En el cor de la Filosofia hi ha instal·lada la paraula veritat. Plató entenia la filosofia com un triumvirat de bé-bellesa-veritat. I no és d’estranyar que la tradició hagi atorgat a Aristòtil, el seu deixeble, haver dit “AMICVS PLATO SED MAGIS AMICA VERITAS” (“Soc amic de Plató, però soc més amic de la veritat”). La veritat és un interès filosòfic de primer ordre, fins i tot el primer. És per això que les filòsofes i els filòsofs s’ho passen tan malament quan descobreixen fal·làcies o mitges veritats.
Aquests dies les mitges veritats que més trobem en el món de la filosofia catalana són les respostes dels gurus educatius al futur de la Filosofia i els Valors ètics a la secundària obligatòria. Per posar en context al lector, l’arribada de la LOMLOE ha suposat la mort de l’optativa de Filosofia a 4t d’ESO i una reducció a un sol curs, dels quatre que té actualment, la matèria Cultura i valors ètics. Això ocorre a tot l’Estat espanyol. Ara bé, les comunitats autònomes també tenen a dir en matèria d’educació i poden intervenir entre el 40 i el 50% del currículum. Tanmateix, l’esborrany de decret presentat pel Departament d’Educació no fa canvis respecte a la LOMLOE pel que fa a la Filosofia ni als Valors ètics. Per tant, deixa morir la Filosofia i deixa en mera anècdota els Valors ètics.
A principis d’any Cantàbria, per exemple, introduïa dues matèries optatives de filosofia a l’ESO: Introducció al debat filosòfic i Problemes morals del nostre temps. Fa algunes setmanes, les companyes i companys de Defensa de la Filosofia a Castella-la Manxa aconseguien salvar la Filosofia de 4t d’ESO i se’ls concedia una hora setmanal més de Cultura i valors ètics. Per tant, el Departament d’Educació català té les competències, com els seus homònims de la resta de l’Estat, per augmentar el nombre d’hores de Cultura i valors ètics (amb la reforma anomenada Educació en valors cívics i ètics) i també de salvar l’optativa de Filosofia a 4t d’ESO.
Per aquestes persones que argumenten la transversalitat de la filosofia, no cal que ningú es formi en Filosofia, com si la Filosofia no ensenyés res i els altres docents, formats en llurs sabers, sí que podrien ensenyar-la
Un cop situats, voldria desenvolupar per què hi ha gurus educatius que donen respostes equivocades sobre el futur de la Filosofia a l’ESO, si l’esborrany de decret s’aprova. Contraargumentaré contra dos arguments. El primer que anomeno l’argument de la transversalitat (o també interdisciplinarietat) i el segon que és l’argument de les hores gestió de centre (o també d’autonomia de centre). [Així, de passada, també aprofito per mostrar-vos com funciona la filosofia].
No són poques les veus que han dit que la filosofia és transversal i ha de ser transversal a l’ESO. Per tant, encara que no hi hagi una assignatura ni un docent de Filosofia, això no impedeix que es pugui fer Filosofia. Per exemple, el professorat de biologia format en una carrera de ciències també haurà de fer una reflexió filosòfica. O el de llengua catalana, provinent de filologia, literatura o comunicació, també haurà de parlar de filosofia del llenguatge, a banda de fer el seu currículum. O el d’educació física fer filosofia de l’esport, sigui el que sigui que ofereixi aquesta branca innovadora de la filosofia.
Però això de cap manera seria sostenible. El primer motiu és que cap d’ells no té la formació filosòfica adient ni necessària. Com jo, que em vaig formar en filosofia, sé menys química que una persona formada en química. Els docents que no són de filosofia tenen la formació en les seves àrees i l’experiència d’ensenyar qualsevol cosa menys filosofia. Són especialistes d’allò seu i, per tant, imparteixen les seves assignatures, com és ben normal. El guapo d’Educació física va estudiar Ciència de l’activitat física i l’esport a Salt (o INEF, si ja li queda poc per jubilar-se), la de Física anava i tornava en tren a la Facultat de Física, quan estudiava a Barcelona. El de català gairebé no acaba Filologia catalana per les vagues de l’Autònoma, però s’ha format en la llengua catalana.
Tothom entén que la Llengua i la literatura castellanes no es poden reduir a parlar en castellà, encara que parlar en castellà sigui condició necessària i no suficient. Doncs el mateix passaria amb la integració de la filosofia a qualsevol matèria
En canvi, per aquestes persones que argumenten la transversalitat de la filosofia, no cal que ningú es formi en Filosofia, com si la Filosofia no ensenyés res i els altres docents, formats en llurs sabers, sí que podrien ensenyar-la. Perdonin, però no! No podem exigir-los fer una cosa per la qual no estan formats. Ni tampoc negar la feina docent a qui sí que s’ha format per ocupar aquell lloc. En qualsevol altra feina això seria obvi. No té cap mena de sentit. I és un experiment social que ja us dic com acaba: malament. Qui s’ha d’encarregar de filosofia i ètica és qui s’ha format en aquestes matèries, qui ve de Filosofia o ha fet Humanitats, però té màster de didàctica de la filosofia.
Si apliquem la manera de pensar d’aquesta gent, diríem que el d’Educació física farà Filosofia de l’esport (suposant que això existeixi), la de castellà farà filosofia del llenguatge i la de química farà filosofia de la ciència. Però, i el de Filosofia? Què hauria de fer? Doncs hauria de fer filosofia de la filosofia, o sigui, filosofia. Voilà! El de filosofia hauria de fer filosofia! I d’això se’n diu argument per reducció a l’absurd. Si arribem a una contradicció en la conclusió, segurament és perquè les nostres premisses no eren prou sòlides, és a dir, que ja contenien errors.
