Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Escac a les exhibicions feixistes al País Valencià

El passat 12 d'octubre, el barri de Benimaclet de València va ser l'escenari d'una mobilització d'España 2000 en la qual va exhibir-se simbologia nazi i franquista. Arran d'aquests fets, la Conselleria de Transparència de la Generalitat Valenciana obria un expedient sancionador a tres dels participants en la marxa. L'actuació ha obert un debat sobre l'actual llei de memòria democràtica al País Valencià i la seua ambigüitat i laxitud per a sancionar l'exaltació del franquisme

L'actuació ha obert un debat sobre l'actual llei de memòria democràtica al País Valencià i la seua ambigüitat i laxitud per sancionar l'exaltació al franquisme / Maria Conill Hernández

Les creus gammades i cèltiques, les banderes preconstitucionals o les salutacions a la romana foren alguns dels símbols que van recórrer els carrers del barri de Benimaclet el passat 12 d’octubre. Es tractava de l’habitual manifestació de torxes autoritzada per la Delegació del Govern a València i convocada pel partit neofeixista España 2000. Unes setmanes després de la manifestació, tal com va avançar Público, la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, va aplicar per primera vegada la Llei de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, vigent des de l’any 2017. Obria un procediment sancionador a tres dels participants en la manifestació d’España 2000 per presumptament haver incomplit els articles 39 i 40 de la llei. És la primera vegada que s’aplica aquesta norma, però les expertes en advocacia dubten que la sanció es puga fer efectiva.

Tot i el gran dispositiu policial que es va desplegar el 12 d’octubre, aquell dia, només es van identificar i detindre activistes antifeixistes, tal com va explicar la Directa. No ha sigut fins unes setmanes després, i gràcies al treball dels col·lectius antifeixistes, que s’ha aconseguit identificar diversos participants ultres. A través del president de la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica, Àngel González, el moviment antifeixista del País Valencià va presentar a la Conselleria de Transparència un dossier on s’identificaven sis membres ultres –tres homes i tres dones– que participaren en la manifestació per a emprendre “accions legals”. Per al president de la Coordinadora, la llei valenciana és avançada, perquè, precisament, preveu poder sancionar l’exaltació i l’exhibició de simbologia feixista. Per ara, “l’expedient sancionador obert va endavant”, assegura.

El veïnat de Benimaclet es concentra contra la manifestació d’España 2000 al barri |Andreu Esteban

 

Lucila Aragó, activista per la memòria democràtica i portaveu de la plataforma de suport a la querella argentina contra els crims del franquisme, apunta que el procediment sancionador iniciat és un “pas important”. “No hi ha cap llei, a excepció de la llei de la Comunitat Valenciana, que castigue o considere delicte l’ostentació de símbols contraris a la memòria democràtica i que atempten contra la dignitat de les víctimes de la dictadura”, afegeix. No obstant això, incideix en el fet que aquesta llei es va aprovar l’any 2017 i, fins ara, no s’havia aplicat. En aquest sentit, Aragó subratlla que la investigació iniciada no hauria estat possible sense “una doble acció”. D’una banda, el treball del moviment memorialista, i d’altra, el de les institucions, en què hi ha “orificis” per on els col·lectius aconsegueixen introduir la seua lluita i objectius.


Una llei ambigua i laxa

L’advocada de la cooperativa El Rogle i lletrada en el procediment judicial de les querelles presentades per les tortures comeses durant el franquisme, Aràdia Ruiz, celebra que s’inicie aquest procediment per primera vegada, però confessa que és “jurídicament complex que vaja endavant”. Segons explica, l’article 39 es pot interpretar molt àmpliament. Aquest, titulat “Elements commemoratius contraris a la memòria democràtica”, condemna l’exhibició pública de simbologia franquista, però “en tot l’article només es fa referència a elements que ja estiguen en la via pública”, matisa Ruiz. No estableix, doncs, si un acte públic o l’exhibició de símbols feixistes en la via pública poden ser sancionats. I afegeix que, precisament, encara no s’havia aplicat mai la llei, perquè és “molt ambigua”. “Estic encantada que l’apliquen, però no sé exactament com ho faran”, lamenta. En relació amb l’article 40, que fa referència als actes públics contraris a la memòria democràtica, com els actes d’España 2000, prohibeix la celebració d’actes públics que menyspreen o humilien les víctimes o els seus familiars, així com l’exaltació de la sublevació militar o del franquisme, o la concessió de distincions a les persones físiques o jurídiques que donaren suport a la sublevació militar i a la dictadura. Tanmateix, “no imposa cap tipus de sanció”, denuncia Ruiz.

