Quan anava a l’institut, als inicis de la dècada dels noranta, la nostra professora de Socials va interrompre la programació de la matèria per explicar-nos el conflicte de l’ex-Iugoslàvia. Hi va dedicar prop de dues setmanes de classe i va convidar a l’aula un jove refugiat serbi, desertor de l’exèrcit, que ens va explicar per què havia decidit negar-se a matar en nom del seu país i com havia hagut de fugir i començar una nova vida a Catalunya. El seu testimoni em va colpir per sempre, i va ser clau perquè, poc després, m’interessés pel moviment antimilitarista i descobrís les Dones de Negre de Sèrbia (Žene u crnom), que l’any 1991 proclamaren un rotund “No en el nostre nom” i es declararen “deslleials” al nacionalisme fonamentalista de Milosevic. Concentrant-se en silenci a la plaça de la República de Belgrad contra la Guerra als Balcans des de l’inici del conflicte, van ser les primeres a alçar la veu contra la matança de Srebrenica i denunciar el genocidi mentre es produïa, a creuar les fronteres per acompanyar les mares bòsnies, a ajudar els refugiats i els objectors de l’exèrcit com aquell noi.
Tinc gravat el record d’aquella aula, els i les alumnes escoltant i fent preguntes al jove i la sensació de viure un moment important, dels que et fan despertar la consciència no tan sols des de la raó, sinó des de l’emoció que connecta i agermana les persones per damunt de les llengües, les fronteres i altres murs que s’alcen en nom de la religió, l’ètnia, l’origen, la classe social, el gènere o l’opció sexual.. El llenguatge de la humanitat.
A l’institut, als inicis de la dècada dels noranta, la nostra professora de Socials va interrompre la programació de la matèria per explicar-nos el conflicte de l’ex-Iugoslàvia. Aquest setembre he pensat molt en aquell moment
Hi he pensat molt en aquell moment, aquest setembre en què hem tornat a les aules, quan gairebé fa dos anys de l’inici del setge definitiu de Gaza com a resposta a l’atac de Hamas a Israel (de fet, la Franja porta assetjada de forma constant des del 2006), que suma ja prop de 680.00 persones assassinades (280.00 infants) a cop de bombes, trets, atacs de drons, fam derivada del bloqueig de l’entrada de menjar, malalties degudes a la negació d’accés a medicines i l’obstaculització de l’assistència mèdica, atacs a hospitals, escoles i mercats, mitjans de comunicació, llocs de culte…
Educació amb Palestina: el clam contra el genocidi entra a les aules
I me n’he recordat encara més durant la setmana del 18 de setembre, en què la xarxa de docents Educació amb Palestina va convocar una aturada de 30 minuts a tots els instituts i escoles de Catalunya per rebutjar el genocidi que Israel està cometent a Palestina i per alertar de la situació de perill que viuen les prop de 500 persones integrants de la Global Sumud Flotilla.
Educació amb Palestina convidava la comunitat educativa a sumar-se a la jornada de lluita internacional, convocada per les ONG palestines i moviments socials de tot el món perquè el 18S feu un any de la resolució de l’Assemblea de Nacions Unides exigint a Israel posar fi a l’ocupació de Palestina en un termini de 12 mesos. Així, proposava als centres educatius, al personal docent i laboral, l’alumnat i les associacions de famílies a aturar-se de 30 minuts davant dels centres educatius durant la jornada lectiva o a la sortida i a organitzar activitats específiques per sensibilitzar sobre la situació d’ocupació i apartheid que viu el poble palestí des de fa 77 anys. També convidaven a signar individualment i col·lectivament el manifest Educació amb Palestina contra el genocidi del poble palestí: si assalten la flotilla, ho aturem tot, que instava a la protecció internacional de la Flotilla i exigia a “les institucions, al Parlament Europeu i el Consell de la UE, al Govern de l’Estat, a la Generalitat de Catalunya, ajuntaments i municipis, al Departament d’Educació, la ruptura total de relacions amb l’estat d’Israel, l’embargament d’armes de manera efectiva i que no es permeti l’ús de ports ni aeroports per a proveir Israel en la seva empresa genocida”.
