El passat 22 de novembre, el Departament de Salut i els sindicats majoritaris signaven el que serà el III acord de l’Institut Català de la Salut (ICS), que es dotarà de 320 milions d’euros i afectarà 55.000 treballadores. L’acord marc se signa disset anys després de l’últim i amb grans canvis en el sistema sanitari, tant pel que fa a les retallades acumulades des de l’any 2010 que encara no s’han recuperat, com pels canvis estructurals que les noves especialitats i maneres de fer han anat provocant.
En termes generals, les mesures que el Departament de Salut aplicarà amb aquest nou acord es basen en el reconeixement de la carrera professional prèvia a la feina feta a l’ICS, l’increment del preu de les guàrdies i la reversió de les retallades amb la reducció de la jornada anual en 43 hores, passant de les 1.642 que fa tot el personal no mèdic a 1.599, en compte de recuperar els sous anteriors.
El detonant que ha provocat la convocatòria de la vaga ha estat un augment de sou desigual entre especialitats de l’àmbit sanitari
Una vegada més, el detonant que ha provocat que sindicats com la CGT, la Intersindical, Catac-CTS, Som Intersindical i Som Sanitat convoquin vaga el 12 i el 13 de desembre, ha estat un augment de sou desigual entre les especialitats de l’àmbit sanitari i el no reconeixement de totes les categories essencials pel funcionament del sistema públic de salut. O també que l’acord no restableixi millores laborals. Per llei, un cop se signa un acord marc, hi ha dos mesos de vigència per fer-hi canvis i això és el que volen intentar els sindicats.
Jesús Frías, membre de la mesa sectorial per Catac-CTS, sindicat que no va signar el preacord, defensa que ara mateix el personal sanitari demana unitat. Catac-CTS sí que va signar l’anterior acord, ja que per Frías aquest incorporava nous complements d’aplicació a tota la plantilla, suposava una millora i plantejava un calendari de convocatòries. El problema, assenyala després de fer el balanç i valorar que allò positiu pesava més que allò negatiu, és que la vigència de quatre anys a la que s’adherien no es va complir. “L’any 2010 tocava un nou acord, però va venir la crisi i sabíem que si començàvem a negociar, el resultat seria pitjor que el vigent”, explica. I amb aquestes, fins a l’any 2021 i l’inici de les converses per aquest III Acord.
Mesures econòmiques “classistes”
Entre les mesures que s’aplicaran al personal mèdic trobem que el nou metge especialista que s’incorpora a l’ICS després del MIR rebrà, a partir del primer any, un sou de 65.000 euros anuals, sense comptar les guàrdies, el preu de les quals augmentarà de mitjana en un 30%. A més a més, un cop es deixin de fer per edat, es convertiran en un complement perquè els metges sèniors no vegin perjudicats els seus ingressos.
En canvi, pel que fa al personal d’infermeria, i gran part del motiu que ha encés l’espurna d’activació per part dels sindicats, el sou s’incrementa en 1.700 euros anuals, es reconeix la categoria d’especialitat en infermeria amb 1.500 euros anuals en la carrera professional i es retribueix amb una millora de 750 euros la formació especialitzada en l’àrea medico-quirúrgica. A part, es crea un complement per al personal infermer que treballi a torns i doni cobertura les 24 hores del dia per un import màxim de 450 euros anuals. El gran problema d’això, més enllà de les diferències numèriques, és que a Catalunya no estan reconegudes les especialitats més enllà de la pediàtrica i les llevadores i la de salut mental.
Antònia Raya, infermera al CAP Raval Nord i presidenta del Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), declara que el personal sanitari no necessita augments de sou, sinó que per evitar un biaix classista cal que a cada treballadora se li reconegui la categoria que realment exerceix i se li pagui com a tal. “El Departament diu que els metges tenen la màxima responsabilitat i que això se’ls hi ha de reconéixer… Pensar que si algú de l’engranatge de tot el sistema cau a ells no els hi afectarà és molt il·lús. Tots som igual d’importants perquè tot funcioni i la població estigui ben atesa”, defensa.
Poca intervenció social
Per Raya i el FoCAP, aquest acord és “escandalós”, ja que després de disset anys esperaven moltes millores laborals i no només econòmiques: “Des del 2006 fins ara hem anat perdent millores laborals que no es restableixen: no recuperem el 5% de sou perdut, ni els dies de lliurança, ni tampoc el fons d’acció social, accés a oftalmòlegs, llibres pels nens…”, manifesta. I és que amb tot, els col·lectius sanitaris han augmentat a poc a poc les competències durant aquests anys amb l’esperança que se’ls compensés econòmicament i laboralment. Cosa que no ha passat i que sembla, com denuncia Frías, que no passarà, ja que tot allò que no inclou el III Acord de l’ICS seguirà vigent i d’acord a allò que diu el text de 2006.
Maribel Ramírez, de la CGT, explica que tampoc s’incorporen canvis pel que fa al període de gestació i de lactància, tot i el perfil altament feminitzat de la professió. “Han d’agafar la baixa mèdica, com si fos una malaltia estar embarassada… No entenem què han parlat en aquests 17 anys”, denuncia. Afegeix també que mai, menys en època de covid, s’han cobrat els incentius econòmics al 100% i que això fa que defineixi l’acord com “abusiu, classista i discriminant”.
