Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Fins a cinc anys de presó per ocupar habitatges per a persones sense llar a Sevilla

Un total de 18 persones seran jutjades per l'ocupació de diversos habitatges aixecats sobre el solar on es trobava el centre social Casas Viejas, al barri de la Macarena de Sevilla, que anaven a ser destinades a allotjar a persones sense llar

Concentració a la porta dels jutjats de Sevilla per demanar la sortida de presó preventiva dels Sis de la Macarena, el 13 d'abril de 2018 / Julia Rodriguez (El Salto)

Els demanen entre tres anys i vuit mesos i cinc anys i mig de presó per intentar ocupar diversos habitatges en un edifici del carrer Macarena, a Sevilla, a més de fiances i multes que superen els 100.000 euros. Són 18 persones i sis d’elles ja han passat dos mesos en presó preventiva. El cas dels 18 de Macarena és un dels que marcarà l’any judicial entorn del dret a l’habitatge i l’ocupació. Fa poques setmanes, el Jutjat d’Instrucció número 4 de Sevilla va donar per tancada la investigació d’aquesta causa, que està ara pendent de fixar data d’obertura de judici.

Els fets van tenir lloc el febrer de 2018, quan una dotació policial va acudir a l’edifici del carrer Macarena 42 per a desallotjar a diverses persones que havien ocupat alguns habitatges. Feia diversos anys que el fenomen de les corralas s’havia estès per Andalusia, donant resposta a la problemàtica de la manca d’habitatge i els desnonaments, i poc més d’un mes des que havia obert les seves portes un espai d’habitatge, la corrala Dignitat, destinat a donar recer a les persones sense llar que es quedaven sense plaça als albergs sevillans. És per això que un grup de persones van decidir seguir el seu exemple.

“Decidim ocupar el febrer de 2018 l’edifici número 42 del carrer Macarena, per a donar alternativa habitacional a més persones sense llar, esperançades pels recents triomfs de les corralas”, expliquen des de la plataforma Absolució 18 de la Macarena. L’edifici triat no era qualsevol. S’aixecava on abans estava el centre social Casas Viejas, un dels que més activitat va tenir a Sevilla, entre els anys 2001 i 2007, i que va ser desallotjat després de 36 hores de resistència no violenta durant la qual diversos activistes van denunciar haver estat torturats, la qual cosa li va valer a un d’ells una condemna per injúries que després va ser anul·lada pel Tribunal Europeu de Drets Humans, que va condemnar a l’Estat espanyol a pagar a aquest activista 8.000 euros en concepte d’indemnització.

“Decidim ocupar el febrer de 2018 l’edifici número 42 del carrer Macarena, per a donar alternativa habitacional a més persones sense llar, esperançades pels recents triomfs de les corralas”, expliquen des de la plataforma Absolució 18 de la Macarena

El 2018, sobre aquest espai s’aixecaven diversos blocs de cases de nova obra. “Segons les fonts informatives de les quals vam disposar en el moment, pertanyien a una promotora constructora que els mantenia buits especulativament”, expliquen els activistes. A mitjan gener, van decidir ocupar alguns d’aquests habitatges, que estaven sense estrenar i sense instal·lacions elèctriques ni d’aigua. “Això confirmava l’absència d’habitants en l’immoble”, continuen.

“Amb l’ocupació es pretenia denunciar el model d’habitatge especulatiu imperant en la nostra societat, alhora que se solucionaven les necessitats habitacionals de varis dels integrants del grup, molts dels quals passaven per situacions veritablement extremes, amb el fred de l’hivern encara present als carrers”, expliquen des de la plataforma. Un dels acusats assenyala a El Salto que diverses de les persones que estan entre els imputats per ocupar l’immoble feia més d’un any que vivien al carrer. “Als albergs de Sevilla no hi ha suficients places, estaven una setmana en ells i altres tres al carrer”, explica.

El dia 16 al matí, van fer pública l’ocupació d’aquests habitatges i, al poc, diversos policies de la Brigada d’Informació vestits de paisà van irrompre a l’edifici des del terrat, segons expliquen els activistes, per a desallotjar-los. Assenyalen que un dels agents, que és propietari d’un dels habitatges ocupats, va obrir el portal de l’edifici i es va trobar amb què estaven començant a arribar persones de col·lectius pel dret a l’habitatge i van arribar més dotacions de policies.

