Un total de 171.504 famílies van votar “sí” al valencià en la consulta lingüística educativa. Però a la pràctica no totes tenen garantida la seua elecció. L’anomenada llei de “llibertat educativa”, impulsada pel conseller d’Educació José Antonio Rovira (PP), no ofereix cap solució a les famílies que han triat el valencià, però hauran de matricular el seu fill o filla en castellà perquè aquesta ha estat la llengua més votada al seu centre. També es dona la casuística en què el català ha estat l’opció majoritària, però els vots aconseguits no són suficients per obrir un grup més en llengua pròpia i, per tant, algunes alumnes es veuran obligades a matricular-se en castellà si volen continuar en la mateixa escola o institut.
Estella Dumondel és mare d’una xiqueta que cursa segon de primària en un centre públic de València, el nom del qual prefereix preservar. Originària de l’Estat francès, Dumondel forma part de les famílies contràries a la celebració d’una consulta que consideren “imposada”, però —“com no teníem una altra opció”— va participar-hi sense cap mena de dubte sobre el seu vot. “Vull que la meua filla estudie en la llengua del seu territori. El valencià és necessari i s’ha de defensar”, manifesta. El curs vinent, la seua filla passarà a tercer, etapa educativa on el valencià ha estat la llengua més votada, amb un 84,85%, enfront del 15,15% que ha optat pel castellà. Però malgrat haver obtingut una majoria absoluta, la filla de Dumondel no té assegurada una cadira en l’aula en llengua pròpia.
“Tot i la nostra elecció, l’alumnat pot caure en un grup o un altre en funció del percentatge de famílies que hagen votat una cosa o una altra”, afirma Rosa Oltra, de Famílies pel Valencià
Els resultats de la consulta en tercer de primària es tradueixen en la creació d’una unitat educativa amb el català com a llengua predominant i una altra de castellà. És a dir, tot i la majoria del valencià, ambdues llengües obtenen el mateix nombre d’unitats. El grup amb el valencià com a llengua vehicular té una ràtio de 23 alumnes, dos menys que l’habitual a causa de l’assistència d’un alumne amb diversitat funcional. Això fa que la filla de Dumondel, i almenys dues alumnes més que també han escollit el català, “s’hauran de quedar fora perquè no se sobrepasse la ràtio fixada i hauran d’anar a l’aula en castellà”, assevera.
Una tipologia idèntica presenta el cas de la mare d’una alumna d’un altre col·legi públic de València que també prefereix mantenir-se en l’anonimat. També va marcar el “sí” al valencià en la consulta, però el pròxim curs la seua filla haurà de matricular-se al grup en castellà si la Conselleria d’Educació no facilita els recursos econòmics i humans necessaris per obrir una aula més en valencià. “Estic molt disgustada. Vaig triar aquesta escola perquè sabia que seguia una política lingüística a favor del valencià i ara, tot i que el valencià ha obtingut majoria, només hi haurà un grup en cada llengua. Per una qüestió de ràtios i barems, la meua filla ha acabat en l’aula de castellà”, explica a aquest mitjà, i assegura que es posarà en contacte amb Inspecció Educativa per exigir una solució que “em permeta exercir la meua llibertat”, rebla.
Dumondel es planteja presentar un recurs perquè també considera que “s’està vulnerant el dret de la seua filla a estudiar i aprendre en valencià”. A més a més, assegura que la separació d’alumnes segons la llengua escollida “incrementarà la segregació escolar”. Des de Famílies pel Valencià fan la mateixa observació: “L’únic criteri per a crear els grups és el lingüístic. Si volem crear escoles inclusives, s’han de tenir en compte altres motius”, exposa Rosa Oltra Carrió, una de les portaveus de l’associació Famílies pel Valencià.
Més d’un centenar de recursos
Entitats en defensa de la llengua, com Famílies pel Valencià, Escola Valenciana o Plataforma per la Llengua, ja havien advertit que la llei de “llibertat educativa” no respectaria la tria de les famílies en la consulta. “Sota la paraula llibertat s’amaguen moltes trampes”, reflexiona Oltra, i matisa: “Tot i la nostra elecció, l’alumnat pot caure en un grup o un altre en funció del percentatge de famílies que hagen votat una cosa o una altra”. La seua associació ha rebut diversos casos així i ara estan oferint acompanyament jurídic a totes aquelles famílies que volen presentar un recurs d’alçada perquè no s’ha respectat el seu vot o per incidències diverses durant la consulta. “S’han presentat fins a més d’un centenar de recursos amb el suport de Famílies pel Valencià, a banda dels que haurà presentat la gent de manera individual”, afirma Oltra.
El valencià, amb un 50,53% dels vots, ha guanyat al castellà (49,47%) per la mínima. El català s’ha imposat a les comarques valencianoparlants, però el resultat en algunes zones de parla castellana i en alguns centres privats o concertats ha alterat el còmput global. Ha estat, per exemple, els casos de la comarca castellanoparlant de l’Alt Palància, on el castellà va obtenir 1.168 vots (71,61%), enfront de les 463 famílies que van triar el valencià (28,39%); la comarca de l’Alt Vinalopó, amb 2.975 vots per al castellà (83,17%) i 602 per la llengua pròpia (16,83%): o el Baix Segura, amb 20.266 vots a favor del castellà (95,25%) i només 1.011 pel valencià (4,75%).
