopeta.
Les administracions públiques van virant de posicions pacifistes i conservacionistes cap a la justificació de la crueltat innecessària, banalitzant el dret a la vida de qualsevol ésser vivent. Es busca en els trets la solució final i es fan experiments per castrar químicament els animals que fan nosa. Ui, ui, ui.
El vigilant del camp de sègol
Decidir qui sobra o qui falta sobre el planeta sona un pèl prepotent i antropocèntric. Organitzar la vida o ocupar el territori de tot bitxo vivent sembla autoritari.
No pot ser que a Catalunya 37.000 caçadors ocupin l’espai natural de tota la població. La caça és una forma de lleure cruel. Les escopetes maten persones i animals. Tenim dret a contemplar ecosistemes sense mutilacions. Respectem tota forma de vida.
En tota acció humana, per asèptica, racional o científica que sembli s’oculten valors. Darrere de la idea de solucionar els conflictes a trets hi ha una ideologia. Un debat públic participatiu amb una consulta final seria bo per crear un pla nacional de renaturalització. Podem fer un assaig a Collserola.
En tota acció humana, per asèptica, racional o científica que sembli s’oculten valors. Darrere de la idea de solucionar els conflictes a trets hi ha una ideologia
Els agents rurals i tots els que fan treball de camp han de ser reconeguts i potenciats per afavorir la cohabitació. Fem tanques, passos de fauna i corredors verds on calgui. Reduïm la velocitat als capvespres. Fem servir la recerca i la tecnologia per a solucionar problemes: tanques elèctriques, detectors de presència o avisos lluminosos. Netegem les vores de les carreteres. Compatibilitzem i consensuem els usos, creem zones de dissuasió al voltant de camps i nuclis urbans on el senglar no tingui refugis ni al·licients
Durant mil·lennis els gossos de guarda han mantingut separades persones i animals salvatges. Tornem-hi a pensar, hem perdut la cultura de la cohabitació i la tolerància. Deixem un terç del territori pel lliure desenvolupament de la natura perquè es resguardin i amaguin els animals. Fem que els senglars tornin a desconfiar de nosaltres i fugin. El senglar és un reservori explosiu de malalties, no s’han de barrejar amb humans.
Obrim els parcs a la participació, ciutadana, al voluntariat, a la recerca no invasiva. Cedim locals i espai per a iniciatives i entitats naturalistes. Compatibilitzem els usos. Preparem el retorn espontani dels petits i grans depredadors. Volem la fauna completa. Aigües, falcons, ossos, linxs i llops. Sempre hem conviscut amb ells.
La selecció natural és efectiva, tot s’equilibra. El lobby de la caça mou milions, pensa en números. Pensem en natura, persones i benestar animal. Rebaixar el pes de les armes en la resolució de conflictes és bo. No a la cultura de la violència. Gaudim de la natura. Bon estiu.
