Enguany ha sigut el centenari del naixement de Josep Lluís Facerías, que va néixer a Barcelona el 6 de gener de 1920 i no l’11, com consta erròniament a la seva partida de naixement. Josep Lluís Facerías, el Face, va ser un guerriller urbà anarquista que va combatre contra la dictadura franquista als anys quaranta i cinquanta, fins que va caure abatut per la Guardia Civil en una emboscada a l’actual plaça de las Madres de la Plaza de Mayo, a Nou Barris, el 30 d’agost de 1957. El Face i el Quico (Francesc Sabaté Llopart) van ser els maquis anarquistes urbans més importants, a la memòria popular ha quedat la consigna que la gent cridava pels carrers de Barcelona durant la vaga dels tramvies de l’any 1951: “Contra el requetè, visca Sabaté!” i “Per arreglar la vaga de tramvies, que vingui en Facerías!”. Però ni el Quico ni el Face estaven sols, tenien molts companys i companyes que formaven els grups guerrillers anarquistes –i les seves xarxes de suport– que lluitaven a mort contra la tirania feixista del general Franco.
Per recuperar la memòria d’aquesta resistència antifranquista, silenciada pel règim i enterrada per la Transició, cada 30 d’agost se celebra un acte en record de Josep Lluís Facerías i la guerrilla anarquista al lloc on el van assassinar
Per recuperar la memòria d’aquesta resistència antifranquista, silenciada pel règim i enterrada per la Transició, cada 30 d’agost se celebra un acte en record de Josep Lluís Facerías i la guerrilla anarquista al lloc on el van assassinar, a la confluència del carrer Pi i Molist amb el passeig Urrutia i el passeig Verdum, davant de l’antic manicomi de Sant Andreu, reconvertit en seu del Districte. Aquest any l’acte no s’ha pogut fer presencialment, però s’ha fet de manera virtual a través del YouTube. El que sí que s’ha pogut fer presencialment ha sigut una excursió a un refugi que el Face tenia a Collserola, on s’ha col·locat una placa per donar a conèixer la seva història. Aquest mes de novembre les veïnes de la urbanització de la Mina de Sant Medir han informat a les organitzadores de l’acte que la placa ja ha sigut arrancada. La Marxa del Maquis del Barcelonès, que és qui organitza l’acte des de fa gairebé vint anys, ha comunicat que ja estan pensant la manera de posar una placa més difícil d’arrancar.
I per tancar l’any del centenari d’en Facerías, aquest 18 de desembre, a l’Ateneu Popular 9 Barris, es presentarà el llibre, acabat de sortir de la impremta de Can Batlló, Josep Lluís Facerías i els seus grups d’acció. La presentació serà a les 19 h de la tarda i comptarà amb la presència dels coordinadors del llibre i amb les actuacions musicals de Jaume Arnella, Freehand, Pogo sobre mi madre i Antoni García.
Com es diu al pròleg, “aquest llibre no és més que un complement” a l’obra d’Antoni Téllez Solà, historiador de la guerrilla i amic personal d’en Facerías, que va ser qui va posar llum a les ombres de la història que ocultaven la lluita del maquis i que, com a historiador, va influir molt en la vida d’un jove Ricard de Vargas, exMIL, exOLLA. El Ricard ja fa molts anys que escriu i reivindica la història de la guerrilla anarquista que va combatre frontalment el règim franquista. Ha col·laborat amb documentals, ha fet xerrades arreu del món, ha escrit infinitat d’articles i ha publicat diversos llibres, com els darrers sobre en Puig Antich i sobre l’Oriol Solé Sugranyes. En aquesta ocasió hem treballat plegats, hem unit forces en aquesta tasca de recuperació de la memòria històrica que creiem tan necessària, tot reivindicant referents antics que puguin inspirar lluites futures.