Els activistes ssenyalen que un dels agents de policia, que és propietari d’un dels habitatges ocupats, va obrir el portal de l’edifici

“La seva versió és totalment oposada a la realitat”, assenyala un dels imputats sobre l’acusació que els ha fet la Policia Nacional espanyola, en la qual afirmen que els activistes van entrar en l’edifici per a ocupar-lo el mateix 16 de febrer a les 9.30 h, “aprofitant que l’aparellador s’havia deixat la porta oberta de l’habitatge gairebé finalitzat a Macarena 42”. L’escrit d’acusació sosté que sis dels acusats, per als quals es demanen més de cinc anys de presó, “li van propinar una violenta empenta [a l’aparellador] per a entrar en l’edifici a ocupar diversos habitatges” i que quan el policia que era propietari d’una de les cases es va presentar, el van agredir, igual que als policies que van arribar després, que haurien estat agredits, segons l’acusació, pels ocupants i “per sengles que estaven al carrer amb actitud violenta, emetent proclames i tallant el trànsit”. No obstant això, segons reafirma a El Salto un dels encausats, la nit anterior a l’arribada de la Policia estaven dormint en l’edifici, fet sobre el qual han presentat proves. Sobre l’aparellador al qual suposadament van empènyer per a entrar en l’edifici afirma que “avui dia no sabem qui és, si estava aquí o s’ho han inventat”. La plataforma subratlla la “falta de lògica” del discurs policial, en el qual es presenta una ocupació a plena llum del dia, agredint a un treballador i a agents de policia, i segons el qual s’hauria estat capaç d’obrir diversos habitatges en tan sols uns minuts.

“Fa un relat basat únicament en la versió de la promotora d’habitatges i dels funcionaris de Policia que, per cert, alguns són propietaris d’aquests habitatges, amb el que el seu relat hauria de quedar almenys en dubte”, afirma, per part seva, Luis de los Santos, advocat de dues de les persones imputades. “És un relat fantàstic que relata episodis de presumpta violència que ni tan sols han estat demostrats indiciariament”, afegeix.

Per a De los Santos, aquest cas “des del principi, és model de què no ha de ser el dret penal: desproporcionalitat, indefensió i dret penal d’autor. S’estiren els tipus penals, fins i tot a persones sense antecedents en alguns casos, i se sol·liciten penes en el seu grau màxim, totalment desproporcionades i creiem que exemplificadores, amb un missatge clar de criminalització al moviment a favor d’un habitatge digne a Sevilla”. Aquest advocat, a més, assenyala que en l’escrit d’acusació s’oblida que les persones encausades són, en la seva majoria, persones sense llar i joves estudiants que compten amb el suport d’organitzacions en defensa dels drets humans que volien visibilitzar el greu problema d’habitatge que existeix a la ciutat.

“Fan un relat basat únicament en la versió de la promotora d’habitatges i dels funcionaris de Policia que, per cert, alguns són propietaris d’aquests habitatges, amb la qual cosa el seu relat hauria de quedar almenys en dubte”, afirma Luis de los Santos, advocat de dues de les persones imputades

L’escrit d’acusació assenyala que sis agents de policia van sofrir ferides que van curar en un dia i un altre policia més va trigar quatre dies a curar-se, després de rebre assistència mèdica. No obstant això, segons assenyalen des de la plataforma, al principi només es van presentar sis informes de lesions per part de la policia i ja, quan van anar a declarar davant el jutge, van presentar els tres restants. També que els comunicats de lesions dels agents responen a lesions en canells i artells, “per la qual cosa resulta fàcilment deduïble que provenen de forcejaments escomesos i a les agressions que els agents van exercir sobre nosaltres”.

Entre les persones que van ocupar l’edifici i les que van anar a donar suport davant la presentació de l’ocupació, un dels imputats xifra a El Salto en vuit les que van sofrir agressions per part de la Policia. Un d’ells va ser ferit al cap per un policia en dirigir-se a una companya a la qual prèviament la policia havia empès per a prestar-li ajuda. “El va ajudar a incorporar-se i els policies ho van interpretar com un acte de desobediència i li van trencar el cap”, assenyala, apuntant que l’ambulància va trigar més d’una hora en arribar i, quan el van atendre, van afirmar que la profunditat de la ferida estava a pocs mil·límetres d’haver suposat una lesió molt greu. Un altre dels ferits de més gravetat estava dormint dins d’un dels habitatges ocupats quan va arribar la policia i un dels agents el va despertar d’una puntada en la cara, segons expliquen els imputats.

Els agents van detenir a sis persones aquest mateix dia, que van ser ingressades en presó provisional. “Una vegada dins de presó, vam poder conèixer detalladament l’acusació policial i l’escrit de petició d’empresonament que queia sobre nosaltres”, expliquen els encausats. “La versió brindada per l’atestat policial distava bastant de la realitat dels fets escomesos”, continuen. Les sis persones detingudes no van sortir fins dos mesos després, el 13 d’abril.

A ells i a altres dotze persones els acusen d’usurpació violenta en grau de temptativa, de danys, d’atemptat contra agent de l’autoritat, de delictes lleus de lesions, de desordres públics i de maltractament d’obra [agressió sense causar lesions], delictes pels quals els demanen entre tres anys i vuit mesos i cinc anys i sis mesos de presó, a més de multes de 4.140 i 5.255 euros per persona i una fiança de 21.914 euros, sumant un total de 103.124 euros. Per a un d’ells, d’origen marroquí, demanen la substitució de les penes pels delictes menors per l’expulsió de l’Estat espanyol durant cinc anys.

 

*Article publicat originalment a El Salto Diario