La veu dels familiars de les persones preses ha arribat al Parlament de Catalunya per primer cop, a través d’una sol·licitud formulada pel Grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) el passat mes de setembre. Ho han fet mitjançant la Comissió de Justícia, on Gracia Amo i Rafael Nieto –portaveus de l’associació de Famílies de Presos a Catalunya– ha comparegut per explicar les seves vivències i experiències personals com a familiars, i alhora exigir als representants dels diferents grups parlamentaris l’aplicació de mesures concretes a les presons que podrien millorar substancialment la situació de les persones preses i les seves famílies.
En la seva intervenció, les portaveus de l’associació han destacat diferents problemàtiques i patiments amb els quals es troben cada cop que visiten una presó o s’han de comunicar amb els centres penitenciaris o la Secretaria de Mesures Penals Reinserció i Atenció a les Víctimes (SMPRAV) per fer alguna mena de tramitació, gestió o obtenir informació. “Les famílies tenim moltes dificultats per parlar amb representants de les presons i dur a terme gestions en el dia a dia. Telèfons que no contesten o que pengen sense atendre la trucada, i una manca de resposta constant a les nostres consultes i demandes”.
Quan una persona mor, no hi ha cap mena d’informació sobre el que ha passat i molts cops es triga molt de temps en avisar a la família o donar-li una explicació, que precisament en un moment tan sensible el que necessita és informació i acompanyament psicològic”. Tot això s’arreglaria, segons l’associació de famílies, amb mesures concretes: “habilitant un canal de comunicació directe i permanent amb les famílies o aplicant el Protocol de Minnesota”, un manual de l’ONU reconegut internacionalment que obliga les institucions a dur a terme una investigació eficaç sobre les morts a presó i oferir un acompanyament psicològic i respectuós amb els familiars”.
L’associació demana habilitar “un canal de comunicació directe i permanent amb les famílies o aplicar el Protocol de Minnesota”, un manual de l’ONU que obliga les institucions a investigar les morts
A banda de la manca d’informació i comunicació, des de l’associació també han denunciat a la Comissió la problemàtica vinculada a “l’ús abusiu” de contencions mecàniques com a eina de càstig a les presons catalanes, fent referència a les greus dades presentades a l’últim informe que feia públic el passat dilluns l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH), i exigint que s’acabi amb aquesta pràctica a les presons tal com recomanen els organismes nacionals i internacionals de drets humans. “Detectem moltes persones preses amb problemes vinculats a la salut mental i al patiment psíquic, que sovint és barreja amb l’ús problemàtic de drogues”, ha explicat Nieto davant la Comissió. “L’aïllament i les contencions mecàniques no poden ser la solució a aquestes problemàtiques tan sensibles i que generen tant de patiment. Es necessiten estratègies mèdiques i terapèutiques que no es basen en la cultura del càstig i la repressió, i per tant és necessària inversió en recursos sanitaris i professionals de la salut mental”, ha afirmat Amo.
La portaveu de l’associació de famílies també ha denunciat les condicions laborals en la que es troben les persones que treballen pel CIRE, “en condicions de semiesclavitud i amb salaris de 2 euros/hora”, o els alts preus dels productes a l’economat dels centres penitenciaris. “Les presons no poden ser el cubell d’escombraries on posem tot el que ens molesta, i a sobre no ens preocupem pel que els passa dins i en quines condicions estan. És una responsabilitat de tots i de totes. Per això us demanem, a vosaltres que podeu legislar per canviar les coses, un compromís ferm en vetllar perquè es respecten els seus drets durant el període de privació de llibertat”, ha conclòs. La diputada de la CUP Montserrat Vinyets ha anunciat en finalitzar la compareixença que la setmana vinent portaran al Parlament una moció amb 25 punts per donar forma a les demandes concretes fetes des de les associacions de familiars, els organismes de drets humans, juristes i expertes en salut mental.
