Des de l’any 1992, la via ferroviària que connectava el Morell i la Pobla de Mafumet, al Tarragonès, amb Reus i Roda de Berà, només s’utilitza per al transport de substàncies químiques. Després de més d’un segle d’ús comercial, empreses del complex petroquímic més gran del sud d’Europa, com Repsol, van heretar l’ús exclusiu d’una línia de tren que, tot i el trànsit, ha rebut un manteniment deficient sota el pretext d’una responsabilitat borrosa.
L’entitat ecologista GEPEC-EdC i la plataforma local Cel Net, que defensa la salut pública de les veïnes del Camp de Tarragona, reclamen transparència i alternatives al model de transport des de 2017. Cinc anys després, GEPEC ha denunciat a la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona el perill que suposa transportar òxid de propilè per una via ferroviària en mal estat i “l’evasió de responsabilitats” per part dels agents implicats. Al document, GEPEC admet que “es veu obligada” a presentar aquesta denúncia a causa de “la inacció de les institucions i els agents implicats en la problemàtica i perillositat que suposa l’estat i condició en què es troba la línia ferroviària 234 Reus-carregador de Repsol”.
Després de més d’un segle d’ús comercial, empreses del complex petroquímic més gran del sud d’Europa, com Repsol, van heretar l’ús exclusiu d’una línia de tren que ha rebut un manteniment deficient
Totes dues entitats han denunciat públicament la inacció de les institucions competents aquest dijous, 7 d’abril, al Morell. En una roda de premsa a les mateixes vies properes a l’antiga estació del Morell, tant GEPEC com Cel Net han reclamat que s’aturi el transport per la línia ferroviària, que es fa amb combustible dièsel i a un màxim de 20 quilòmetres per hora amb un auxiliar maquinista al capdavant del comboi. El tram afectat transcorre entre la refineria de Repsol i el carregador de Constantí, en direcció a Reus. Allà, els trens carreguen un nou tren que circula cap a Reus “en un tram en bon estat”, segons Jaume Formosa, membre de GEPEC que encapçala la demanda de l’entitat.
Les entitats ecologistes reclamen que ADIF, òrgan competent sobre la línia ferroviària –donat el fet que està catalogada d’interès general–, n’emprengui la gestió efectiva i asseguri la seguretat del transport, davant la gravetat que podria suposar un accident. Jaume Formosa critica que “encara que no hi tingui competència, Territori mai ha avaluat ni inspeccionat l’estat de la via” i Josep Maria Torres, membre de Cel Net, destaca que “l’administració i les empreses han de donar solucions” per evitar el risc per a la població. Totes dues entitats proposen alternatives, però recorden no han de resoldre els problemes.
Un extreballador encarregat de l’equip de control de vegetació d’ADIF explica que ha estat el seu grup l’únic que ha fet treballs de manteniment a la línia ferroviària en el passat. L’última actuació es va fer el 2021, entre l’estació ferroviària del Morell i la sortida de la Pobla de Mafumet en direcció al carregador de Constantí. Les tasques es basaven en la selecció d’arbres pròxims a la via que es consideraven “problemàtics o potencialment problemàtics” i en el desbrossament, que executava una empresa subcontractada. El treballador alerta que “nosaltres mateixos avisàvem que hi havia arbres o vegetació en mal estat, i fins que no queien o estaven a punt de caure no es feia res”. Inclús, apunta, alguns maquinistes s’haurien queixat de la proximitat de la vegetació a la via. “La neteja es feia per una qüestió visual”, conclou.
Cinc anys de demandes, evasives i respostes insuficients
El 2017, veïns de la Pobla de Mafumet van traslladar a GEPEC una queixa davant la manca de manteniment de la línia ferroviària, que travessa els dos municipis tarragonins adjacents i passa per la vora d’un parc infantil a prop de l’antiga estació ferroviària del Morell. Aleshores, GEPEC va iniciar un camí infructuós perquè les institucions responsables contemplessin alternatives i avaluessin l’estat de la infraestructura. Entre el 2017 i el 2020, l’entitat va sol·licitar, en reiterades ocasions, al Departament de Territori l’avaluació per part de l’òrgan competent de l’estat de la línia per poder transportar-hi substàncies perilloses amb garanties de seguretat.
Els requeriments demanaven l’aturada cautelar dels transports fins que s’obtingués una solució alternativa menys perillosa. També se sol·licitava informació sobre la freqüència de pas dels trens, les substàncies que són transportades en els combois, i la quantitat i catalogació de toxicitat i perillositat.