Des de Famílies pel Valencià, celebren la victòria del valencià, però recorden que el sistema de percentatges que marca la normativa “perjudica la llengua pròpia”. “En el millor dels casos, en una aula en valencià d’una zona valencianoparlant, en infantil, s’estudiarà un 65% de les classes en valencià. En primer i segon de primària, en el millor dels casos, es redueix fins al 60%, i a partir de tercer de primària i en secundària, el percentatge baixa a un 52% com a màxim. A les zones castellanoparlants, el valencià pràcticament desapareix”, explica Oltra, i sosté que a les comarques de parla castellana també han detectat casos de famílies que han votat el català “i la seua tria no es respectarà”.
Tot i que sobre paper consta que hi hauria lliure d’elecció també a les comarques castellanoparlants, a la pràctica, PP i Vox hi han imposat una sèrie de percentatges en detriment del valencià
Un d’aquests testimonis és el de Yaiza Chaves, mare de dos xiquets, alumnes del col·legi públic Virgen de Gracia, d’Altura (l’Alt Palància). El més menut té tres anys i està en primer d’infantil, mentre que el major, de sis anys, cursa primer de primària. Fins ara, segons explica Chaves, membre de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) de l’escola, s’impartia un 30% de les classes en valencià. Però, a partir del curs vinent, “el percentatge es redueix, perquè molt poques famílies hem votat el valencià”, denuncia. “En primer de primària —detalla— de les 33 famílies que hi som, només tres hem triat el valencià”.
Chaves critica la manca d’informació i de transparència sobre la consulta a les comarques castellanoparlants. Inicialment, segons explica, des de la Conselleria d’Educació es va comunicar als consells escolars, on tenen representació l’administració, l’escola i les famílies, que als centres educatius de les àrees de parla castellana “les famílies no votarien, és a dir, serien els consells escolars els que continuarien dissenyant els programes lingüístics”. “Després —continua— quan es va fer pública la data de la consulta, se’ns va informar que sí que hauríem de votar. Hi ha hagut molta desinformació”.
Tot i que sobre paper consta que hi hauria lliure d’elecció també a les comarques castellanoparlants, a la pràctica, PP i Vox hi han imposat una sèrie de percentatges en detriment del valencià. Independentment de la tria de les famílies, l’alumnat d’infantil només estudiarà un 10% del temps lectiu en valencià —un altre 10% en anglès i el 80% en castellà. A primària, secundària i batxillerat, s’instaura el castellà com a llengua vehicular i s’atorga a la llengua estrangera entre un 15% i un 25% del temps lectiu. El català, però, queda reclòs a una única assignatura, de la qual es podrà sol·licitar la no avaluació tant al centre escolar com a la prova d’accés a la universitat. Per a Yaiza Chaves, aquest sistema de percentatges és “ridícul”: “Un 10% de valencià a les comarques on parlem el castellà és molt poc, cal reforçar-lo molt més perquè els xiquets acaben l’escola parlant bé en valencià”.
Manca de solucions
La Conselleria d’Educació preveia que la demanda del valencià en les zones amb predomini lingüístic del castellà fora un cas puntual, en què “adoptaria les mesures necessàries per satisfer la demanda”. “Per ara no ens han ofert cap solució. Per tant, què hem de fer les famílies que volem que els nostres fills estudien en valencià?”, es pregunta preocupada Chaves, i postil·la: “Hem de portar els nostres fills a l’escola d’un altre municipi on han eixit dues línies, amb tot el que això implica?”.
“La consulta mai s’hauria d’haver celebrat. No confiem en les paraules de la Conselleria ni ens convencen les solucions proposades. Exigim la derogació d’una llei que està buscada per arraconar el valencià”, conclou Oltra
En declaracions a mitjans, el director general d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, Ignacio Martínez, ha insistit que “pràcticament” totes les famílies, “el 98% o el 99%”, que han participat en la consulta tindran els seus fills i filles escolaritzats en la llengua escollida. “En els casos en els quals no siga així, s’estudiarà centre per centre per a veure solucions i la conselleria farà un esforç per a intentar que totes les demandes estiguen cobertes”, asseguren. Pel que fa a les ràtios d’alumnes per aula, Educació ha aclarit que es compensaran amb l’alumnat els pares i mares del qual no han participat en la consulta. És a dir, les famílies d’un 41,38% dels alumnes que no van votar seran ubicats en una classe o en una altra segons les necessitats del centre per a complir les ràtios.
Si no li ofereixen cap solució, Estella Dumondel es planteja matricular a la seua filla en un altre centre: “Seria terrible, perquè perdria totes les amistats”. A parer seu, la llei s’hauria de derogar perquè és “regressiva i discriminatòria”. Una demanda que comparteixen des de les entitats en defensa de la llengua. “La consulta mai s’hauria d’haver celebrat. No confiem en les paraules de la Conselleria ni ens convencen les solucions proposades. Exigim la derogació d’una llei que està buscada per arraconar el valencià”, conclou Oltra.
