Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Hipermobilitat, turistització, canvi climàtic i xarxes d'autoorganització

L'autor planteja la lluita contra el turisme de masses i la mobilitat com un factor clau per pal·liar l'emergència climàtica tot presentant la iniciativa Stay Grounded, una aliança internacional que aposta pel decreixement en l'aviació i s'oposa a la proliferació i l'ampliació d'aeroports arreu del món, temàtica sobre la qual se celebraran unes jornades els dies 12 i 13 de juliol a Can Batlló (Sants, Barcelona). Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

/ Anna Bohigas

El passat 2 de febrer, l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) de Barcelona vam iniciar un experiment en forma de grup de recerca informal per explorar vies de decreixement turístic, així com alternatives econòmiques destinades a evitar que la transició econòmica la pagui la gent en forma d’atur i de crisi. Ja fa quatre anys des del naixement de l’ABTS, amb el pa del decreixement sota el braç; en aquest temps hem esperat, desitjat i fomentat modestament que l’acadèmia es fixés en tot plegat i posés mans a l’obra.

Tot i haver-hi lloables iniciatives al respecte (principalment la del grup GIST, de la Universitat de les Illes Balears), de moment sembla imposar-se, fins i tot en els àmbits crítics, el marc de l’overtourism, del qual desconfiem. Perquè mentre el marc turistització/decreixement turístic descriu clarament l’acció extractiva d’una indústria voraç sobre un lloc i una gent, l’anglicisme (traduïble com sobreturisme) és una aproximació fenomenològica a la situació, que sembla passar per alt que en cada cas hi ha un subjecte (plural i divers, però identificable) que exerceix la turistització i un binomi territori/població que la pateix. Com si el tractament dels impactes d’aquest sobreturisme es pogués limitar a l’apartat de la gestió del fenomen i a les cures pal·liatives, lluny de la necessària transició en forma de desturistització o decreixement turístic.

Així les coses, fa uns mesos un company experimentat en la lluita ecologista es va plantar en assemblea: “Haurem de fer-ho nosaltres”. Dit i fet: s’han celebrat ja tres sessions i la quarta ve de camí. Metodologia absolutament oberta: assistència lliure, materials previs a cada sessió segons contingut, invitació específica a acadèmia crítica i/o persones amb coneixement interessant, retorn exhaustiu de cada sessió i possibilitat d’assistir de manera puntual o continuada tant a les sessions com a les reunions d’organització. Objectiu ambiciós i metodologia que esdevé, sense cercar-ho específicament, una experiència de recerca horitzontal en què treballen d’igual a igual la veïna afectada i la investigadora experta. Com diem a l’ABTS, hi ha poca gent més experta en turistització que qui ho viu i ho pateix en primera persona. Coneixement ciutadà, intel·ligència col·lectiva i col·laboració entre capes molt diverses.


Hipermobilitat, vincle directe entre turistització i canvi climàtic

Les sensacions són molt positives. A la sessió inicial es va consensuar com fer aquesta feina, i a les dues següents han pres els impactes de la turistització a la salut com a eix transversal que fila diversos àmbits: turistització des de la mirada de la salut pública, contaminació atmosfèrica, salut laboral, petjada de carboni de l’activitat turística a Barcelona. De fet, a la tercera sessió vam comptar amb la presència de Jordi Oliver, coordinador de l’estudi sobre aquest tema encarregat per l’Ajuntament de Barcelona. Sabíem que en termes globals l’aportació del turisme al canvi climàtic s’estima en un 8% del total. Ara sabem que a Barcelona el 96% de l’aportació ve directament de la mobilitat d’entrada i sortida de la ciutat, essencialment dels avions.

L’actual hipermobilitat se sosté sobre la desregulació dels mercats aeris i un petroli barat basat en la negació dels seus costos en termes ambientals, socials, laborals i de salut, que certes poblacions paguem amb la precarització en tots aquests àmbits

L’actual hipermobilitat se sosté sobre la desregulació dels mercats aeris i un petroli barat basat en la negació dels seus costos en termes ambientals, socials, laborals i de salut, que certes poblacions paguem amb la precarització en tots aquests àmbits. En aquest context, diverses organitzacions i col·lectius de Barcelona hem rebut molt positivament l’arribada de la iniciativa Stay Grounded (literalment, quedar-se a terra), una aliança internacional que aposta pel decreixement en l’aviació i s’oposa a la proliferació i l’ampliació d’aeroports arreu del món. Fa una feina de mapatge de conflictes ecològics relacionats amb aeroports i proposa mesures com la moratòria a la concessió de noves línies aèries o l’adopció de fiscalitats que penalitzin l’emissió de gasos que fomenten el canvi climàtic.

