El Programa d’Actuació Integrada (PAI) de Vinalesa (l’Horta Nord) va ser aprovat pel ple municipal fa prop d’un any, el passat març, i publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana el 2 d’abril del mateix any. Consisteix en construir 333 vivendes en el sector 11, conegut com la Devesa, d’uns 50.000 metres quadrats ubicats entre el nucli urbà de Vinalesa i la séquia de Montcada, al costat del barranc del Carraixet. Es tracta d’una zona d’horta productiva, tot i que es va requalificar com a sòl urbanitzable. Organitzacions ecologistes i agrícoles s’oposen al projecte, impulsat per la constructora Rover Alcisa SL, perquè suposa construir habitatges a la vora d’una rambla.
Des de l’any 2005 que el PAI de Vinalesa s’està cuinant a foc lent. La crisi financera i immobiliària de 2008 el va aturar i el va sotmetre a posteriors suspensions i pròrrogues, fins que l’Ajuntament, en mans del PSPV, el va reactivar.
La construcció podria traduir-se en un increment d’aproximadament 833 habitants, si es considera una mitjana de 2,5 persones per llar. Això provocaria un augment del 23 % de la població del municipi, que segons l’Institut Nacional d’Estadística és de 3.572 habitants.
El projecte ha suscitat el desacord d’organitzacions ecologistes en suposar la construcció d’habitatges al costat d’un barranc
De les 333 vivendes, un terç seran de protecció oficial (VPO), d’acord amb l’establert per la normativa autonòmica. Segons l’Ajuntament de Vinalesa, el projecte es desenvolupa amb l’objectiu de fer front a l’escassa oferta d’immobles en un context de crisi de l’habitatge. Tanmateix, des d’organitzacions ecologistes denuncien que la urbanització de l’horta tindrà un elevat cost ambiental i social.
Fonts municipals han afirmat en declaracions als mitjans que una bona part dels terrenys afectats no es cultiven des de fa anys, però això no significa que no siguen productius: “Aquest PAI suposa la destrucció de l’horta productiva de Vinalesa”, afirma Jorge Ramón, de l’associació Per l’Horta. També ho defensa Josep Francesc Simó, regidor de Compromís a Vinalesa, que assegura que es poden recuperar “perfectament i fer valdre”.
La coordinadora de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i Agroecologia (SEAE), membre de la Plataforma Terra i experta en gestió ambiental, Helena Cifre, remarca que el sòl agrícola no és un recurs renovable a escala humana. “La formació d’un centímetre de sòl fèrtil pot tardar centenars d’anys i, una volta segellat pel formigó, la recuperació agrícola és pràcticament impossible”, exposa.
També afirma que destruir sòl fèrtil, encara que no estiga cultivat, és “una decisió d’alt risc”: “Suposa —matisa— un veritable suïcidi alimentari i posa en perill la sobirania alimentària futura del territori. Excusar-se en el fet que eixa zona on es construirà el PAI està en desús és una visió curtterminista”.
En aquesta línia, Per l’Horta exigeix que es recuperen els terrenys, ja que algunes parcel·les s’han degradat per aparcaments improvisats amb tanques. “Segurament pretenen que l’operació urbanística siga irreversible”, critiquen des de l’organització.
Després de la dana del 29 d’octubre de 2024, Per l’Horta i Compromís van decidir alinear-se per a demanar la paralització del projecte pel risc d’inundabilitat que presenta. “S’han redactat i presentat al·legacions perquè el sector siga requalificat amb una nova perspectiva i perquè es realitze un estudi actualitzat del pla sobre prevenció dels riscos de les inundacions (PATRICOVA), ja que es considera que l’anterior ha quedat obsolet”, explica Simó. La Directa ha contactat amb l’Ajuntament per conèixer la seua postura després de recollir les al·legacions, però en el moment de publicar l’article no ha rebut resposta.
Construir a la vora d’un barranc
Construir habitatges al costat d’un barranc va en contra del que defensa la comunitat científica: més vegetació i menys ciment a les lleres dels rius i de les superfícies urbanes inundables per a afavorir la infiltració. És ben sabut que l’aigua sempre torna i quan ho fa, busca el seu espai. En aquest sentit, Helena Cifre subratlla que la impermeabilització del sòl “elimina la funció climàtica, intensifica l’efecte illa de calor, redueix la infiltració d’aigua i agreuja el risc d’inundacions”.
