Girona acollirà aquest dissabte 2 d’octubre, quatre anys i un dia després del referèndum d’autodeterminació del 2017, la primera Conferència Nacional Antirepressiva, una iniciativa que neix amb l’objectiu de posar en comú les diferents experiències antirepressives, construir un espai de coordinació i comunicació entre els diferents actors i fixar una estratègia comuna davant l’Estat espanyol.
Sota el títol “Cap a un front comú contra la repressió!”, la jornada ha estat organitzada per tretze entitats, com són l’ANC, l’Associació Memòria Contra la Tortura, Òmnium, la Coordinadora de l’advocacia de Catalunya o el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, entre altres, i compta amb el suport de més de seixanta col·lectius.
“Res ens fa pensar que es pot esperar una solució política a un conflicte resolt atàvicament per la força”, expliquen les organitzadores en referència a l’onada repressiva desfermada a l’Estat espanyol contra “estudiants, feministes, sindicalistes, antifeixistes, etc.”. “I és per això que aquesta constatació ens interpel·la a treballar conjuntament a l’hora de fer front a una resposta repressiva per part de l’estat que es preveu sense solució de continuïtat”, afegeixen.
El primer bloc de la jornada estarà enfocat en el paper que té la repressió, la violència que utilitza i els impactes que genera en les persones que la pateixen
Fruit d’aquest treball, durant el matí d’aquest dissabte 2 d’octubre la Universitat de Girona acollirà sis taules d’expertes dividides en dos blocs, a més d’una sessió d’obertura i una altra de clausura. El primer bloc estarà enfocat en el paper que té la repressió, la violència que utilitza i els impactes que genera en les persones que la pateixen. La primera taula estarà formada per part de membres de l’advocacia i el dret, amb ponents com el director de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona Iñaki Rivera, l’advocada penalista especialitzada en drets humans i discriminació Laia Serra o l’acadèmica italiana Rossella Selmini, qui encapçala una investigació comparativa entre Itàlia i l’Estat espanyol pel que fa a la criminalització de la “marginalitat urbana i la dissidència política”. Durant la segona taula del matí, les persones que han patit la repressió seran les protagonistes, amb els testimonis de Roger Español -qui va perdre un ull a causa d’una bala de goma durant l’1 d’octubre del 2017-, Jordi Pessarodona -qui va ser condemnat a catorze mesos d’inhabilitació per intentar evitar que la Guàrdia Civil impedís la celebració de l’1-O a Sant Joan de Vilatorrada-, Marc Marsal -professor de Dret Administratiu de la UB, membre de la Sindicatura Electoral de l’1 d’octubre acusats de desobediència al Tribunal Constitucional i d’usurpació de funcions públiques- i Marta Serra -filla de militants antifranquistes exiliats a Catalunya Nord durant el tardofranquisme. La nota internacional la posarà l’advocada Bedia Özgökçe Ertan, qui s’enfronta a una condemna de 30 anys de presó a Turquia per pertànyer al partit polític HDP i qui actualment es troba exiliada a Grècia. En l’última taula del matí, l’objectiu serà conèixer les conseqüències de la repressió i veure quines són les eines de suport i els espais organitzats existents a nivell psicosocial de la mà de psicòloga Roser Perellada.
La inscripció a la jornada és gratuïta, però és necessari un registre previ a través de la pàgina web de la iniciativa
Durant la tarda, el focus estarà posat en com es fa front a la repressió. D’una banda amb el plantejament d’una defensa jurídica, com explicaran les advocades Sílvia Julià, Roger Baiges, Jordi Busquets, Isa Castell i Jordi Flores. Amb aquesta taula l’organització pretén “posar en comú experiències de defensa jurídica en l’àmbit antirepressiu tant en l’àmbit estatal com en l’àmbit internacional i debatre sobre les estratègies més adequades”. Les jornades seguiran amb un espai per les familiars de les persones represaliades, en el qual destaca Guillem Agulló, pare del jove antifeixista valencià assassinat l’any 1993. La taula intentarà mostrar els efectes de la repressió en les famílies de les víctimes, així com el seu paper com a actors en la lluita antirepressiva. L’última taula del dia estarà destinada al paper de les organitzacions antirepressives i hi participaran Xavier Antich, Julen Arzuaga, Eudald Camprubí, Eva Pous i Blanca Serra. La inscripció a la jornada és gratuïta, però és necessari un registre previ a través de la pàgina web de la iniciativa.
Com a prèvia a la jornada d’aquest cap de setmana, aquest dijous 30 de setembre es va organitzar l’acte “El paper dels mitjans de comunicació davant la repressió i la lluita antirepressiva”, a la plaça del Vi de Girona. En l’acte van participar la fotoperiodista Mireia Comas, els periodistes Miquel Riera, Maria Garcia i Gerard Vila i la coordinadora de la Sectorial de Persones Represaliades de l’ANC i portaveu Conferència Nacional Antirepressiva, Elisenda Romeu.