En aquesta línia, González destaca que des de la Coordinadora han estat treballant perquè s’aprovara una modificació dels articles 39 i 40. “Gràcies a la nostra ofensiva, en els pressupostos 2020-2021 s’inclou una modificació perquè la llei actue, realment, contra l’exaltació del feixisme, manifestacions públiques en edificis, carrers…”, explica.

Les expertes en advocacia expliquen que, precisament, si la llei no fora tan ambigua, “no caldria obrir un expedient sancionador per a comprovar si han incomplert algun article o no”

Pel que fa a la llei de memòria històrica d’àmbit estatal, aprovada l’any 2007, Ruiz recorda que és “completament laxa”. Els col·lectius memorialistes han estat treballant per a exigir una nova llei, l’avantprojecte de la qual ja es va aprovar el passat mes de setembre i, en l’actualitat, s’estan treballant diverses modificacions. El que sí que se sap és que, de manera contundent, aquesta llei sancionarà l’apologia al franquisme. “Diu que l’exhibició de qualsevol persona, amb una insígnia, bandera… en un acte públic serà sancionat, és a dir, fixa un marc jurídic que ara mateix no existeix”, subratlla Ruiz.

Les expertes en advocacia expliquen que, precisament, si la llei no fora tan ambigua, “no caldria obrir un expedient sancionador per a comprovar si han incomplert algun article o no”, explica Ruiz. “Quan la llei és clara no cal investigar tant”, afegeix.

La concentració s’emmarcava en la jornada d’activitats “Benimaclet lliure d’odi”, amb què es va celebrar i reivindicar la diversitat que basteix el barri |Andreu Esteban

 

Per al periodista valencià i expert en extrema dreta Miquel Ramos, és “molt simptomàtic que hagen de ser les administracions autonòmiques les que legislen un assumpte que hauria d’estar legislat a nivell estatal”. En la seua opinió, que l’obertura d’un expedient sancionador haja de recaure en una administració autonòmica “demostra el poc interés que té l’Estat a curar aquestes lleis” i “pot col·lisionar amb els organismes estatals, perquè no hi ha una norma general per a tot l’Estat”. “Ara la disputa està en els tribunals espanyols, si això arribara allà”, conclou.


Un pas important per al futur

En el context actual, Ramos denuncia que les organitzacions de caràcter neofeixista “estan vivint de les rendes de la normalització del discurs de Vox”. “Quan Vox ha normalitzat una manera de parlar i una sèrie de marcs propis de l’extrema dreta, aquestes organitzacions, que abans no tenien ressò mediàtic, ara han trobat un altaveu per als seus discursos i aprofiten per a accelerar el seu activisme i visibilitzar-se cada vegada més”, afegeix. “Una cosa és l’exhibició de la simbologia feixista, que no deixa de ser una cosa estètica. El problema és allò que no es veu o no se sol veure públicament. Per exemple, els xats que vam veure dels militars que volien exterminar 26 milions de persones i les constants derives autoritàries, antidemocràtiques i franquistes que es veuen en les forces armades i, a vegades, també als cossos de seguretat de l’Estat”, conclou Ramos.

En aquesta línia, Aragó remata: “Hem viscut com falangistes van passar a ser demòcrates de la nit al dia. Hi ha grups d’extrema dreta que sí que estan, de manera oberta, en les institucions, però també crec que hi ha una major presència del moviment memorialista, i hi ha sectors més joves que s’han incorporat amb més eines per a conéixer el que va ocórrer finalment i això és positiu”. I González conclou: “Crearem més unitat, més sinergies i més capacitat per fer tasques per la memòria, que no només són les exhumacions, tot i que això és molt important. També hi ha el dret a la justícia i la lluita contra la simbologia del feixisme”.