L’ofensiva militar d’Israel a la Franja de Gaza, assetjada durant setze anys, no té precedents en escala i severitat. Mentre s’espera que comenci la incursió terrestre, amb ramificacions regionals seriosament preocupants, els atacs aeris israelians a Gaza ja han assassinat almenys 2.808 palestines, més d’un terç infants, i han ferit almenys 10.859 persones, segons el Ministeri de Salut de la Franja. En una setmana d’atacs indiscriminats a la població civil, en què s’ha superat la proporció d’una palestina assassinada cada cinc minuts, Gaza ha perdut almenys 28 membres del personal mèdic i paramèdic i 10 periodistes. Famílies senceres han estat exterminades i eliminades del registre civil –47 confirmades fins avui–, milers de cossos encara es troben sota les runes o esperen a poder ser enterrats, i nombroses veus alerten que Israel ha convertit Gaza, una presó a cel obert, en una morgue a l’aire lliure.
Pocs dies després que el ministre de Defensa d’Israel ordenés un “setge complet” de la Franja de Gaza, prohibint el subministrament de combustible, electricitat, aigua i altres productes de primera necessitat, els hospitals de Gaza es troben en una situació extrema. Els queden poques hores de combustible, una situació que posa en risc immediat la vida de milers de pacients, mentre Israel ja ha ordenat la seva evacuació i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que aquestes ordres són “condemnes a mort per a malalts i ferits” dels 22 hospitals del nord de la Franja.
En una setmana d’atacs indiscriminats a la població civil, Israel ha assassinat una persona palestina cada cinc minuts
L’Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA) calcula que un milió de persones ja han estat desplaçades dins de Gaza i que ja no té prou personal i recursos per oferir protecció i assistència als seus propis refugis. L’Agència adverteix que, malgrat l’ordre emesa per Israel divendres passat d'”evacuar” o “reubicar”, enmig de continus atacs aeris, més d’un milió de persones de la meitat nord de la Franja cap a la zona sud, “moltes persones –dones embarassades, nens, gent gran i persones amb discapacitat– no podran escapar de la zona”. Bona part del personal mèdic ha decidit quedar-se per evitar l’evacuació dels hospitals i l’abandonament de pacients.
L’ordre d’evacuació israeliana no va impedir que almenys setanta persones fossin assassinades per atacs aeris deliberats mentre fugien cap al sud de Gaza. No hi ha una destinació segura per a la població en tota la Franja i milers de persones romanen sense refugi. A més, a causa de la manca d’aigua potable, hi ha risc de mort per fam i deshidratació. Tant la xarxa d’aigua com les dessalinitzadores estan fora de servei perquè no hi ha accés al combustible necessari.
Una altra Nakba
Des que Israel va iniciar l’ofensiva militar a gran escala contra Gaza, diverses declaracions de representants del govern israelià han fet al·lusió a una possible “reubicació” de la població, fet que suposaria un nou desplaçament forçat massiu. El divendres, 13 d’octubre, Danny Ayalon, exviceministre d’Afers Exteriors i assessor polític del primer ministre israelià Benyamin Netanyahu, responia al canal de notícies Al Jazeera, després que el periodista destaqués el fet que la població ocupada i assetjada de Gaza no té un lloc segur on anar: “Hi ha un espai enorme, un espai gairebé infinit, al desert, just a l’altre costat de Gaza. La idea és, i no és la primera vegada que es porta a terme, que vagin a zones obertes, on nosaltres (Israel) i la comunitat internacional prepararem les infraestructures, deu ciutats, amb menjar i aigua, igual que en el cas dels refugiats de Síria (…) hi ha una manera d’acollir-los a tots a l’altra banda per un període temporal, al Sinaí (Egipte).”
Tant la intenció com el pla exposats públicament per Ayalon, assessor polític de Netanyahu, representen una violació del dret internacional humanitari i equivalen al crim de guerra de transferència forçosa
Tant la intenció com el pla exposats públicament per Ayalon representen una violació del dret internacional humanitari i equivalen al crim de guerra de transferència forçosa. Com ha expressat la relatora especial de les Nacions Unides sobre la situació dels drets humans al territori ocupat palestí des de 1967, Francesca Albanese: “Hi ha un greu perill que estiguem assistim a una repetició de la Nakba de 1948 i la Naksa de 1967 –quan centenars de milers de persones palestines van ser assassinades i/o expulsades de les seves cases, i centenars de pobles destruïts durant la creació de l’Estat d’Israel i la posterior ocupació il·legal de Cisjordània i la Franja de Gaza–, però a una escala més gran (…) Israel ja ha dut a terme massa neteja ètnica dels palestins sota la boira de la guerra”.
Mentre el món observa, un cop més, les massacres contra les palestines a la Franja de Gaza i augmenten les advertències del risc que es produeixi un genocidi i un desastre humanitari, representants d’alt nivell de la UE i els EUA han expressat públicament el seu ferm suport a Israel, sota l’aparença del dret a l'”autodefensa” i sense cap consideració a la vida, els drets o les normes del dret internacional palestins. Segons Albanese, en nom de l’autodefensa i contra el dret internacional, Israel intenta justificar el que suposaria una neteja ètnica i “qualsevol operació militar continuada d’Israel ja ha anat molt més enllà dels límits”.
Crims de guerra, ocupació i apartheid
La guerra d’Israel contra la població palestina no ha començat aquesta setmana. La Franja de Gaza acumula dècades d’ocupació i opressió plasmades en un tancament i bloqueig de setze anys per terra, aire i mar, que representen càstigs col·lectius reiterats i sistemàtics, prohibits pel dret internacional i que són considerats crims de guerra.