Tanmateix, no nego que la filosofia no sigui transversal ni nego que el professorat d’altres matèries pugui reflexionar. De fet, és fonamental que reflexionin i que facin reflexionar els adolescents. Però sí que indico que qui té més per mà la competència del pensament crític és la filosofia, i que la nostra disciplina ja és en si mateixa interdisciplinària. A tall de recordatori, hi ha molts temes que aborda la filosofia: filosofia del dret, filosofia social, filosofia política, filosofia moral, filosofia de la ciència, filosofia del llenguatge, filosofia de l’art, filosofia de l’educació, només per citar-ne alguns.
El que argumento, per tant, és que la filosofia ja fa el paper aglutinador del saber i no cal pas aglutinar la filosofia a les assignatures existents que són impartides per una persona que no ha rebut la formació necessària ni suficient en filosofia. És per aquest motiu que té molt més sentit mantenir l’assignatura de Filosofia i no pas desintegrar-la. I el mateix s’aplica a Valors ètics, matèria amb clar contingut ètic i filosòfic.
Recordar als experts de l’argument de les hores de gestió de centre que som docents i no pas negociadors entrenats per l’FBI en el rescat d’ostatges, per tant, la nostra feina no hauria de ser negociar amb equips directius
Les persones versades en argumentació em podrien dir que en realitat no ataco l’argument interpretatiu més fort, sinó el més fluix. D’acord. Accepto la crítica i també atacaré la versió més forta de l’argument, que seria la versió de la interdisciplinarietat. Tenim exemples d’instituts en què la filosofia s’ha integrat a l’assignatura de castellà. Així, el seu professorat de castellà fa reflexionar l’alumnat amb qüestions filosòfiques, com ara el sentit de la vida, l’amor o l’amistat i la mort, i també els ensenya anàlisi sintàctica i l’obra de Miguel de Unamundo, per posa alguns exemples. A mi em sembla fantàstic, no estic en contra de la reflexió a les aules. Però no em semblaria bé que aquest model deixés de banda al professorat de Filosofia o cregui que amb això ja hi ha prou Filosofia.
Fem altre cop un experiment mental. Imaginem una situació tal que el castellà desaparegui del currículum i que al professorat de filosofia se li encarregui de fer la seva assignatura en llengua castellana. Algú diria que fer Filosofia en castellà equival a fer Llengua i literatura castellanes i també Filosofia? De debò algú diria que aquell professorat que xerra en castellà mentre tracta temes filosòfics està impartint Llengua i literatura castellana? Tothom entén que no, que la Llengua i la literatura castellanes no es poden reduir a parlar en castellà, encara que parlar en castellà sigui condició necessària i no suficient. Doncs el mateix passaria amb la integració de la filosofia a la classe de castellà o a qualsevol altra matèria.
El segon argument que vull combatre és l’argument de les hores de gestió de centre. En aquesta proposta del Departament han desaparegut hores de gairebé totes les matèries i s’ha fet un sac d’hores que administrarà l’equip directiu de cada centre. Algunes veus expertes no han trigat a exposar que en les 525 hores de gestió de centre de primer cicle (1r, 2n i 3r d’ESO, segons el nou esborrany) i/o en les 210 hores de segon cicle (només 4t d’ESO), es pot fer Filosofia i Valors ètics.
Li demanem al Departament d’Educació que deixi els experiments als científics del nostre país, que malauradament es troben infrafinançats, i que restauri la Filosofia i els Valors ètics
En primer lloc, recordar als experts de l’argument de les hores de gestió de centre que som docents i no pas negociadors entrenats per l’FBI en el rescat d’ostatges, per tant, la nostra feina no hauria de ser negociar amb equips directius. Però, bé, posem-nos en l’escenari que has de convèncer l’Equip directiu del teu centre mentre els teus companys també volen voltonejar (verb del que fa un voltor) les hores que es troben en terra de ningú. Et pots trobar amb un equip humanista i sensible que te les doni o amb un altre que el que et doni és una coça al cul i acabis impartint ves a saber que. Per tant, no hi ha garanties que puguis fer filosofia en aquestes hores.
La segona qüestió, emperò, que suscita aquesta idea és de caire més legalista. Suposem que sí, que la teva col·lega, la directora, et dona les hores. Quina sort! Ja pots fer filosofia. Però espera! Quin currículum de filosofia faràs servir si el decret no contempla que puguis ensenyar filosofia perquè precisament s’ha eliminat la filosofia. ¿Ens inventem els continguts, sabers i competències de la filosofia? ¿Recorrem a un currículum del 2015 (acabat de desenvolupar el novembre del 2021) i que en teoria es trobaria derogat?
Així doncs, ¿totes les assignatures tindrien un currículum menys la nostra? Que estrany, oi? L’única solució per ensenyar Filosofia (i Valors ètics) amb garantia és restaurar el que vol destruir el Departament. Tenir un currículum i una determinació horària i no pas haver de dependre de la caritat i l’almoina que ens donin els equips directius.
Li demanem al Departament d’Educació que deixi els experiments als científics del nostre país, que malauradament es troben infrafinançats, i que restauri la Filosofia i els Valors ètics. Sense invents estranys i sense menystenir ni la filosofia ni els professionals que es dediquen a impartir-la a la nostra joventut.
L’autor és professor de Filosofia i anglès a l’ESO i el batxillerat. Creador de l’espai Filosofia d’estar per casa i col·laborador en diversos grups de treball i organitzacions de tot el país