Una “advertència” que convida al silenci i la inacció
Com informa el portal 3Cat.info, el mateix 18S el Departament d’Educació escrigué a les direccions dels centres un correu recordant-los que totes les activitats que es fan a l’escola “han de respondre als criteris pedagògics que es recullen en el projecte educatiu i les prioritats que s’estableixen en la programació general anual”, que “s’ha de respectar el calendari i l’horari lectius” i que “qualsevol activitat o sortida que no s’ajusti al marc normatiu “serà responsabilitat de la direcció del centre”. Fonts del Departament afegien que la “llibertat d’expressió ha de fer-se compatible amb el respecte al pluralisme i el normal funcionament dels centres”.
Diverses direccions de centres educatius catalans van amonestar docents per proposar fer una aturada el 18 de setembre en record de Palestina
Segons fonts de CGT Ensenyament, en els anteriors i el dia de l’aturada, diverses direccions de centres educatius catalans van amonestar docents per proposar aquesta iniciativa o obstaculitzaren la realització de l’aturada o la lectura del manifest, també en nom de la pluralitat i la diversitat d’opinions dins la comunitat educativa, o fins i tot dels efectes que podia tenir en l’alumnat i les famílies. Aquesta “advertència” a casa nostra se sumava a la prèvia prohibició explícita d’organitzar activitats en suport a Palestina i fins i tot d’exhibir banderes palestines a la Comunitat de Madrid.
Soc professora de Llengua i Literatura catalana a secundària i batxillerat, he treballat més de vint anys com a periodista (també com a corresponsal, des de Palestina o Iraq) i em resulta inquietant la menció al currículum educatiu (un tema també controvertit que no abordaré en aquest article) per justificar l’obstaculització d’aquesta iniciativa. Segons estableix el currículum del departament, una de les competències que ha de desenvolupar de forma transversal l’alumnat de l’ESO és la ciutadana, que implica la capacitat específica d’“analitzar i comprendre problemes ètics fonamentals i d’actualitat, considerant críticament els valors propis i aliens, i desenvolupant els seus propis judicis per afrontar la controvèrsia moral amb actitud dialogant, argumentativa, respectuosa i oposada a qualsevol mena de discriminació o violència —incloent-hi la violència masclista, LGTBI-fòbica, racista o capacitista— o fonamentalisme ideològic”.
Una de les competències que ha de desenvolupar de forma transversal l’alumnat de l’ESO és la ciutadana, que implica la capacitat específica d’“analitzar i comprendre problemes ètics fonamentals i d’actualitat”
Aquesta capacitat està especialment relacionada amb altres competències clau de Llengua i Literatura, com són la comprensió i redacció de textos informatius i argumentatius i la capacitat d’identificar fonts d’informació legitimades i acreditades, contrastar la informació i desenvolupar una mirada crítica vers les notícies falses i la intoxicació informativa (el que la UNESCO anomena alfabetització informacional).
Casualment (o no), dos dies abans de l’aturada, un grup classe d’alumnes de 3r d’ESO amb el qual estem treballant l’estructura i els components de les notícies van portar a classe informacions que els interessaven. De les cinc notícies que van compartir i analitzar, tres parlaven directament o indirectament del que està fent Israel: una, de la reunió dels països del Golf per donar una resposta conjunta a l’atac israelià que matà sis persones a Qatar durant una reunió de negociadors de Hamas per aconseguir l’alto el foc a Gaza; l’altra, sobre la incertesa vers la participació de la selecció espanyola al Mundial de futbol en cas que hi vagi Israel i la darrera, sobre les declaracions del líder de Vox, Santiago Abascal, acusant Pedro Sánchez de llançar les seves “hordes” a aturar l’etapa final de la Volta Ciclista a Espanya.