Per Antònia Raya, infermera i presidenta del FoCAP, aquest acord és “escandalós”, ja que després de disset anys esperaven moltes millores laborals i no només econòmiques
“Si parles amb un administratiu i t’explica què feia el 2006, no té res a veure amb el que fa ara”, afegeix Raya per explicar que els equips de treball estan molt dolguts en general i això està comportant disfuncionalitats. Denuncia que el Departament de Salut hagi creat figures que fan molta feina de coordinació entre personal i població, com podria ser la figura d’administració i gestió de serveis i que a aquesta no se li reconeixen els mateixos guanys que a la resta de direccions. Amb aquesta defensa, Raya creu que per evitar la desconnexió entre equips, els metges han de decidir què posen en valor. “Jo vaig fer vaga quan la van convocar els metges per mostrar el desacord a les seves condicions. Ara és cosa de tots els perfils decidir en quina lluita juguen: si a la individualista o en equip”, conclou.
Amb tot, dins el paraigua ‘resta de col·lectius’, les mesures específiques que el Departament de Salut aplicarà seran un complement específic per fisioterapeutes, treballadores socials i la resta de professionals de la categoria A2 que s’homologa al sector concertat amb 1.700 euros anuals. Els auxiliars administratius tindran carrera professional amb un increment d’entre 300 i 800 euros anuals, les Tècniques en Cures d’Auxiliar d’Infermeria (TCAI) d’hospitals tindran el nivell 3 de carrera professional amb un complement específic que suposa un increment d’entre 400 i 770 euros anuals i cobraran el temps dedicat en el canvi de torn. A part, s’incrementen les direccions per objectius (DPO) dels professionals administratius, tècnics superiors i diplomats de gestió i serveis, TCAI, zeladors i tècnics superiors especialistes sanitaris per diferents imports. Aquest complement de 500 euros cau en infermeria per equiparar les pujades de sou amb el salari de tot el SISCAT.
Tot això fa pensar a Frías que dins els 320 milions d’euros destinats hi ha gran part d’autofinançament, ja que hi ha hagut moviments de diners interns dins les execucions del mateix Departament de Salut.
Vaga indefinida a infermeria
El III Acord de l’ICS arriba gairebé un any després que el Departament de Salut destinés 460 milions d’euros per l’acord de les treballadores adscrites al III Conveni laboral del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT), és a dir tota aquella xarxa de centres sanitaris que no són de titularitat 100% pública, però que sí que fan aquesta funció.
I és per això que Infermeres de Catalunya també ha decidit sanar més enllà de la convocatòria unitària i reunir en una de pròpia totes les infermeres. Entenen que no se’ls hi poden oferir millores o reconeixements d’especialitat si és el mateix sistema qui no els hi facilita que puguin treballar com a tal. Des del sindicat, creuen que el reconeixement social, laboral i econòmic cap a la professió infermera no ha patit cap mena d’evolució positiva, mentre que aquesta ha avançat a nivell formatiu i s’han assumit noves competències i responsabilitats. De fet, en un comunicat expressen que després d’haver acompanyat i protegit la població durant la pandèmia, liderat la vacunació i ser peces claus en la reforma del sistema sanitari, se senten maltractades. “Aquest menyspreu es tradueix en un augment del deteriorament de la salut mental i física, absentisme laboral o inclús abandonament de la professió”, denuncien. I opinen també que la solució al greu problema de manca de professionals, així com la sobrecàrrega sistèmica, que afecta tots els perfils professionals no és redistribuir funcions d’un col·lectiu professional concret fent que les assumeixi la resta. “El que necessitem és una reestructuració profunda del nostre sistema de salut, que és ineficaç i que està sobrepassant tots els límits, posant en perill als professionals i ciutadania”, conclouen.
També ho defensen altres sindicats tot i considerar que ara és moment d’ajuntar tot el personal sanitari de l’ICS, donat que el Conveni del SISCAT ja està tancat i, en canvi, encara hi ha marge per modificar l’Acord de l’ICS.
Ramírez veu que ara s’està parlant de les condicions laborals, econòmiques i de conciliació de les treballadores de l’ICS i aquí el SISCAT no té res a veure, ja que el seu conveni ja es va redactar. “Ara el protagonisme és de les treballadores de l’ICS, que en 17 anys no han tingut cap regularització salarial ni de condicions laborals”, defensa. Alhora, denuncia l’estratègia del Departament de Salut, perquè considera que han anat a “dividir” el col·lectiu sanitari i defensa que, justament per això i per evitar que les divideixin, és el moment de sortir totes i que regularitzin les condicions. “No pot ser que tinguem la mateixa nòmina que fa 20 anys si el preu de la vida no és el mateix. Han de millorar les nostres condicions per millorar la sanitat pública”, afirma Ramírez.
Serveis mínims abusius
I millorar la sanitat pública també vol dir mantenir l’excel·lència, sigui entre setmana o festiu. Ramírez explica que en el seu centre, l’Hospital de Bellvitge, així com passa a la majoria d’hospitals terciaris, han pautat uns serveis mínims abusius per tal de “boicotejar la vaga”. Fent la ronda pels diferents serveis informant de la vaga, han comptabilitzat quantes infermeres treballaven: 87. La sorpresa ha estat que els serveis mínims pautats per elles per la jornada del 12 de desembre era de 114 treballadores.
“Cirurgies majors ambulatòries, curtes estades… demà continuen obertes perquè ens diuen que s’ha de mantenir l’excel·lència de l’assistència de la ciutadania. Què vol dir això, que els festius no donem aquesta excel·lència? Hi ha unitats que aquests dos dies tindran més persones treballant que durant el pont de la setmana passada”, explica, tot i que afegeix que han aconseguit que direcció modifiqués aquests torns.
Les convocatòries de vaga aniran acompanyades de mobilitzacions al carrer, davant de l’ICS i davant les administracions responsables, com la Generalitat a plaça Sant Jaume o el Parlament de Catalunya. Des de tots els sindicats i fonts que hem entrevistat, tenen clar i asseguren que al gener continuaran les mobilitzacions fins a aconseguir aturar la signatura definitiva d’aquest acord.
