David Carmona i Ivan Altimira, veïns de Sant Andreu i membres de la CUP, seran jutjats arran d’un acte a favor del ‘sí’ al referèndum de l’1-O que es va celebrar el 16 de setembre de 2017 a la Sagrera. Carmona va convertir-se en el primer detingut amb relació a l’1 d’octubre; ara, li demanen dos anys de presó i prohibició de sufragi passiu per un delicte d’atemptat contra l’autoritat. A Altimira, conseller del districte de Sant Andreu, li demanen un any d’empresonament, prohibició de sufragi passiu per un delicte de resistència i 6.000 euros en concepte de responsabilitat civil.
L’acte va tenir lloc durant tot el dia i va haver-hi activitats diverses. Agents de la Guàrdia Urbana van personar-se en dues ocasions, tot i que es tenien els permisos i la infraestructura de l’ajuntament, es complien els requisits acústics i el termini horari establert. “Al matí, ja havien vingut a aixecar acta de l’organització de l’esdeveniment, tot seguint les instruccions de la Fiscalia de prohibir actes sobre el referèndum organitzats per la Generalitat, però com que era un acte organitzat per una plataforma d’entitats, es van limitar a prendre nota i van marxar”, explica Carmona.
Agents de la Guàrdia Urbana van personar-se en dues ocasions, tot i que es tenien els permisos i la infraestructura de l’ajuntament, es complien els requisits acústics i el termini horari establert
De nit, abans de l’hora de finalització, van començar a identificar totes les persones de la plaça. “Vaig intervenir com a conseller per veure què feien i per què”, exposa Altimira, que ho considera una “intervenció totalment arbitrària” en què la Guàrdia Urbana actuava com a policia fiscal: “es van prendre la justícia per la seva mà”. Els agents es van tirar damunt de Carmona, a qui acusaven de fer-los fotografies; “no hi ha cap llei que digui això és un delicte”, assegura el seu advocat, Eduardo Cáliz. Van reduir Carmona a terra per la força i va passar la nit detingut a comissaria, mentre Altimira només va tenir intercanvis verbals amb els agents.
Cáliz explica que el sobreseïment inicial del cas es va donar perquè el primer jutge no va donar credibilitat a les declaracions dels agents. Es reobrí a instància d’un recurs de la Guàrdia Urbana i això va permetre prendre declaració a Altimira. “Són declaracions diferents, imputen sobretot n’Ivan, és absolutament diferent de l’atestat”, afirma el lletrat. Segons ell, això demostra que “els agents de policia modifiquen la seva declaració amb una clara intencionalitat política: involucrar n’Ivan com a conseller del districte”.
Hi afegeix que un dels agents també digué que ja coneixia Altimira d’actuacions anteriors. Considera que es dóna una situació “força injusta”: haver d’enfrontar un judici sabent que no hi ha elements indiciaris suficients per encausar-lo. “És un clar atac polític, tant per la intencionalitat de la Guàrdia Urbana com de l’Estat, que busca generar por i atemorir la societat en relació amb allò que pugui fer en el procés independentista o en protestes socials”, afirma Cáliz.
Carmona ho considera un cas de persecució política: “La presència policíaca en un acte que comptava amb tots els permisos no s’explica sense la voluntat inequívoca de la Guàrdia Urbana d’executar les instruccions de la Fiscalia d’avortar l’organització del referèndum”
Carmona ho considera un cas claríssim de persecució política: “La presència policíaca en un acte que comptava amb tots els permisos no s’explica sense la voluntat inequívoca de la Guàrdia Urbana d’executar les instruccions de la Fiscalia de l’Estat d’avortar l’organització del referèndum”. Si volien identificar les organitzadores del concert, només calia buscar-ne els noms als permisos de l’ajuntament. “Que vinguessin diverses patrulles i de males maneres, només podia tenir intenció de provocar; tot ens porta a pensar que el que realment volien era detenir, haver provocat un aldarull: buscaven una imatge de confrontació i violència que no van tenir”, conclouen.
La consideració de “primer detingut de l’1-O” l’aprofiten per parlar de les més de mil persones encausades en relació al referèndum. Carmona ho emmarca en “la causa general contra el Procés; la repressió de l’Estat és generalitzada i actua mitjançant diferents estratègies i colpejant perfils molt diversos”, mentre que Altimira para de “demofòbia i posició inquisidora” i assegura que són “formes de venjança i escarni cap al moviment independentista, sobretot cap a les bases”.
Polèmic agent de la Guàrdia Urbana
L’agent 26.369 va ser el més bel·ligerant amb Altimira, segons denuncia el conseller. No és el primer cas d’abús de poder que se li coneix. Membres de la Festa Major Reivindicativa (FMR) expliquen que, l’any 2013, els va interposar una multa completament “arbitrària i surrealista”. Algunes persones de la FMR li havien recriminat una actuació “classista i racista” contra un venedor ambulant. La multa, de 200 euros, va ser la resposta de l’agent 26.369 després de contestar-los de manera “arrogant i amenaçant”.
Veïnes del poble també expliquen un altre cas: mentre prenien una beguda en un barril als afores d’un bar de la plaça Orfila, van veure’l amb una actitud prepotent contra un grup de xavals a qui, finalment, no va fer res. Tot seguit, es va dirigir a les veïnes per recriminar-los que no podien beure alcohol al carrer, tot i que elles eren a la zona del bar. Els va demanar documentació, “cada cop més prepotent i autoritari”. A una de les veïnes li va posar diverses multes, que va haver de pagar al cap de pocs dies. El redactat de les multes havia tingut diferents versions per part de l’agent 26.369, que fins i tot s’inventava una agressió, segons les denunciades.
A la campanya solidària s’hi han afegit els CDR del districte i altres entitats i veïnes del poble
La plataforma que va preparar l’acte del 2017 estava integrada per l’ANC, Òmnium i els partits independentistes, però a la campanya “Ivan i David absolució” s’hi han afegit els CDR del districte i altres entitats i veïnes del poble els han fet arribar el seu suport per xarxes socials, tal com demanava la campanya.
Treballen en l’àmbit institucional i de carrer. Preparen un acte per al 2 de març a l’Ateneu l’Harmonia, en el qual es parlarà de diversos casos repressius. L’acte es fa pocs dies abans del judici, fixat per al 8 de març. Com que coincideix amb la vaga general feminista convocada per a aquell dia, Cáliz és a l’espera que es convoqui legalment per comunicar la intenció de fer vaga i la necessitat de suspendre el judici i fer-lo un altre dia.