Casualment (o no) un grup d’alumnes de 3r d’ESO amb el qual estem treballant l’estructura i els components de les notícies van portar a classe informacions que els interessaven. De les cinc notícies que van compartir, tres parlaven del que està fent Israel
Per situar i aclarir conceptes, en aquella classe vam parlar, entre altres temes, dels orígens de l’ocupació de Palestina; de la Segona Guerra Mundial, l’Holocaust, l’atac nuclear d’Hiroshima i Nagasaki; de la Convenció de Ginebra i altres tractats internacionals; dels feixismes i els neofeixismes; de l’apartheid sud-africà i com es va aturar, del que significa un boicot econòmic, un embargament d’armes, un alto el foc, un genocidi, un acte terrorista o un crim de guerra… Va ser una sessió plena de sentit de la qual vaig sortir amb la sensació d’haver donat eines al meu alumnat per entendre aquest moment i el món en què arribaran a l’edat adulta.
Educar en la lluita per garantir un futur vivible
Precisament, la segona dimensió de la competència ciutadana contempla la capacitat d’analitzar i incorporar els principis i valors del dret comunitari europeu, estatal, català i els drets humans i de l’infant, a partir de la participació en activitats comunitàries i de resolució de conflictes. Entre altres eines, es pretén fomentar “l’adquisició de coneixements i actituds relacionades amb la participació i la democràcia” dels i les alumnes, i es proposa partir d’un nivell més bàsic i proper (allò local) per arribar a un més llunyà (context global) que els permeti conèixer, en pròpia pell i a partir de la “consciència del seu rol com a subjecte polític, els sistemes de protecció de drets humans (…) i la participació democràtica i ciutadana”.
Com a elements claus per aconseguir-ho, es remarca “l’exercici dels drets i responsabilitats col·lectius en la construcció d’una societat que garanteixi el dret a una vida digna, en llibertat, amb igualtat i justícia, de les generacions actuals i futures”, la “responsabilització i compromís en l’organització d’accions i projectes” orientats a aconseguir aquests objectius i “el coneixement, reflexió i crítica i propostes de millora pel que fa als mecanismes de participació en àmbits propers i llunyans”. Si tot plegat no és una retòrica buida, aplicar aquesta perspectiva pedagògica implica que els centres educatius i tota la comunitat educativa puguin adherir-se a un manifest que crida a la intervenció internacional davant un estat que està incomplint sistemàticament les resolucions de l’ONU i dinamitant tots els acords diplomàtics i militars resultants de la Segona Guerra Mundial; que facin un minut de silenci, una lectura de poemes o les activitats que considerin per promoure la prevenció, resolució, reparació i no repetició de les violacions sistemàtiques de drets humans en els conflictes armats, a Palestina i arreu.
La societat civil ha aconseguit que Palestina sigui la guanyadora moral de la Vuelta Ciclista, i l’estat israelià no sigui benvingut en competicions esportives i altres esdeveniments
Si volem defensar un futur vivible i digne per a tot el planeta, el millor que podem garantir és que infants, adolescents i joves aprenguin que mobilitzar-se, fer aturades, vagues, mobilitzacions o boicots funciona, i que incorporin aquesta pràctica a la seva quotidianitat del barri, la comunitat de veïns, l’escola, l’institut, la universitat, la feina, el lleure i on calgui. Que comprenguin que ha estat així com la societat civil ha aconseguit que Palestina sigui la guanyadora moral de la Vuelta Ciclista, i l’estat israelià no sigui benvingut en competicions esportives i altres esdeveniments, i es comenci a veure aïllat diplomàticament; que el govern espanyol reaccioni per fi i decreti un embargament d’armes i trenqui relacions comercials i diplomàtiques amb Israel i que la Sumud Flotilla tingui una protecció internacional mentre posa el cos i fa el que la comunitat internacional hauria d’haver fet com a mínim fa dos anys. Mentre els tancs, els robots, els drons, els trets… Assolen cada racó de Gaza i fan la vida invivible a la seva població, el mínim que podem fer perquè no se’ns caigui la cara de vergonya és que les noves generacions vegin i recordin que les seves famílies, els seus i les seves profes, els seus referents adults, vam dir “no en el nostre nom” i vam intentar aturar-ho des del nostre racó de món. Perquè d’aquí cinc, deu, vint anys, quan ja tothom digui que estava en contra d’aquest genocidi, no hagin de recordar-nos que mentim. Aturem el genocidi, l’ocupació i l’apartheid: visca Palestina lliure i viva!
