Vivim ancorats en estructures fòssils que ens hem de treure de sobre per poder lluitar contra el canvi climàtic, però, com que tot es basa en aquestes estructures, no es veu un camí, i el procés s’alenteix. L’increment de preu del petroli i la sequera afecten enormement l’agricultura, mentre a les grans ciutats acabarem bullits com musclos al vapor. Les renovables són un salt imprescindible per arribar a un nou terreny segur. Possibiliten un canvi productiu que ens ajudarà a desempallegar-nos d’estructures com la petroquímica de Repsol que segresta Tarragona i emet tants gasos com els habitatges dels 8 milions de catalans. Aquest salt serà només el primer d’un conjunt de caramboles encadenades per acabar de peu dret. El repte és enorme.
Hem entrat en una fase de defensa del territori perquè no tenim un projecte per construir el territori. La construcció vindrà per: primer, assegurar un futur per a la pagesia; en segon lloc, dotar d’infraestructura renovable al país; tercer, electrificar processos com la indústria i la mobilitat; i quart, reduir el nostre consum total d’energia i matèria. I tot mentre s’assegura benestar a la població. La producció renovable és la discussió actual, encallada a Catalunya. Un actor vital és la pagesia, altament precaritzada i en desaparició a causa de múltiples condicionants, però orgullosament articulada en sindicats i organitzacions. En percebre les renovables com a punt de pressió, s’ha establert com a camp de batalla polític.
El futur digne de la pagesia i la producció renovable estan íntimament connectats, són un camí comú per reparar el nostre impacte a la natura
Actualment, Unió de Pagesos posa contenciosos administratius a qualsevol projecte per sobre de cinquanta hectàrees. En paral·lel, s’ha estès una percepció de conflictivitat, que ha fet que en 74 municipis s’hagin abandonat projectes. Dels 74 aprovats els anys 2023 i 2024, 55 han estat recorreguts pel sindicat via administrativa i 15 per via judicial. La implementació de potència fotovoltaica en terra era, el 2024, de 351 MW. Per al 2030, segons dades del PROENCAT, se’n necessitarien 4.458, multiplicant per dotze el valor actual. Assumint un decreixement energètic del 30 %, el total d’energia final el 2050 seria de 62.000 MW, multiplicant-ne per vint l’actual. El tant per cent d’hectàrees ocupades en superfície conreable seria del 3,8 % el 2050, un total de 31.000 hectàrees (actualment ocupen el 0,05 %, 480 hectàrees).
Aquestes xifres ens mostren una situació d’endarreriment, i atien la urgència. Per a accelerar, s’ha de construir una solució paral·lela per a la pagesia i les renovables. Ni el govern pot simplement queixar-se dels bastons a les rodes, ni la pagesia pot continuar interposant contenciosos administratius automàticament. S’ha de trencar aquesta falta d’horitzó i aglutinar tots aquests agents en un futur concret, on tothom trobi una part de la seva solució, pactant un camí cap endavant. El futur digne de la pagesia i la producció renovable estan íntimament connectats, són un camí comú per reparar el nostre impacte a la natura.
L’esperit de fons que haurem de tenir és el de “renovables sí, per exemple, així”, ampliant els casos d’èxit a tots els Països Catalans i matant el drac fòssil en el procés. Als municipis on s’instal·lin renovables s’hauran de proveir punts de càrrega gratuïts per als cotxes i tractors, alliberant la pagesia del preu del petroli i eliminant factures. Es poden crear subvencions i bonificacions fiscals pel preu de la llum, i els municipis que assumiran una producció elevada podrien rebre subvencions per desplegar activitat industrial seguint el model cooperatiu basc. L’arrendament de terres també podrà possibilitar un pagament equitatiu a la pagesia circumdant, que obtindria beneficis directes. Cal pactar i unir-nos per fer nostra la urgència de desplegar la civilització solar.
