La Fiscalia Provincial de Lleida ha obert diligències d’investigació penal per intentar trobar els responsables de la contaminació del pantà d’Utxesa que hi va haver al maig i al juny i que van obligar a prohibir l’ús de l’aigua de boca per cuinar i per beure als 25 pobles de la Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues. Aquests són l’Albagés, l’Albi, Alcanó, Aspa, Bellaguarda, Bovera, Cervià, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Granadella, Granyena, Juncosa, Llardecans, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, Sarroca, Senan, el Soleràs, Tarrés, els Torms, Torrebesses, el Vilosell i Vinaixa. Junts sumen uns 7.500 habitants.
La Fiscalia ha iniciat la investigació arran de la denúncia que ha presentat el grup Ecologistes en Acció, que en els darrers mesos havia demanat informació a diverses instàncies, com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i que, finalment, considera que l’ús d’herbicides al voltant de l’embassament pot constituir un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient recollit als articles 325 i següents del Codi Penal.
Elisenda Forés, responsable de l’àrea d’Aigua d’Ecologistes en Acció, critica durament “que no s’estigui localitzant qui provoca la contaminació i que no s’estigui fent res per evitar-la”
La principal hipòtesi, tant dels denunciants com de l’ACA, és que no hi va haver un focus de contaminació puntual sinó episodis de contaminació difusa, és a dir, en diversos punts i de manera continuada. “Són molts anys abocant aquests productes al sòl, en camps de cultiu molt pròxims al punt de captació de l’aigua, però ara, pel que sigui, s’ha detectat”, diu Àngels Felís, membre del grup de Lleida d’Ecologistes en Acció. Des de l’àrea d’Aigua de l’entitat, Elisenda Forés critica durament “que no s’estigui localitzant qui provoca la contaminació i que no s’estigui fent res per evitar-la”. “Qui contamina no paga i, en canvi, socialitzem els costos”. Forés també té clar que aquest cas no és atribuïble a un pagès en concret, sinó “a les pràctiques en les grans extensions de la indústria agroalimentària”.
Herbicides per al panís
Al maig, els pobles de la Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues es van quedar una setmana sense aigua potable al detectar-se valors molt superiors als permesos de metolaclor i terbutilazina, dues substàncies utilitzades com a herbicides, sobretot per al panís (blat de moro). El metolaclor se sol aplicar entre els mesos de març i juliol i, tot i que fa anys que es fa servir, no és el més emprat actualment. Algunes fonts apunten que les concentracions elevades que es van detectar podrien deure’s a un efecte acumulatiu d’anys enrere, tal com també assenyala Ecologistes en Acció. Cal tenir en compte, a més, l’augment de producció de panís a aquesta zona, propiciat pel context internacional derivat de la guerra d’Ucraïna.
Un cop rebaixada la presència dels herbicides a l’aigua, bàsicament amb l’aplicació de carbó actiu, els nivells es van tornar a disparar al juny, i durant vint dies més es va haver de tornar a prohibir l’ús de l’aigua de boca per cuinar o per beure, en una època de l’any d’encara més demanda. La Mancomunitat d’Aigües va haver de portar-ne amb camions cisterna, que aquells dies anaven molt sol·licitats i que, per això, no podien estar gaire estona a cada municipi. Molts ajuntaments també van comprar aigua embotellada pel seu compte i la van repartir entre els veïns. Finalment, el 22 de juny, després de noves aplicacions de carbó actiu, es va donar l’episodi per finalitzat, tot i que molts usuaris tenen clar que tornarà a passar.
Vessament d’hidrocarburs per esclarir
Tot això s’afegeix a un episodi anterior de contaminació de les mateixes aigües, aquest sí puntual i concret: el vessament d’hidrocarburs que hi va haver el 4 de juliol del 2021 al canal de Seròs, que desemboca a Utxesa. En aquella ocasió no va fer falta prohibir l’ús de l’aigua de boca perquè el gasoil es va poder aturar abans del punt de captació. No hi havia, però, la certesa absoluta que hagués traspassat i, per tant, la Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues va optar per recomanar que no es fes servir l’aigua de l’aixeta. Quinze mesos després, no s’ha trobat cap responsable del vessament.