Israel ha estat exercint el seu domini sobre el poble palestí com a part del seu projecte d’ocupació perllongada i bel·ligerant. A més, el sistema d’apartheid instaurat nega de manera sistemàtica, intencionada i violenta a la població ocupada tant el seu dret inherent a l’autodeterminació com els drets més elementals.
El tancament i el bloqueig de Gaza els darrers setze anys representen càstigs col·lectius reiterats i sistemàtics, que estan prohibits pel dret internacional i que són considerats crims de guerra
Els assassinats i atacs massius contra població i les infraestructures civils, perpetrats la darrera setmana, han eliminat completament zones residencials. Alhora, Israel llança atacs i assenyala periodistes, propietaris de mitjans de comunicació, personal i instal·lacions sanitàries, i forces de protecció civil. A més, ha tornat a utilitzar armes prohibides com el fòsfor blanc, que suposa pot tenir conseqüències irreversibles i duradores sobre la població civil, en una de les zones més densament poblades del món. Mentrestant, continua impedint l’accés de periodistes i mitjans internacionals a la Franja, un fet que dificulta les tasques de documentació i recopilació de les violacions de drets humans en curs, comprometent la seva investigació per part de mecanismes com la Cort Penal Internacional.
El risc de genocidi
L’existència d’un greu risc de genocidi a Gaza ha estat advertit i emfatitzat per organitzacions palestines de drets humans, grups de la societat civil jueva i estudiosos de drets internacional i d’estudis de genocidi. Però les condicions a la Franja de Gaza ja havien provocat discussions sobre genocidi abans de l’escalada actual, ja que el bloqueig perllongat podria en si mateix conduir al genocidi. Actors com el Tribunal Russell sobre Palestina el 2014 i el Centre per als Drets Constitucionals el 2016 han advertit al llarg dels anys que el mateix setge de Gaza pot ser un “preludi del genocidi” o un “genocidi a càmera lenta”.
Diverses organitzacions palestines de drets humans denuncien que mesures com tallar els subministraments o negar l’entrada dels combois humanitaris “indiquen la intenció de genocidi i inciten la seva comissió”
Tal com es defineix a la Convenció de les Nacions Unides per a la Prevenció i el Càstig del Crim de Genocidi, el delicte implica “la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós, com a tal”. L’assassinat de membres del grup, causar-los greus danys corporals o mentals, infligir-los deliberadament unes condicions de vida calculades per provocar-ne la destrucció física total o parcial, o el trasllat forçós de menors d’un col·lectiu a un altre, es troben entre els actes que poden constituir genocidi, gran part dels quals ressonen amb les polítiques, pràctiques i accions d’Israel contra les palestines a Gaza.
Segons el Centre Palestí de Drets Humans (PCHR), Al Mezan i Al-Haq, tres de les principals organitzacions palestines de drets humans a Gaza i Cisjordània: “és clar que Israel està infligint deliberadament al poble palestí unes condicions de vida calculades per provocar totalment o parcialment la seva destrucció física”. Les organitzacions alerten a més contra la deshumanització de les palestines a Gaza per part de funcionaris israelians, classificant-los com a “animals humans”. Així mateix, denuncien que mesures com tallar el subministrament d’aigua, d’electricitat i d’internet a Gaza, o negar l’entrada dels combois humanitaris necessaris per a la supervivència de la població “indiquen la intenció de genocidi i inciten la seva comissió.”
Llenguatge oficial deshumanitzador
Ja el 2007, Israel va definir la Franja en conjunt com una “entitat enemiga” i, especialment des d’aleshores, el discurs públic israelià ha destinat esforços a deshumanitzar la població palestina. L’any 2014, l’assessor especial de l’ONU per a la prevenció del genocidi ja va assenyalar la prevalença del llenguatge deshumanitzador i el discurs d’odi a les xarxes socials mitjançant la difusió de missatges que demanen l’assassinat del poble palestí, i va reiterar que era il·legal incitar a la comissió de crims atroços com el genocidi, els crims de guerra o els crims contra la humanitat.
El 2014, l’assessor especial de l’ONU per a la prevenció del genocidi ja va assenyalar la prevalença del llenguatge deshumanitzador i el discurs d’odi a les xarxes socials contra el poble palestí
Només entre el 7 i l’11 d’octubre d’enguany, l’organització palestina 7amleh ha documentat 19.000 tuits en hebreu a la plataforma X amb contingut violent que incloïa, entre d’altres, “incitació a la violència, discurs d’odi i racisme contra la població palestina”. Més enllà de les xarxes socials, durant la setmana s’han escoltat declaracions com la del ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, qui afirmava que Israel imposaria un setge complet a Gaza: “ni electricitat, ni menjar, ni aigua, ni combustible: tot tancat. Lluitem contra els animals humans i actuem en conseqüència”. També hi ha membres de la Knesset com Ariel Kallner fent crides a “una Nakba que eclipsarà la Nakba de 1948” o pancartes a ciutats israelianes demanant una “victòria” mitjançant l’assoliment de “població zero a Gaza” i de l'”aniquilació de Gaza”.
Segons Raz Segal, professor d’Estudis sobre l’Holocaust i el Genocidi a la Universitat de Stockton, “l’assalt genocida d’Israel a Gaza és bastant explícit, obert i sense vergonya. Els autors de genocidi no solen expressar les seves intencions amb tanta claredat.”
