Una cinquantena d’estudiants han fet caminar per l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) soroll de bombes i alarmes. Per incomodar, expliquen, amb una intuïció de com sona la vida a Gaza. A la porta principal, un missatge: “recordeu els seus noms”. Tot seguit, un metre de paper amb alguns dels infants víctimes del foc i la fam a la Franja de Gaza. També aquest matí, hores abans d’una reunió extraordinària del Consell de Govern de la Universitat, convocada a la tarda, les estudiants han decidit ampliar l’espai de l’acampada que sostenen per denunciar la massacre i reclamar accions contra l’Estat d’Israel.
Ara, les desenes de tendes en què s’han instal·lat, des del dia 6 de maig, es reparteixen entre els tres patis del recinte, per estendre la visibilitat de la protesta. I, sobretot, de les demandes del moviment solidari amb Palestina, que no renuncien a convertir en accions de pressió per part de la Universitat.
És un dia de conversa, cartells i consignes des de primera hora a l’acampada de la UB. Ben present tenen que, avui poden fer un pas més en la seva lluita, des de la universitat, contra els atacs que el Tribunal Penal Internacional investiga com a genocidi.
Per ampliar la visibilitat de la protesta i, sobretot, de les demandes del moviment solidari amb Palestina, les estudiants han estés avui l’espai de l’acampada al recinte
Fa dues setmanes que la moció de suport a Palestina va ser aprovada i viscuda com un primer èxit per les estudiants, docents i personal administratiu articulat en l’acampada a l’edifici històric de la UB, l’epicentre català de l’onada internacional de mobilitzacions universitàries contra la massacre a Gaza. Aquesta tarda, a la reunió extraordinària del Consell de Govern de la UB, s’hi preveu presentar i votar un document de compromisos en relació amb aquesta moció, aprovada el dia 8 de maig pel Claustre, el màxim òrgan de representació de la comunitat universitària.
Les estudiants de l’acampada han denunciat que la proposta de l’equip de govern de la UB “aigualeix” les mesures incloses en la moció i, per això, han plantejat la necessitat “d’escalar la conflictivitat”. Ara bé, hores més tard, han rebut un nou document, que serà el que finalment guiï la discussió i votació del Consell de Govern. A diferència de l’anterior, conegut el dijous passat, incorpora algunes propostes més alineades amb les demandes en suport de Palestina.
El document que finalment guiarà el Consell de Govern incorpora alguns punts més que la proposta inicial, com ara la “suspensió cautelar” de convenis amb empreses “suposadament vinculades amb el conflicte”
Entre els punts que inclou, consta la “suspensió cautelar” de convenis de pràctiques amb empreses “suposadament vinculades amb el conflicte”. També, demanar a la Unió Europea que bloquegi “immediatament i cautelarment” la participació d’institucions israelianes en tots els projectes finançats amb fons europeus. A més, proposa que mentre no hi hagi aquestes garanties, la UB no participi en cap esdeveniment acadèmic ni institucional en què estiguin implicades institucions israelianes.
L’anterior document de compromisos excloïa el nucli dur de la moció: acabar amb els convenis i relacions que, de manera directa o indirecta, reforcen o permeten mantenir les polítiques de l’Estat israelià contra la població palestina. Per això, les persones articulades en l’acampada a la UB van redactar una contraproposta “fidel a la moció aprovada”. La van fer arribar al rectorat el divendres al matí i, com que no van rebre resposta, les estudiants van donar per trencades les converses que havien mantingut des de l’inici de la protesta.
Convertir la declaració en accions
El Claustre de la UB va aprovar fa dues setmanes elevar a l’equip de govern diverses mesures per condemnar amb accions la massacre i les polítiques que fa dècades que impacten contra els drets bàsics de la població palestina. Entre els punts recollits, hi ha reconéixer “l’ocupació colonial i l’apartheid que practica l’Estat d’Israel” com a “causes estructurals del conflicte”.
Així mateix, demana el trencament de tota relació institucional o acadèmica amb universitats, instituts de recerca, empreses i altres institucions “amb vincles amb l’Estat d’Israel”.
La moció recull també exigir al pròxim govern de la Generalitat i al govern espanyol que facin el mateix i tallin relacions que reforcen les polítiques israelianes. “Per ara no han fet cap gest en aquest sentit”, lamenten estudiants de l’acampada.
Les estudiants en solidaritat amb Palestina van redactar una contraproposta “fidel a la moció aprovada” i, sense resposta, donen per trencades les converses amb el rectorat
El document va ser presentat per 45 membres del Claustre de la UB i va ser aprovat amb 59 vots a favor. 60 altres van ser abstencions (37) i contraris a la moció (23).
Després de votar la moció, el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, va declarar que la institució té “l’obligació acadèmica, també el compromís i l’objectiu d’ajudar a tenir més elements de judici davant d’un desafiament com aquest” i que des de la Universitat no serien “còmplices de cap vulneració de drets humans”.
Indicis de crims de guerra a Gaza
Els plantejaments per incrementar la pressió de l’acampada i aconseguir traduir la moció en accions és una decisió que arriba la setmana que el fiscal del Tribunal Penal Internacional, Karim Khan, ha demanat a les magistrades permís per emetre ordres de detenció contra el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, i el ministre de defensa, Yoav Gallant.
El fiscal també ho demana per a tres líders de Hamas, per l’atac del 7 d’octubre, en què van ser assassinades i segrestades més d’un miler de civils a Israel.
El fiscal del Tribunal Penal Internacional ha assegurat aquesta setmana que hi ha “motius raonables” per considerar que Netanyahu té responsabilitat penal per crims de guerra
A Gaza, els atacs israelians han deixat en set mesos més de 35.000 mortes i més d’un milió i mig de persones desplaçades, segons dades de les Nacions Unides. La mateixa ONU ha afirmat que no hi ha cap lloc segur per la població a la Franja.
A més dels bombardejos indiscriminats, fins i tot contra hospitals i camps de refugiades, la fam de la població s’hi està utilitzant com a arma de guerra, segons ha expressat Khan i, també, d’acord amb denúncies que fa mesos que arriben d’organitzacions pels drets humans.
És un dels fonaments que ha dut el fiscal del Tribunal Penal Internacional a concloure que hi ha “motius raonables” per considerar que Netanyahu i Gallant tenen responsabilitat penal per crims de guerra i contra la humanitat, “com a mínim des del 8 d’octubre” al territori de la Franja de Gaza.
