Sobre ser cooperativa
Lluc Hernàndez (Lacol): Nosaltres naixem d’una crisi, la de 2008, on l’arquitectura es va veure molt afectada. En sortir de la universitat, vam veure que la nostra manera d’entendre la professió no era la dels despatxos convencionals i enteníem que havíem de treballar d’una altra manera. Els companys de La Ciutat Invisible i altres persones del barri ens van inculcar la idea de constituir-nos com a cooperativa.
Elba Mansilla (La Ciutat Invisible): La nostra aproximació a la forma cooperativa autogestionària, en canvi, va ser a partir de l’experiència que vam viure als centres socials okupats del barri, on vam entrar en contacte amb aquesta forma d’organització assembleària, d’acció directa. També vam tenir uns mentors, com vosaltres, que ens van acompanyar, i després hem ajudat a estendre la idea.
Martín Espinach (Jamgo): Nosaltres no sabíem que seríem cooperativa fins que ho vam fer. Volíem sortir del model vertical típic de les empreses tecnològiques i vam trobar que aquest model s’ajustava molt al que pensàvem. Nosaltres no pensem a generar plusvàlues.
Ziargi Etxarte Moreno (La Deskomunal): En el nostre cas, havien acomiadat dues de les nostres sòcies d’un bar, i altres dues feia temps que treballaven sense contracte. Llavors vam pensar que es podia funcionar d’una altra manera en aquest sector, on tothom surt cremat. L’hostaleria és una activitat que fas en una etapa de la teva vida, però que és inassumible a llarga durada. Hem intentat trencar això.
La Comunal a Sants
Ziargi Etxarte Moreno (La Deskomunal): Què aporta la Comunal al barri? Doncs setanta llocs de feina. I un exemple del que es pot fer amb sang, suor, llàgrimes i l’ajuda del Coop57 [rialles]. I una realitat reproduïble a altres territoris.
Elba Mansilla (La Ciutat Invisible): Hi ha molta gent que s’apropa aquí i es pensa que això és de l’Ajuntament, i s’equivoca. Això és el fruit de l’esforç cooperatiu, de moltes hores dedicades a dissenyar l’espai conjuntament, a cercar complicitats, a cercar els recursos. Ubicar-nos de manera una mica camuflada en un ecosistema comercial com la carretera de Sants i els entorns del mercat també és una opció estratègica per apropar aquestes lògiques nostres a un entorn poblat de petit comerç.
Sobre la cultura
Irene Garcia (Irídia): Potser la cultura no és un dels principals eixos d’Irídia. Fem una tasca que va molt enllà, però sí que valorem moltíssim aquest espai que dona la cultura, de distensió, d’estar amb la gent, amb les persones del teu entorn. Potser La Comunal és un projecte cultural, però hi ha cooperatives que fan més cultura que altres, tot i que és transversal en el dia a dia i en la tasca de totes.
Elba Mansilla (La Ciutat Invisible): No hi ha molt de consens amb aquest tema. Per mi, la cultura sí que és un eix vertebrador del projecte i que construeix quotidianitat del dia a dia aquí. Per mi és un dels principals potencials de transformació d’un projecte. Transformar el dia a dia de les persones que hi treballem. I allunyar-nos d’entendre la cultura com un producte de consum. Aquí es creen imaginaris transformadors: amb el periodisme, amb els llibres, amb els espais que s’han conformat i que generen dinàmiques que quan estàvem en altres espais no es produïen.
La intercoperació dins i fora de La Comunal
Pablo Tudela (Que Soni): Mira, doncs, precisament aquest 2020 que hem tingut limitada la música en directe, una de les coses més boniques que vam fer va ser una coproducció amb les companyes de LCI, que es va dir Edicions Musicals Limitades. Era un escenari dins de la llibreria per a un públic d’unes vint persones, en acústic, amb quatre bandes, un servei de barra al pati amb DJs convidats… Vam esprémer per primera vegada en format intercooperatiu els recursos que ens dona la infraestructura.
Maite Etxeberria (Aula d’Idiomes): Pel que fa a aquest punt, per nosaltres és molt important el barri i l’Impuls Cooperatiu de Sants. Ens vam constituir com a cooperativa gràcies al seu Premi Micaela Chalmeta. I ha estat un espai on hem conegut i estem coneixent altres cooperatives del barri i de fora.
Elba Mansilla (La Ciutat Invisible): A La Comunal hi ha projectes amb trajectòries més llargues i més curtes. És normal que l’Aula d’Idiomes tingui menys relacions amb altres entitats, perquè estan en fase de consolidar el seu propi projecte, però crec que estar a La Comunal les pot ajudar molt a intercooperar de manera més àgil. Projectes com LCI o Lacol que tenim més trajectòria sí que intercooperem ja en tots els àmbits que podem. Tenim el màxim de proveïdors possibles de l’ESS: la llum amb Som Energia, la telefonia amb Som Connexió, les assegurances amb Arç…
Maties Lorente (La Directa): També destacaria el Coop57 (cooperativa de finances), sense la qual molts dels projectes que avui estan a La Comunal no haurien pogut consolidar-se.
La competència i altres empreses que fan el mateix
Maite Etxeberria (Aula d’Idiomes): Nosaltres ens diferenciem d’altres escoles d’idiomes segurament per l’oferta que tenim. Si miréssim només el mercat, oferiríem les llengües que tenen més poder o les que creguéssim que tenen més demanda. Però hem fet una aposta per la diversitat lingüística, i per les llengües minoritzades de l’Estat. La gent té ganes d’aprendre’n altres. El diàleg amb l’alumnat és continu i també forma part de la presa de decisions.
Maties Lorente (La Directa): Crec que hem de parlar més de competència entre models i no tant entre empreses. O de fórmula jurídica. Nosaltres trobem que el model de periodisme cooperatiu s’oposa frontalment amb el tradicional dels mitjans, però això no significa que no puguem establir vincles amb altres mitjans que també defensen el nostre model. L’interessant és com es confronten els models productius. Nosaltres hem de fugir de la lògica de l’acumulació.
Martín Espinach (Jamgo): I del creixement. Que és un concepte del tot nociu.
Maties Lorente (La Directa): Exacte. Tenim camp per viure i conviure, relacionar-nos, intercooperar i tenir una vida digna i plena des dels nostres projectes.
La política en la rutina de treball
Irene Garcia (Irídia): A Irídia, l’element polític forma part del dia a dia. Des de la part més tècnica, quan busquem finançadors o escollim donants, sempre hi ha política i debat intern. Fem tasca política amb tweets, participació en documentals, reportatges, publicacions i amb les nostres persones associades. Poden participar en les decisions dins de l’entitat. Per nosaltres és transversal la transformació social com a metodologia interna en tot el que fem.
Ziargi Etxarte Moreno (La Deskomunal): I més enllà de la política més explícita, amb el que fan Irídia o a La Directa, cal destacar tot allò implícit que hem aconseguit: hem portat a terme un somni molt elevat, que és que tot aquest clúster de projectes sigui real. Demostrem que es pot, que existeix l’autoorganització i l’enxarxament. Hem aconseguit un espai tan maco com aquest, que demostra que es pot construir sobre la utopia.