Recentment, els Verds alemanys proposaven limitar a un màxim de tres el nombre de vols internacionals per persona i any. La idea no prosperarà immediatament però és obvi que avancem cap a escenaris d’aquest tipus, i el debat està sobre la taula. Es pot aplicar l’argument de l’ABTS: no és una qüestió de decreixement econòmic sí o no, perquè arribarà abans o després, sinó de com; de manera accidental i amb greus conseqüències socials, o de manera consensuada, programada i havent pensat en alternatives. La proposta alemanya, en concret, resulta pobre perquè recorre a la mateixa trampa de la limitació d’emissions per país, que permet que els estats que sobrepassen els límits puguin comprar drets d’emissió a qui en tingui de sobres… o senzillament necessiti finançament. Així, l’home de negocis podria comprar els drets de vol al seu treballador domèstic o a l’àvia que no pot viatjar perquè no té pensió de jubilació. És poc més que una solució classista, trampa habitual del capitalisme verd. Alhora, s’ha de reconèixer que ajuda pel fet d’obrir el debat a àmbits generalistes.


Stay Grounded: sobre producció i consum al mercat aeri

En un moment en què alguns es freguen les mans amb la delirant idea d’una ampliació de l’aeroport del Prat en més d’un 30% de la seva capacitat, i amb l’aparició de projectes de construcció i ampliació d’aeròdroms arreu del món, Stay Grounded organitza aquestes jornades amb xerrades, tallers, trobades i molta agitació al voltant d’un tema fins ara pràcticament intacte, el dels aeroports, que els moviments antituristització hem arribat a tractar però que resulta difícil assumir des de la perspectiva local. La xarxa SET és una eina útil en aquest àmbit, però de moment no ha donat temps a organitzar res. Des de l’ABTS hem fet extensiva a la xarxa la convocatòria internacional del juliol, que posa per condicions l’assumpció del manifest Stay Grounded i… no venir en avió. Xoca, oi? Pensem-hi. Perquè, a més de regulació de mercats i adopció de polítiques de decreixement, també cal reflexió sobre consum i responsabilitat.

El repte és gegantí, però no tant com el perill. Al món i a totes i cadascuna de nosaltres no li queda més remei que rebel·lar-se. No ja contra el canvi climàtic, sinó sobretot contra el sistema econòmic que el necessita per mantenir viva la fantasia de creixement infinit

És una iniciativa imprescindible que ha de córrer com la pólvora, com ho fa la nova onada ecològica de l’emergència climàtica. Fridays for Future o Extinció/Rebel·lió són experiències molt joves, que innoven en formes i fons, creixen i evolucionen de pressa, sorprenen i convencen. Governs i institucions fan la cursa per veure qui declara abans l’estat d’emergència climàtica, tot mantenint la inacció quant a la intervenció dels mercats, quan no actuen directament com a bombers piròmans amb l’uniforme de la lluita pel clima posat, però revifant i alimentant el foc que crema el clima. En particular, alimenten els mercats turístics: fa setmanes, mentre presentava públicament el seu pla de lluita contra el canvi climàtic, el primer ministre portuguès va ser interpel·lat per activistes que l’interrogaven sobre els plans d’ampliació de l’aeroport de Lisboa; des del públic, li llançaven les seves demandes en avions de paper.

El repte és gegantí, però no tant com el perill. Al món i a totes i cadascuna de nosaltres no li queda més remei que rebel·lar-se. No ja contra el canvi climàtic, sinó sobretot contra el sistema econòmic que el necessita per mantenir viva la fantasia de creixement infinit… creixement selectiu, reduït a l’àmbit macro-econòmic, perquè en termes ambientals i socials vivim una hemorràgia que s’ha de tallar. I sols una base social àmplia i mobilitzada pot ser el motor de tal canvi de paradigma. Una de les coses que hem de pensar i implementar és el decreixement de l’aviació, quedar-nos a terra: viatjar menys i millor, menys distància i més temps. Perquè, tal com està passant ja en alguns llocs del planeta, l’alternativa pot ser un escenari postapocalíptic de guerra pels recursos, allò que sovint sintetitzem mentalment com a Mad Max.