El passat dimecres la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, anunciava noves actuacions per millorar la seguretat dels treballadors i interns dels centres penitenciaris de Catalunya. Entre elles, va anunciar la revisió de la circular 2/2021, sobre el protocol d’aplicació de mitjans de contenció. Aquesta normativa es va començar a aplicar fa tan sols set mesos als centres penitenciaris catalans. La va implantar l’anterior administració penitenciària –en mans d’Amand Calderó– i ha aconseguit reduir a la meitat les contencions a les presons, segons explicava fa unes setmanes Sergi Blázquez , nou director de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, en un acte a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. L’adequació del protocol de contencions mecàniques a les presons catalanes era el resultat d’un llarg procés de recomanacions d’entitats de drets humans, d’institucions com el síndic de greuges, del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura (Defensor del Pueblo) i d’organismes Internacionals com el Comitè per a la Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell d’Europa.
Les declaracions de la consellera es produïen en un context de protesta sindical de treballadors penitenciaris, ja que poques hores abans una cinquantena de treballadors de les delegacions de COOO i UGT presons havien fet una protesta a la seu del departament de Justícia demanant una major protecció del personal. La possibilitat de modificar la normativa de contencions ha fet saltar les alarmes de diverses entitats de defensa dels drets humans. En un comunicat conjunt del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia i l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (OSPDH), ambdues entitats mostren la seua oposició frontal a la reforma de la normativa vigent en matèria de contencions, que a parer seu suposaria una “regressió de drets en la matèria”.
En un comunicat conjunt d’Irídia i l’OSPDH, ambdues entitats mostren la seua oposició frontal a la reforma de la normativa vigent en matèria de contencions, que a parer seu suposaria una “regressió de drets en la matèria”
Des de les organitzacions signatàries consideren que la modificació de la circular per incorporar les demandes dels col·lectius de funcionaris de règim intern suposaria fer una passa enrere: “La Conselleria no ha fet públic cap diagnòstic de l’aplicació de la normativa que justifiqui un canvi en sentit regressiu, ni tampoc s’ha corroborat el suposat augment d’agressions a funcionaris arran de l’aplicació de l’esmentada circular. Considerem que qualsevol modificació de la normativa ha d’anar encaminada a la garantia de drets, i en cap cas s’ha de vincular a promeses de millora en les condicions de treball del funcionariat, com ara les salarials, que s’han d’articular a través d’altres mecanismes”.
Així doncs, denuncien que la Conselleria plantegi la modificació de la circular en termes de “balança” entre la garantia dels drets fonamentals de les persones privades de llibertat i les demandes “potencialment legítimes” del cos funcionarial: “Considerem que és imprescindible que qualsevol modificació es porti a terme després d’un temps més ampli d’implementació, sobre la base d’una avaluació profunda i tenint en compte el posicionament del síndic de greuges, de les organitzacions de drets humans i de les organitzacions de familiars de persones preses”.
Les conclusions dels informes emesos pel Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura i el síndic de greuges de 2018, del defensor del poble de 2017 i del CPT de 2017, 2019 i 2021 en relació amb la pràctica excessiva d’immobilitzacions als centres penitenciaris, coincideixen a destacar que les mesures de contenció s’han aplicat, en molts casos, com a mecanisme punitiu cap a la persona interna, perllongades més temps de l’imprescindible i dutes a terme en posicions perilloses per a la salut de les persones. Segons les entitats de drets humans, la circular 2/2021 ha esdevingut “una garantia per a les persones privades de llibertat pel que fa a la correcta implementació de les mesures de contenció”, i també recorden que segons els informes dels organismes internacionals “s’ha de tendir a una política de contencions zero”. Iñaki Rivera, director de l’OSPDH, confia que l’administració “no devaluarà aquestes disposicions en matèria de contencions, que emanen dels més alts organismes internacionals de protecció dels drets humans de les persones privades de llibertat”.
