La gestió de serveis i equipaments públics per part de la ciutadania és un fenomen en creixement en els darrers anys. Les associacions locals governen, en diferents indrets de la nostra geografia, centres cívics i culturals, horts urbans i casals joves de caràcter públic. També hi trobem exemples d’alguna biblioteca o ateneu de foment del cooperativisme. El cicle polític dels ajuntaments del canvi, malgrat les nombroses deficiències d’aquestes experiències, ha sigut un marc rellevant per a la promoció d’aquests models de gestió. En aquest article ens preguntem com aquestes iniciatives suposen o poden implicar una millora del benestar del veïnat.
L’enfocament de la gestió comunitària, conceptualitzat a Barcelona, aposta perquè la gestió dels béns i serveis públics puga ser realitzada per entitats sense ànim de lucre arrelades als territoris. També advoca per promoure la participació de la comunitat en les iniciatives de gestió veïnal per esdevenir, d’aquesta manera, processos ben enriquidors de democràcia directa en l’escala local. Alhora, es considera un valor central la cura de les persones implicades, els processos col·lectius que s’articulen o l’entorn urbà on s’insereix. Tots aquests valors promouen que les experiències de gestió comunitària tinguen un impacte notori en la vida de l’entorn. Per exemple, la gestió directa per part de veïns i veïnes d’un barri atorga un coneixement notable, tant de les necessitats que té aquest territori com dels actius i recursos comunitaris que hi existeixen. Així mateix, la voluntat de dinamitzar el territori sol generar una preocupació per abastir la diversitat de grups socials que habiten a l’entorn.
Tanmateix, no totes les experiències de gestió comunitària aconsegueixen impactar en el benestar de la mateixa manera. Algunes ho fan de forma ben destacada, mentre que altres presenten mancances significatives. És a dir, malgrat els valors que s’hi proposen, no és un objectiu que es desenvolupe de forma automàtica. Per aquesta raó, és d’interés indagar quines pràctiques incrementen el benestar del veïnat. De fet, la qüestió de l’impacte comunitari ha estat objecte de diferents propostes des de les experiències de governança veïnal.
Una de les més destacades és el Balanç Comunitari promogut per la Xarxa d’Espais Comunitaris de Catalunya. Es tracta d’un mecanisme d’autoavaluació per a equipaments governats pel veïnat que explora diferents aspectes de la gestió interna o de la relació amb la comunitat. És una extraordinària aposta per anar més enllà de les mètriques habituals de l’Administració pública i obrir-les a una dimensió eminentment qualitativa. Un altre exemple és la recerca pilot duta a terme a València per a estudiar l’impacte en salut del Centre Cívic 3F, gestionat per l’associació veïnal d’aquest barri. Aquest treball, que hem pogut coordinar en els darrers mesos, se centra a investigar quins efectes té l’espai sobre els hàbits de vida de la població, les relacions socials que s’estableixen o els determinants més estructurals de la salut, com ara l’habitatge o el treball. L’impacte, almenys en els dos primers apartats, és ben alt.
Es troben a faltar espais específicament adreçats a persones en situació de soledat no desitjada, pràctiques d’activitat física compartida o grups de suport mutu en l’àmbit de la salut mental
Com tots dos projectes revelen, un dels efectes més importants dels espais de gestió comunitària és la capacitat de generar nous entorns de sociabilitat, on es creen relacions socials i s’incrementa la cohesió. Aquesta troballa està en sintonia amb tota la recerca que s’ha dut a terme al Regne Unit sobre l’impacte de les infraestructures comunitàries en el benestar. Un bon exemple és el treball de What Works Centre For Wellbeing. Al nostre territori, la investigadora Marina Pera ha analitzat les estratègies que han utilitzat diferents experiències de la ciutat de Barcelona per generar interaccions de forma exitosa entre grups socials diversos. Destaca l’articulació de sinergies entre entitats, el disseny d’activitats puntuals o l’aprofitament dels recursos existents als barris.
Ara bé, més enllà d’aquesta constatació, ens interessa especialment com aquests espais de radicalitat democràtica són capaços de generar pràctiques de benestar col·lectiu, que excedeixen tant de les propostes de tallers regulars com de les programacions culturals, siguen més o menys participades. Les iniciatives de cures comunitàries també són ferramentes col·lectives, permanents
i gestionades per les persones implicades, d’atenció cap a altres persones o d’autocura. La idea central que proposem és que els espais de governança comunitària han d’articular formes de generar benestar en comú, sostingudes pel mateix veïnat. Es tracta de pràctiques alineades amb els valors i les metodologies fundacionals de la gestió comunitària. De fet, podem observar com aquest tipus d’espais ja alberga algunes iniciatives de criança compartida, bancs d’aliments basats en la reciprocitat i projectes de bancs del temps.
De cara al futur, considerem que es presenten dos reptes importants en la promoció d’aquesta mena de mecanismes de suport mutu. En primer lloc, augmentar la diversitat de pràctiques de cures comunitàries existents. Si bé és cert que s’han desenvolupat un conjunt d’experiències d’aquest tipus, també ho és que el ventall és molt més ampli. En termes generals, s’hi troben a faltar espais específicament adreçats a persones en situació de soledat no desitjada, pràctiques d’activitat física compartida o grups de suport mutu en l’àmbit de la salut mental. Algunes comencen a treure el cap en diferents equipaments socials o de salut i no haurien de romandre alienes a l’àmbit de la gestió comunitària. En segon lloc, és fonamental creuar aquesta qüestió amb allò que es deia adés: les iniciatives de cura comunitària han d’arribar a veïnats diversos, amb característiques diferents. Sobretot, han d’aconseguir arribar als col·lectius més vulnerabilitzats, ja que, en molts casos, són qui més les necessiten. Si no, existeix el risc que grups socials amb un capital cultural elevat i afinitat amb aquesta mena d’experiències en siguen els principals beneficiaris.