A Josep Lluís Facerías i els seus grups d’acció, editat aquest mateix mes de desembre per l’editorial Descontrol, hi trobareu noves aportacions d’interès per aprofundir en la vida i la lluita del Face i dels seus companys i companyes de la guerrilla anarquista. Hem recuperat alguns textos escrits pel mateix Facerías, informes sobre la complicada situació dels grups d’acció a Barcelona després de les grans batudes i assassinats que va fer la policia franquista l’any 1949, quan el règim ja es va sentir prou acceptat per la comunitat internacional per a emprendre l’aniquilació definitiva dels grups d’acció anarquistes; grups que no havien deixat mai de lluitar, que quan van perdre la guerra l’any 1939 com a milicians, es van reconvertir en guerrillers. Tot i que la guerrilla anarquista va ser pràcticament erradicada l’any 1949, alguns irreductibles van continuar lluitant, cada cop més sols, fins a la mort. El 1957 va caure el Face, el 1960 va caure el Quico i el 1963 va caure l’últim de tots, en Ramon Vila Capdevila, el Caracremada. Cal remarcar que el moviment llibertari de l’exili, concentrat principalment a Tolosa i profundament dividit, va desautoritzar la guerrilla i aquests últims irreductibles van continuar lluitant sense el suport de les organitzacions llibertàries, fins i tot amb la seva oposició. En Facerías va haver de marxar a Itàlia, ja que no estava segur ni a França. Hem recuperat també Lotta Anarchica, la publicació que en Facerías va fer a Carrara, la ciutat anarquista d’Itàlia. Hem traduït dos articles que hi va escriure en Facerías, amb el pseudònim Alberto de Luigi.
Tot i que la guerrilla anarquista va ser pràcticament erradicada l’any 1949, alguns irreductibles van continuar lluitant, cada cop més sols, fins a la mort
El llibre continua amb una sèrie d’articles sobre la figura del Face, escrits per Octavio Alberola, Carles Sanz, Joan Busquets el Senzill, Pepe Molina –veí de Nou Barris que quan era un nen va presenciar l’assassinat d’en Facerias– i Ricard de Vargas. També inclou un text molt personal i nostàlgic escrit per en Jean-Marc Rouillan, l’antic membre d’Action Directe que, als seus 68 anys encara està patint la repressió del govern francès per les seves idees llibertàries. El llibre també inclou una sèrie de testimonis de l’època, de persones que havien conegut en Facerías, com en Jesús Martínez Maluenda, el Maño, que li solia fer de guia de muntanya per creuar els Pirineus, o de Goliardo Fiaschi, el guerriller carrarès que va venir amb el Face en el seu darrer viatge, aquell fatídic agost de 1957. Un altre bloc important del llibre són les 54 biografies de companys i companyes dels seus grups d’acció, molts dels quals també van morir en la lluita contra la dictadura; i la resta van passar llargs anys a les presons franquistes o es van haver d’exiliar fins a la mort del dictador. El llibre també inclou un apartat sobre els actes de la Marxa del Maquis del Barcelonès que van començar l’any 2002. Finalment hi ha uns annexos, documental i fotogràfic, que inclouen, per exemple, uns informes de la Guàrdia Civil de la frontera on es demostra que tenien molts ulls i orelles a banda i banda dels Pirineus, documents de la presó Model, on va estar tancat el Face entre els anys 1946 i 1947, fotografies de l’arxiu personal d’en Téllez, recuperades de l’Institut Internacional d’Història Social d’Amsterdam; i quatre mapes de les accions guerrilleres d’en Facerías i els seus grups d’acció, a Barcelona, a Catalunya i a Itàlia.
Per acabar, remarcar la demanda que la comissió organitzadora de l’acte en record de Josep Lluís Facerías i la guerrilla anarquista fa a l’Ajuntament de Barcelona des de les pàgines d’aquest nou llibre: “Volem un panell metàl·lic, més gran i més visible, que expliqui i que contextualitzi els fets que van passar aquell 30 d’agost de 1957 en aquest racó de la ciutat. Volem que es dignifiqui la memòria d’en Facerías i la guerrilla anarquista, que la seva lluita sigui un exemple per a les generacions futures”. Cal recordar, com ho va fer el teòric de la guerrilla Abraham Guillén, que la guerrilla antifranquista ja va ser un model per a moltes altres lluites, com per exemple les guerrilles llatinoamericanes i europees dels anys seixanta i setanta, des dels tupamaros fins a l’Angry Brigade, passant pels barbuts del Granma.
