D’ençà que els Estats Units van segrestar Nicolás Maduro s’ha especulat molt sobre els motius que han dut Donald Trump a intervenir a Veneçuela. De fet, el mateix president estatunidenc, durant la seva roda de premsa per explicar l’operació el 3 de gener, va assenyalar que el petroli era un dels motius principals que havien fet que els Estats Units ataquessin Veneçuela. Parlem amb el doctor en geologia i investigador sobre recursos per a la transició energètica, Antonio Aretxabala, per entendre què hi ha darrere la intervenció militar i fins a quin punt el petroli n’és el motiu o una excusa.
Després del segrest de Maduro tothom ha assumit que els Estats Units han intervingut a Veneçuela per gestionar el petroli. Per què alguns experts considereu que això no té molt sentit o, almenys, és una part petita per explicar l’atac de Trump?
“La major part de les empreses d’hidrocarburs estatunidenques que han estat convidades a explotar el petroli de Veneçuela s’ho miren amb recel”
Crec que hi ha hagut una jugada d’efectes ràpids que s’ha vist en la pujada de les grans empreses nord-americanes que es dediquen al petroli a borsa. Chevron, que és la companyia del sector més gran que opera a Veneçuela, per exemple, ha pujat un 11%. Malgrat això, la major part de les empreses vinculades a la indústria dels hidrocarburs estatunidenques que han estat convidades a explotar el petroli de Veneçuela s’ho miren amb recel o directament rebutgen la invitació de Trump. Això passa perquè el petroli veneçolà és un petroli molt difícil d’extreure i a més és de molt baixa qualitat. Parlem d’un petroli ultrapesat. Aquestes xifres que apareixen en moltes notícies i en les quals suposats experts parlen de 300.000 milions de barrils i no sé quantes barbaritats més, s’han de posar en context. Aquest petroli des del punt de vista mineralògic s’ha vinculat a les sorres bituminoses del Canadà, però en el cas del país nord-americà es troben en superfície i directament amb una excavadora es poden extreure. D’allà van a una gran infraestructura que està muntada per a l’explotació. Per fer aquesta extracció es crema moltíssim gas natural, un material els preus del qual van a l’alça. Les sorres bituminoses del Canadà van a les refineries de Texas i allà es barregen amb el petroli lleuger extret amb la tècnica de la fractura hidràulica o fracking. Això és el que pretén fer Estats Units amb els petrolis ultrespesats veneçolans. Però la gran diferència entre les sorres del Canadà és que el petroli veneçolà està enterrat a centenars de metres de profunditat. Això és importantíssima per entendre el poc interès que tenia fins ara aquest petroli. Però bé, qui sap. Avui dia estem desesperats i fem coses, com explotar les bituminoses del Canadà o fer fracking, que fa quaranta anys no s’haurien fet.
On es troba el petroli a Veneçuela i quines dificultats hi ha per a extreure’l?
“Per extreure el petroli veneçolà s’ha de baixar a centenars de metres de profunditat en zones de selva o s’han de superar serralades de més de 1.500 metres d’altura”
La major part el petroli de Veneçuela es troba en un territori enorme de la mida dues vegades de Catalunya, a la franja del riu Orinoco. Estem parlant, doncs, d’un entorn molt dispers. A més s’ha de baixar a centenars de metres de profunditat, posar vapor d’aigua i després extreure el petroli amb una altra perforació sense garanties que la cosa funcioni. Molts dels punts d’extracció estan en zones de selva o s’han de superar serralades de més de 1.500 metres d’altura. És molt diferent del que s’ha intentat fer creure comparant aquests jaciments amb els que comentava que hi ha a la regió d’Alberta, al Canadà. Si ho comparem el retorn energètic que tenen les sorres del Canadà, podríem tenir un retorn d’u a cinc. És a dir, que amb la inversió energètica d’un barril de petroli n’obtenim cinc. En el cas de Veneçuela, podríem parlar d’u a tres o d’u a quatre, i fins i tot d’u a dos. Si necessités un barril per extreure’n tres no hi ha molt de negoci.
Quin tipus de petroli és?
“Hi ha cert grau de desesperació i no m’estranyaria gens que els Estats Units anessin a buscar aquest petroli dolentíssim”
Es tracta d’una espècie de quitrà, un xapapote, una cosa molt pesada que per ser refinat necessita una preparació prèvia. Les expectatives dels Estats Units des de fa molt de temps és barrejar els seus petrolis lleugers del fracking amb petrolis ultrapesats com al Canadà. Però la indústria del fracking, que està de capa caiguda perquè ja s’han explotat els millors jaciments, depèn del preu del gas natural que va a l’alça i això fa que el preu del petroli s’encareixi. Per això, hi ha cert grau de desesperació i no m’estranyaria gens que els Estats Units anessin a buscar aquest petroli dolentíssim.
Quines empreses petrolieres dels Estats Units operen a Veneçuela avui dia?
