Fins a 31 persones han perdut la vida a les presons catalanes des de començament d’any. 28 d’aquestes morts s’han produït des que es va decretar l’estat d’alarma el passat 13 de març i es van començar aplicar restriccions en les comunicacions i en la vida ordinària de les persones privades de llibertat. Aquesta xifra, que ja supera el total de defuncions de 2019 -28-, encara podria augmentar en les pròximes setmanes. Segons les xifres oferides a la Directa per part del departament de Justícia, les principals causes de mort entre la població penitenciària a Catalunya, a banda de les malalties, continuen sent la sobredosi i el suïcidi. Aquesta última ha suposat la mort d’almenys set persones en els darrers deu mesos als establiments penitenciaris, que depenen de la Generalitat des de 1984.
Els casos de COVID-19 entre la població penitenciària no han parat de pujar en les darreres setmanes, i actualment ja hi ha 76 casos actius
Els casos de COVID-19 entre la població penitenciària no han parat de pujar en les darreres setmanes, i actualment ja hi ha 76 casos actius. Algunes d’aquestes persones han sigut traslladades al Pavelló Hospitalari Penitenciari de Terrassa, però els positius asimptomàtics o amb símptomes lleus -que són la majoria- estan sent tractats a les mateixes infermeries dels centres. A causa dels brots esdevinguts darrerament, ara mateix hi ha mòduls sencers confinats a Brians, Mas d’Enric i Ponent, limitant encara més l’activitat de les persones privades de llibertat i els seus familiars i persones properes, ja que no poden eixir dels mòduls per realitzar cap mena d’activitat, incloses les comunicacions per locutori i els vis-a-vis. De fet, aquests últims fa dues setmanes que han quedat suspesos tant a Mas d’Enric com a Ponent.
El tancament perimetral durant els caps de setmana decretat a Catalunya el passat 29 d’octubre encara ha limitat més les visites de les famílies, algunes d’elles inclús sent denunciades pel fet de sortir del seu municipi per visitar el seu familiar intern. Tot i que des del Departament d’Interior s’ha emès un justificant d’autoresponsabilitat per poder-se desplaçar als establiments penitenciaris, moltes d’elles no tenen accés a Internet o no han sabut trobar o imprimir aquest document, fet que ha derivat en sancions administratives per part dels Mossos d’Esquadra.
La situació d’emergència entre la població penitenciaria i les seves famílies ha propiciat que, igual que va passar el passat mes de març, una desena d’entitats en defensa dels drets humans, l’associació de Famílies de Presos de Catalunya i diversos grups de suport a persones preses s’hagen mobilitzat i coordinat per exigir al Departament de Justícia l’aplicació de mesures urgents per garantir el respecte als drets fonamentals de la població penitenciaria, tot i les mesures sanitàries i de restricció de moviment imposades. En una instància emesa aquest matí per part de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) i el Centre per a la defensa dels drets humans Irídia adreçada a la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (SMPRA) -dirigida per Amand Calderó- les organitzacions i els col·lectius i entitats adherides sol·liciten l’aplicació urgent de sis mesures concretes per minimitzar l’impacte de la COVID a les presons catalanes.
Una desena d’entitats s’han mobilitzat i coordinat per exigir al Departament de Justícia l’aplicació de mesures urgents per garantir el respecte als drets fonamentals de la població penitenciaria
Aquestes sis mesures van en la línia de garantir la comunicació amb l’exterior de les persones privades de llibertat en tot moment, que les internes confinades als mòduls d’infermeria es troben en condicions dignes i que les restriccions que se’ls apliquen en cap cas derivin en condicions materials de vida d’aïllament, que s’establisca un canal de comunicació permanent sobre la situació a les presons derivada de l’epidèmia per Covid-19 amb l’objectiu que les famílies i persones properes estiguen ben informades i, per últim, l’adopció de mesures que permeten un esponjament de les presons i una reducció significant de la població reclusa, com ho són l’atorgament de tercers graus, l’adopció de mecanismes per al compliment de la condemna en llibertat o semillibertat o l’excarceració de persones majors de 65 anys, dones embarassades o mares amb fills/es dins la presó, i de persones malaltes cròniques.
Actualment la població penitenciària a Catalunya arriba a les 7.959 persones, i 1.627 d’aquestes es troben ja en tercer grau o gaudeixen de permisos per sortir puntualment motivats per la seua conducta. Al voltant de 300 persones preses tenen més de 70 anys, i 639 presenten malalties cròniques, com el VIH o la tuberculosi. En cas d’aplicar les excarceracions sol·licitades, la població penitenciària a Catalunya es podria arribar a reduir fins a un 32%.
