Un cop més, l’arribada de la primavera porta aparellada una nova ofensiva militar turca contra el poble kurd. El 17 d’abril, el ministre de Defensa turc, Hulusi Akar, anunciava l’inici de l’operació “Urpa tancada”, amb l’objectiu declarat de “neutralitzar els terroristes que intenten atacar el nostre país i les nostres fronteres”, en referència al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).
Per mitjans aeris i terrestres, l’exèrcit turc ha iniciat una ofensiva a gran escala contra Bashur, el Kurdistan iraquià, amb assassinats entre la població i obligant-la a fugir. Fins ara, l’operació s’ha centrat principalment en les regions de Metina, Zap i Avasin-Basyan, bombardejant boscos i camps de cultiu. L’objectiu principal seria fer retrocedir la guerrilla kurda cap a la seva base principal a les muntanyes del Qandil, més al sud, però els atacs indiscriminats contra civils demostren de nou que es tracta d’un atac contra el conjunt de la població kurda.
Les Forces de Defensa del Poble (HPG) afirmen que, des de l’inici de l’operació, 37 soldats turcs haurien estat abatuts en accions coordinades de les seves unitats d’autodefensa
L’ofensiva turca s’ha topat per enèsima vegada amb una forta resistència kurda. Les Forces de Defensa del Poble (HPG) afirmen que, des de l’inici de l’operació, 37 soldats turcs haurien estat abatuts en accions coordinades de les seves unitats d’autodefensa, a més de frustrar diversos intents d’aterrar tropes terrestres mitjançant helicòpters. Per la seva banda, Turquia intenta desmoralitzar i dividir la resistència atacant la veïna Rojava, on en els últims dies s’han registrat impactes d’artilleria a diferents pobles del cantó d’Afrin i el llançament d’obusos al bell mig de l’emblemàtica ciutat de Kobane. Les Unitats de Defensa de la Dona (YPJ) no han dubtat en qualificar els atacs com “la implementació d’un concepte d’aniquilació de Kurdistan que apunta al genocidi”.
Atac coordinat amb el Govern Regional Kurd
No és la primera vegada que l’exèrcit turc ataca Bashur, ja que des de 2018 bombardeja periòdicament territori iraquià. El que fa especial aquesta operació és la participació de forces terrestres, podent parlar ara d’un intent d’ocupació efectiva del territori. Aquests atacs compten a més amb el beneplàcit del govern regional kurd, liderat per Masoud Barzani, qui ha permès la instal·lació de diverses bases militars turques al nord de la regió, des d’on s’estarien perpetrant els atacs.
Dos dies abans d’iniciar-se l’operació, Barzani era rebut a Istanbul pel president Recep Tayip Erdogan i el cap d’intel·ligència turc Hakan Fidan, una trobada que molt probablement hauria servit per ultimar els detalls de l’atac. En paraules de Barzani, es tractaria d’enfortir les relacions bilaterals i “ampliar la cooperació per promoure la seguretat i l’estabilitat”. Entre altres temes, també s’hi va tractar l’important paper que els jaciments de petroli i gas presents a Bashur podrien jugar de cara a diversificar les importacions europees que ara depenen de Rússia, i que haurien d’abastir Europa a través de Turquia.
El Partit Democràtic del Kurdistan és un aliat de Turquia i representa una visió neoliberal i oligàrquica molt allunyada dels preceptes del Confederalisme Democràtic promoguts per la Revolució Kurda
El Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) de Barzani, representa una visió neoliberal i oligàrquica molt allunyada dels preceptes del Confederalisme Democràtic promoguts per la Revolució Kurda, i, en aquest sentit, Turquia s’ha convertit en el seu major aliat per a evitar l’expansió d’aquesta ideologia. En operacions anteriors, el paper del PDK s’ha limitat a compartir material d’intel·ligència amb l’exèrcit turc i petites incursions dels peixmergues a territoris dominats pel PKK. Ara, la població kurda, tem que els nous acords amb Turquia, portin al PDK a ocupar un paper més actiu en la invasió turca, desencadenant així un conflicte civil en territori kurd.
Per la seva banda, el govern iraquià ha condemnat l’operació turca en considerar-la “una violació de la sobirania i la integritat territorial”, però, al mateix temps llançava diversos atacs contra les Unitats de Resistència de Shengal, un territori autònom de majoria jazidita a Bashur. A això cal sumar-hi un increment de les accions de la Guàrdia Revolucionària iraniana contra la guerrilla kurda a les muntanyes d’Iraq, i la recent visita d’una delegació iraniana a Erbil per a coordinar estratègies. És a dir, actualment, tres estats –Turquia, l’Iraq i l’Iran– i el govern regional del Kurdistan combaten contra la revolució kurda dins de l’Iraq.
La guerra a Ucraïna i les eleccions de 2023 en el rerefons
El moment escollit per Turquia per envair Bashur no ha estat fruit de l’atzar. Erdogan sap que les mirades del món són ara a Ucraïna, i l’OTAN no es pot permetre contradir el segon exèrcit més gran de l’organització. La normalització de relacions amb Rússia i els importants contractes militars i comercials amb Ucraïna han situat a Erdogan com a mediador en el conflicte, celebrant-se a Turquia algunes de les negociacions més importants entre els governs ucraïnès i rus.
A més, com ja s’ha assenyalat, Turquia s’ha de convertir en un dels centres de distribució del gas a Europa provinent d’Iran, l’Azerbaidjan i Bashur, al que cal sumar-hi els acords migratoris de la Unió Europea amb Turquia per tal d’impedir l’arribada de refugiades a Europa. Per tot això, Turquia és un aliat imprescindible per a les grans potències mundials, i així s’ha visibilitzat en el fet que cap d’elles s’hagi pronunciat sobre l’ofensiva al Kurdistan.
Erdogan sap que per contrarestar la impopularitat el que necessita és provocar enaltiment nacionalista, justificant la guerra contra el poble kurd com una lluita nacional que tant rèdit electoral li dona
Per altra banda, els efectes de la crisi econòmica ja es fan sentir amb força a les llars turques, amb la inflació més alta dels últims vint anys i una depreciació de fins a un 40% de la lira turca. Això ha situat a Erdogan ens els seus nivells de popularitat més baixos a poc més d’un any de les eleccions, i quan les enquestes pronostiquen una possible derrota de la coalició d’Erdogan amb la ultradreta de l’MHP, que podria liquidar l’actual govern. Però Erdogan sap que per contrarestar-ho el que necessita és provocar enaltiment nacionalista, justificant la guerra contra el poble kurd com una lluita nacional que tant rèdit electoral li dona.
La mateixa proximitat de les eleccions aporta encara més gravetat a l’actual ofensiva turca, i és que Erdogan sap que una derrota farà difícil de justificar la gran inversió econòmica i la mort de soldats davant l’opinió pública. És per això, que l’ofensiva no s’està limitant al Bashur, sinó que els seus impactes són visibles a tot el Kurdistan. Erdogan va prometre fa pocs dies “aixafar el cap de les YPG”, la milícia d’autodefensa kurda al nord-est de Síria, mentre a la mateixa Turquia accelera en les seves pretensions d’il·legalitzar el Partit Democràtic dels Pobles, al que recentment va qualificar “d’organització terrorista amb pinta de partit”.