Hi ha diverses empreses internacionals. Dels Estats Units és sobretot Chevron pels acords als quals va arribar amb Chávez a principis dels dos mils. És cert que també hi ha Total, que és d’origen francès, o empreses italianes, índies o bielorusses, que operen en col·laboració amb l’empresa nacional de petroli veneçolana, Petrolios de Venezuela. Pel que fa a la Xina, operen CNBC i Chemical Corporation. Això és molt important perquè la Xina és un client molt bo, segurament el millor client de Veneçuela en la compra de petroli, i fa anys que no paga amb dòlars. Fins l’atac, les empreses xineses estaven muntant la infraestructura per extraure el petroli perquè el país asiàtic té superàvit en el comerç internacional i es pot permetre el luxe de fer aquesta mena d’intervencions. Com a conseqüència del bloqueig comercial internacional imposat pels Estats Units, Veneçuela no ha pogut tocar les seves reserves de petroli. Sabem que la política exterior dels Estats Units és anar enfonsant els països que tenen reserves de petroli o d’altres minerals per fer-los acabar en l’edat de pedra. Veneçuela és un país riquíssim i segurament darrere del conte del petroli hi ha la voluntat d’extraure altres minerals com el coltan, l’or o el coure.
En l’actualitat, quina és la situació dels Estats Units respecte al petroli? D’on obté els carburants que consumeix?
Els Estats Units pateix una crisi en aquest aspecte ja que el país, que té el 4% de la població mundial, necessita cada dia el 25% de totes les reserves de petroli mundial per poder fer funcionar la seva economia. És veritat que produeix uns onze milions de barrils diaris, però en necessita uns 25, amb la qual cosa té un dèficit de més del doble del que necessita. El cas és que necessiten petroli per a poder fer funcionar la seva economia que, per altra banda, està en caiguda. La seva aposta en els últims tres lustres ha estat el petroli lleuger, el fracking, barrejat sobretot amb les sorres bituminoses del Canadà. Amb això han anat fent, però saben que els bons llocs d’extracció, els que anomenem punts dolços, es van acabant i la indústria, a poc a poc, es va retirant perquè no és rendible. Fins ara ho era perquè hi havia unes condicions financeres molt especials que estaven avalades per la moneda patró que era el dòlar i perquè els preus del gas natural estaven baixos.
A escala mundial, quina és la situació del mercat del petroli i quines intervencions podrien dur a terme els Estats Units en el futur per a garantir-se el seu subministrament?
“L’estratègia dels Estats Units en el futur serà imposar militarment règims titelles arreu del món que avalin l’extracció i el robatori dels recursos naturals”
Fins ara hem vist com els Estats Units han bloquejat aquelles nacions que, com l’Iran o Veneçuela, tenen petroli i les han acusat de terroristes o narcotraficants. El cas és que han anat preservant el petroli perquè no surti al mercat. El problema ha aflorat quan Rússia o la Xina ha tractat directament amb aquests països i els Estats Units han perdut l’hegemonia en el mercat del petroli. Sobretot amb l’auge dels BRICS hi ha intercanvis financers que no es fan en dòlars i això ha fet molt mal als Estats Units. De cara al futur, possiblement, aniran enfonsant a l’edat de pedra, un darrere l’altre, els països que tenen recursos i ho faran també amb aquells països o territoris que consumeixin molt, com pot ser els que formen part de la Comunitat Econòmica Europea. Els Estats Units no tenen aliats, els Estats Units tenen competidors. Aleshores, en la mesura que nosaltres consumim molt petroli del pastís que va minvant i ells en necessitin cada vegada més, anirant enfonsant les economies a través d’artefactes com la guerres locals, com a Ucraïna que fa que Alemanya hagi d’apostar per la indústria armamentística. Per tant, l’estratègia dels Estats Units en el futur serà imposar militarment règims titelles arreu del món que avalin l’extracció i el robatori dels recursos naturals. De fet, com ha fet tota la vida.
Abans deies que més que el petroli, els Estats Units volen els minerals de terres rares que hi ha a Veneçuela.
“Possiblement, l’entitat que més sap la quantitat de reserves minerals que pot haver-hi a Veneçuela és el Servei Geològic dels Estats Units”
Realment Veneçuela és un país riquíssim, té uns recursos minerals molt importants. Entre el 10 i el 25% de les reserves del món de minerals com el coure o el ferro. Té moltes de les anomenades terres rares. Bauxita per a l’alumini, carbó, níquel, coltan que és fonamental en la indústria armamentística i la transformació digital… Or, per descomptat, ja que es parla que hi ha més de 3.500 tones d’or que podrien estar repartides pel país. Diamants, zinc, titani… Possiblement, l’entitat que més sap la quantitat de reserves minerals que pot haver-hi a Veneçuela és el Servei Geològic dels Estats Units. I ni així crec que tingui dades molt fidedignes de la quantitat. Podríem parlar de la importància del coure, per exemple, perquè és la base fonamental sobre la qual pivota tota la transformació de l’economia, basada en l’electrificació.