El desembre de 2020, GEPEC va recórrer a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) de la Generalitat de Catalunya perquè considerava insuficient la informació de Territori. L’entitat denunciava el “silenci administratiu” d’ADIF, institució competent a la qual la conselleria va derivar la sol·licitud juntament amb l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària (AESF)
L’AESF va informar GEPEC que no es requeria cap autorització per a la circulació de trens de mercaderies perilloses i que s’havia demanat responsabilitat a ADIF. La resposta de l’empresa estatal va arribar el desembre de 2021: ADIF va informar que s’havia dut a terme diverses actuacions de manteniment de la via i l’entorn, per on circulen una mitjana de 200 trens cada any. Segons GEPEC, s’ha pogut constatar al lloc afectat que “les condicions de brutícia i deteriorament de la via, així com la perillositat en els punts d’accés aquesta, encara són les mateixes que anys enrere”. L’entitat apunta que hi ha travesses trencades, caragols desapareguts, deixalles, esllavissades de terra i pedres, passos sense senyalització o cap tanca per separar les vies del parc infantil.
Les entitats proposen conduir l’òxid de propilè per canonades soterrades, “tal com es fa amb molts altres productes, o altres sistemes més segurs, que no posin en risc la salut de les persones ni el medi ambient”
En el tram de Constantí a Reus, la línia, a més d’electrificada, recorda Formosa, està protegida amb tanques i més condicionada”. Aquesta és una solució de les plantejades per les entitats ecologistes, que també proposen conduir l’òxid de propilè per canonades soterrades, “tal com es fa amb molts altres productes, o altres sistemes més segurs, que no posin en risc la salut de les persones ni el medi ambient”. El membre de GEPEC valora que “en alguns casos, judicialment, hem aconseguit coses”. Si la via judicial prospera, afegeixen, es podran posar en servei més mitjans que avaluïn el risc real a la línia ferroviària.
Tant GEPEC com Cel Net recorden que l’ajuntament de La Pobla de Mafumet s’ha mantingut al marge de les demandes. El consistori morellenc, segons totes dues entitats, ha convocat reunions amb els agents implicats i ha demanat informació, accions que no han prosperat.
Un compost químic tòxic i cancerigen
GEPEC ha fet constar a la Fiscalia la perillositat del núvol explosiu en cas que un tren carregat d’òxid de propilè s’accidentés. Semblant a l’òxid d’etilè, el compost orgànic volàtil que va esclatar el 14 de gener de 2020 a la planta d’IQOXE, a la Canonja, l’òxid de propilè és un líquid incolor, volàtil, tòxic i inflamable que genera vapors greument irritants per als ulls i és explosiu en contacte amb l’oxigen.
GEPEC ha fet constar a la Fiscalia la perillositat del núvol explosiu en cas que un tren carregat d’òxid de propilè s’accidentés. És un líquid que genera vapors greument irritants per als ulls i és explosiu en contacte amb l’oxigen
Jaume Formosa apunta que aquesta substància química està catalogada “com a possible substància cancerígena”. Tal com citava el mitjà de comunicació Porta Enrere el 30 de gener de 2020, el National Institute for Occupacional Safety and Health (NIOSH) dels Estats Units ha demostrat, en experiments amb animals, que l’òxid de propilè, present a la planta d’IQOXE el dia de l’accident, és cancerigen.
En aquest sentit, Jaume Formosa adverteix que, tot i que la substància que transporten els trens no és tan perillosa ni volàtil com l’òxid d’etilè, entra en ebullició a 34 graus. Formosa alerta que el transport “és un perill per la gent en cas de fuita, perquè es vaporitza i genera un núvol tòxic que es podria incendiar i causar una explosió”.
Deixadesa i deteriorament a l’estació ferroviària del Morell
L’estació de tren del Morell i els seus terrenys, adjacents a la línia ferroviària, es troben a la venda des de l’any 2014 i presenten un estat de decadència des dels anys noranta. Els veïns i el consistori han demanat actuacions per recuperar l’espai, que algunes formacions polítiques del poble han proposat unir amb el parc proper on hi ha instal·lat el Centre d’Atenció Primària.
L’any 1967, la unificació de les línies Tarragona-Lleida amb la Reus-Mora-Madrid a través de la nova estació de Reus, l’actual, va deixar a l’estacada el tram comprès entre la capital del Baix Camp i Roda de Berà, des d’on es viatjava cap a Barcelona.
Tot i estar electrificat, el tram es va anar abandonant per la reducció de circulacions i un manteniment escàs de la infraestructura. Des de la clausura definitiva i fins a l’actualitat, des de Reus únicament hi circulen trens de mercaderies fins a la terminal logística d’ADIF a Constantí.
