El pensament feminista està en auge. Són molts els llibres que interpel·len la realitat des d’aquesta perspectiva i són molts i variats els punts de vista que es mouen dins d’aquest moviment. Ara se’n parla molt, de feminisme, no és cap novetat, ni de bon tros, i el llibre On són les dones? n’és la constatació. Pilar Godayol és catedràtica de Traducció la Universitat de Vic i fa molt de temps que publica assaigs sobre història de les dones, literatura i traducció. Germanes de Shakespeare (2003), Virginia Woolf (2005), Dones de Bloomsbury (2006) o Viatgeres i escriptores (2011) en són només quatre exemples. Aquest any, de la mà d’Eumo Editorial, ha publicat aquesta antologia amb els textos essencials del pensament feminista, clàssics i actuals.
Com bé explica Godayol a l’inici del llibre, a On són les dones? trobem representades sis centúries de referents teòrics, de dones que defensen “sense subterfugis, la igualtat entre els homes i les dones i els drets civils i fisiològics de les dones, en contra dels fonaments androcèntrics i masclistes del poder econòmic, polític i institucional dels seus temps, antics o moderns”. L’autora evidencia que la literatura feminista també té una tradició sòlida i consolidada, fins ara oblidada o obviada pel cànon que els discursos patriarcals dominants han imposat al llarg del temps. Godayol ha escollit una vintena d’intel·lectuals (vint dones i dos homes) dels darrers sis segles amb un punt en comú: “Volen destruir el patriarcat amb la seva escriptura”. Cada capítol es divideix en dues parts. Per començar, ens presenta un esbós biogràfic de cada autoria i després es transcriuen alguns capítols o fragments de les obres fonamentals de cada una d’elles.
La primera protagonista del llibre és Christine de Pisan, la primera dona del regne de França que, al segle XV, va poder viure de la ploma i es va atrevir a reclamar els drets de les dones amb total claredat. Seva és la primera utopia feminista de tots els temps, La cité des femmes (La ciutat de les dames), escrita entre el 1404 i el 1405, en la qual s’imagina l’Occident com un espai físic i simbòlic, públic i polític, governat per dones, amb drets i llibertats. Si avancem cronològicament, l’autora de la tria també ens presenta l’escriptora i traductora Marie de Gournay, del segle XVII, o la revolucionària francesa Olympe de Gouges, un segle més tard, considerada la primera feminista de la història amb la seva Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana (1791), amb la qual va posar en evidència que la Revolució Francesa s’havia oblidat de la meitat de la població. L’escriptora i activista anglesa Mary Wollstonecraft, l’autora socialista i sufragista francesa Flora Tristán, el filòsof i economista anglès John Stuart Mill o la sociòloga i activista política estatunidenca Charlotte Perkins Gilman, són altres noms que ens presenta Godayol a On són les dones? Virginia Woolf, amb la seva cambra pròpia, tampoc podia faltar en aquest recull, ni Simone de Beauvoir i El segon sexe (1949), mare espiritual i obra cabdal –respectivament– per a moltes dones que al llarg de diverses generacions s’han interessat pel feminisme. En aquesta obra, Beauvoir defensa que la identitat femenina és una construcció històrica a partir d’unes condicions materials. El feminisme marxista d’Angela Davis, el radical de Joanna Russ, la teoria queer de Judith Butler o el pensament crític de bell hooks també hi són presents.
On són les dones? comença amb una cita de la poeta Maria-Mercè Marçal, que Pilar Godayol extreu de l’assaig Meditacions sobre la fúria (1993): “Podem dir que les dones comencen a sortir d’aquesta orfenesa cultural: però no és una situació donada, sinó conquerida”. Aquest llibre és una mostra, imprescindible, diríem, de cada una de les victòries aconseguides al llarg de la història a favor de la plena igualtat i la reivindicació del paper de les dones en aquesta lluita que avui continua més vigent que mai.