“No s’ha d’oblidar que la zona és una cruïlla entre la séquia de Montcada i el barranc del Carraixet. El més convenient seria aplicar el principi de precaució”, recomana el geògraf José Vicente Sánchez
Els plans d’inundabilitat de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer assenyalen les àrees de risc al voltant del Carraixet. El doctor en Geografia i professor de Planificació Territorial i Urbanística de la Universitat de València, José Vicente Sánchez, afirma que “s’està obviant que la zona és inundable, almenys amb una perillositat de nivell 5 segons el vigent PATRICOVA”. Això significa que, si bé la freqüència és baixa en atenció al període de retorn de 500 anys, els calats o alçada de l’aigua pot ser superior als 0,80 centímetres, amb el perill que això comporta. “No s’ha d’oblidar que la zona és una cruïlla entre la reial séquia de Montcada i el barranc del Carraixet. A priori, caldria aplicar el principi de precaució. Això seria el més convenient en atenció amb l’aptitud natural d’aquest espai geogràfic”, recomana Sánchez.
D’acord amb la cartografia disponible, “l’aigua podria arribar a punts elevats col·lapsant elements urbans com cotxeres o baixos, fins i tot en zones urbanes preexistents. De fet, aquest risc és més factible a pobles com Alfara del Patriarca que, fins i tot, a Montcada”, insisteix el professor.
Jorge Ramón adverteix que si el Carraixet rebera el mateix cabal d’aigua que l’arreplegat per la part superior del barranc de Poio a Xiva o el barranc de l’Horteta en 2024, “el llit actual, tot i que pot proporcionar una sensació de falsa seguretat, no donaria coll; les desfetes que açò provocaria no serien una qüestió merament ambiental, sinó un problema social i econòmic de primer ordre que afectaria famílies, negocis, veïnat i institucions municipals”.
Fer lloguers de temporada
L’Ajuntament ha reconegut que el PAI està pensat per a construir “habitatge de lloguer per a estudiants”. “És a dir: lloguers de temporada que permetran als propietaris apujar els preus de manera progressiva, fenomen especulatiu que repercutirà en els preus de l’habitatge de tota la contornada, com ja està passant a Alfara i Montcada”, alerta Jorge Ramón. “Per tant, ens preguntem si a l’equip de govern de Vinalesa els interessa més alleugerir la crisi d’accés a l’habitatge o la recaptació de l’IBI, les plusvàlues urbanístiques i els favors a la constructora”, critica.
“Fer lloguers de temporada provocarà un augment dels preus de l’habitatge de tota la contornada”, alerten des de l’associació Per l’Horta
Les conseqüències del creixement d’edificis també poden ser negatives pel que fa a un augment sobtat de la població. “Si incrementes el nombre d’habitants, l’oferta comercial i els serveis han d’anar al mateix ritme, i el trànsit també augmentaria de manera significativa”, emfatitza Josep Francesc Simó. A més a més, segons expliquen des de Per l’Horta, la quantitat de VPO prevista és el mínim legal i el preu del metre quadrat útil, fixat en 2024 pel govern autonòmic valencià, puja fins als 2.400 euros. Això vol dir que un pis de 90 metres quadrats costaria 216.000 euros (sense contar les despeses d’altres espais, com el garatge o el traster), “preu que dista de ser assequible”, considera el membre de Per l’Horta.
La construcció s’ubicaria a prop de l’entorn Seminari Diocesà La Immaculada i de la universitat privada CEU Cardenal Herrera d’Alfara del Patriarca, la qual cosa “hi podria generar un encariment generalitzat del preu del lloguer de l’habitatge”, alerta Simó. “Si no es regula adequadament, correm el risc de perdre una oportunitat per crear habitatge nou i assequible, deixant el mercat en mans de fons d’inversió que poden especular amb els preus”, afegeix.
Pel professor José Vicente Sánchez, la problemàtica de l’habitatge “no es pot abordar des d’una visió local o municipalista, sinó més aviat des d’una escala territorial i metropolitana de conjunt”. “La vocació natural dels terrenys al costat del sòl urbà de Vinalesa ens diu que són ideals per a convertir-se en una mena d’infraestructura verda que puga servir com a zona de permeabilitat o de sacrifici, sempre en benefici de tota la ciutadania i del medi ambient urbà”, defensa Sánchez.
Per la seua part, Helena Cifre reivindica que el verdader desenvolupament “no consisteix a substituir sòls vius per ciment, sinó en garantir que les generacions futures es puguen alimentar, viure en un entorn saludable i adaptar-se a un clima canviant”.
