Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Què hi trobem, a la 'Directa' 511?

Obrim portada de la nova edició impresa de la 'Directa' amb un reportatge sobre el negoci del futbol televisat. Entrevistem en profunditat el periodista i criminòleg Ahoztar Zelaieta, exposem el repte de popularitzar el consum conscient que afronten els supermercats cooperatius i parlem sobre el futur de les sales de cinema

La imatge dels estadis buits durant els partits de després del confinament ja és icona d’una nova etapa d’aquest esport. El negoci que està en joc, però, no és a les grades, sinó que se centra en un 80% en els drets d’emissió televisada. En l’última subhasta de drets d’emissió, la Lliga de Futbol Professional es va embutxacar 3.421 milions d’euros. Els clubs s’ho juguen tot en les retransmissions televisives i han pressionat per seguir als camps tot i la pandèmia. Un reportatge de Giuseppe Savino, Eloi Latorre i Lluís Pascual. Infografia de Maria Conill i foto de Lucas Guerra.

El periodista i criminòleg Ahoztar Zelaieta ens fa conèixer millor les bambolines del poder al País Basc. Forjat al diari Egin, ha investigat les connexions entre la policia i el narcotràfic, les xarxes clientelars de l’oligarquia basca i altres trames de corrupció. Amb Zaldibar: zona cero (Txalaparta), l’autor s’endinsa al món de la gestió de residus partint de l’esllavissada a l’abocador d’aquest municipi ubicat a la comarca del Duranguesat, que el passat mes de febrer va provocar la desaparició de dos treballadors –Joaquín Beltrán i Alberto Sololuze–, a banda d’una crisi ecològica i sanitària. Amb preguntes de Carles Masià i fotografies de Xavi Bosch.

Ahoztar Zelaieta, periodista i criminòleg |Xavi Bosch

 

Les tecnologies de control mitjançant la geolocalització i la detecció de trets facials i corporals han trobat en la pandèmia una excusa per normalitzar-se, malgrat que vulneren nombrosos drets fonamentals. Un article d’opinió de Nora Miralles, Felipe Daza i Carlos Díaz en què analitzen les tecnologies de control social. Il·lustració de JAZs. A continuació, l’activista feminista Gemma Tadeo denuncia la nova masculinitat hegemònica: “M’indigna com i de quina manera els homes estan utilitzant els espais naturals en el marc de la pandèmia per a les pràctiques esportives, altre cop imposant lògiques de poder heteropatriarcal”. Amb il·lustració d’Anna Gran.

El repte de popularitzar el consum conscient augmentant l’abast dels productes ecològics. Els supermercats cooperatius aposten per augmentar l’abast del consum de productes ecològics i volen ser una alternativa a les grans cadenes de distribució que capitalitzen l’etiqueta bio. Carles Masià ens apropa projectes de Manresa, Alacant, Granollers, Reus o Sants.

Obre la secció internacional un reportatge de Nacho Ibáñez sobre els megaprojectes que engoleixen Mèxic. El president Andrés Manuel López Obrador renega d’unes obres que considera herència del període neoliberal, però, a la pràctica, hi fonamenta el seu programa econòmic. Els pobles originaris i entitats ecologistes en denuncien els impactes. Tot seguit, Marc Español explica el fràgil alto el foc a Líbia. Els dos principals bàndols en guerra han acordat una treva que genera confiança, però que està a mercè de les ingerències estrangeres. I per últim, l’anàlisi de Jordi Armadans sobre els fruits de la lluita contra les armes nuclears. Després que l’hagin ratificat una cinquantena d’estats, el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears entrarà en vigor el 21 de gener de 2021.

AMLO oneja la bandera en la inauguració d’un tram del Tren Maia, a Maxcanu |Arxiu

 

La desaparició de cinemes emblemàtics, la crisi pandèmica i l’èxit de plataformes de consum domèstic fan que alguns projectes apostin per les projeccions com a esdeveniments culturals. Un reportatge de Paula Lara Ferré sobre el futur de les sales de cinema amb foto d’obertura de Victor Serri. A continuació, ‘L’oxigen’, el relat de Laura G. Ortensi il·lustrat de Thalia Lavaill. Finalment, les ressenyes culturals. Emma Gomis ens apropa al darrer llibre de poemes de Maria-Mercè Marçal, Desglaç (1984-1988)Elena G. Ruiz comparteix el fanzín d’Isa Calsina Val titulat La madre, el pulpo y la brea, una recopilació de cinc anys de poesies escrites sobre paper. I Sergio D’Asensio analitza la minisèrie The Virtues, del director britànic Shane Meadows.

A la contraportada, l’actual president de l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia, Ricard Valentí, explica que l’antigitanisme és el primer prejudici de l’Estat espanyol, un estigma que es remunta a la Gran Batuda del rei Ferran VI l’any 1749. Una conversa amb Clara Macau i foto d’Adriana Pimentel.