La transició cap a les energies renovables ha generat força conflictes al País Valencià, sobretot des de 2020, amb l’aprovació del decret que regula i accelera el seu procés d’implantació. L’establiment de centrals fotovoltaiques i eòliques al territori valencià ha esdevingut en última estança un negoci per a grans empreses i fons d’inversió, moltes d’elles provinents del negoci del totxo i que han vist en les energies renovables una eixida cap a nous mercats. El model energètic basat en grans instal·lacions i línies de molt alta tensió (MAT) allunyades dels llocs de consum amenaça terrenys agrícoles i forestals d’alt valor ambiental a les comarques de Castelló, València i Alacant, on s’estan tramitant centenars de projectes.
El territori del Vinalopó és una de les zones que es veu més afectada. Avui en dia, les comarques d’Alacant sumen més projectes que les comarques de Castelló i València juntes. Les instal·lacions fotovoltaiques s’han projectat a municipis del Vinalopó com Villena, Monòver, Elda, Salines o Sax, entre altres. Es tracta de nuclis poblacionals allunyats de la costa i on el sòl, en ser rural, és més barat. Les macrocentrals solars de més de 50 megawatts han de ser autoritzades pel Ministeri de Transició Ecològica, encapçalat per Teresa Ribera (PSOE); mentre que en la resta casos l’última paraula la té la Generalitat Valenciana.
Les instal·lacions fotovoltaiques s’han projectat a municipis del Vinalopó com Villena, Monòver, Elda, Salines o Sax, entre altres. Es tracta de nuclis poblacionals allunyats de la costa i on el sòl, en ser rural, és més barat
Antonio J. Martínez, biòleg i membre de la plataforma Stop Pla Solar Vinalopó, explica que els criteris pels quals s’han triat certes zones i pobles per a instal·lar camps de plaques solars han estat, entre altres, el baix preu del sòl i la situació socioeconòmica del lloc. “Miren on hi ha sòl barat i pobles amb problemes econòmics o de despoblació. També que estiguen prop de subestacions elèctriques on fer la connexió, tot i que de vegades això pesa menys. Per exemple, es planteja una línia des de Biar fins a Sant Vicent del Raspeig, a 60 quilòmetres de distància”, matisa.
Totes les centrals fotovoltaiques projectades aniran connectades a subestacions des d’on es redistribuirà l’energia. A més, els projectes de les empreses inversores, en la majoria de casos, es presenten fragmentats —en diverses subcentrals— per reduir costos i facilitar-ne els tràmits administratius. És una de les estratègies seguides per les promotores i les empreses inversores, juntament amb la selecció dels noms. Alguns dels projectes porten el nom de localitats properes, com és el cas de la central d’Elda, pensada per a la localitat de Salines; o les centrals de Salines i Sax, projectades a Villena. “Aquest joc de noms està pensat per a generar confusió pel que fa a la situació geogràfica de les plantes fotovoltaiques i dificultar el coneixement per part de la població i, per tant, l’oposició als ‘horts solars'”, consideren des de la plataforma.
Un altre factor determinant perquè aquestes centrals avancen és la postura favorable dels ajuntaments. “Només s’han oposat alguns pobles menuts que tenen altres possibilitats com, per exemple, Castalla, però la majoria de governs locals ho veuen positivament perquè hi ha diners”, apunta Martínez. En el cas de Monòver (Vinalopó Mitjà), assenyala, es tracta d’una localitat enormement endeutada i on el factor econòmic ha pesat molt per a l’acceptació de les centrals fotovoltaiques.
A aquest ball de diners i hectàrees se suma la falta de transparència, que també té un paper important en el tauler de joc de les renovables. Rosa Mas, membre de la Coordinadora per una Ubicació Racional de les Renovables, confirma que moltes de les plantes estan actualment en tramitació o en procés de participació pública. “Aquest procés és obligatori quan es fa un projecte d’aquest tipus, el problema és que a la pràctica no hi ha participació. Els projectes es publiquen al BOE o al diari provincial i es donen unes setmanes per fer al·legacions. La gent no llegeix el BOE, per la qual cosa ningú s’assabenta”, rebla.
Projectes poc transparents
L’estratègia de desinformació que despleguen les empreses ha estat clau en el cas de la línia d’alta tensió que Red Eléctrica de España (REE) pretén instal·lar al sud del País Valencià per donar eixida a una part de l’energia que s’hi genere. En l’actualitat, entre l’accionariat de REE es troba la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), amb un 20%; Amancio Ortega, amb el 5%; o el fons d’inversió BlackRock, amb un 3,04%. Juan José Marco, veí de Petrer i membre de la Plataforma en contra de la línia, ha explicat a la Directa que el seu col·lectiu es va assabentar de la línia per “casualitat”, perquè “un dels veïns es va llegir el BOE”. Aquesta línia inclou diversos d’ancoratge en la serra del Cavall, àrea protegida en ser Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA) i pertanyent al paisatge protegit de la serra del Maigmó i la serra del Sit. Marco explica que el traçat transcorre per quatre quilòmetres de zones naturals. Per això, van plantejar, des de fa anys, soterrar-la seguint el traçat de l’autovia, però l’administració considera que aquesta opció “és massa cara”. La Plataforma ha presentat al·legacions juntament amb el consistori i exigeix que es puguen estudiar altres alternatives.
La nova línia inclou diversos punts d’anclatge en la serra del Cavall, àrea protegida en ser Zona d’Especial Protecció d’Aus i pertanyent al paisatge protegit de la serra del Maigmó i la serra del Sit
Una situació similar de manca d’informació ha patit el veïnat de la localitat de Salines, un poble de 1.600 habitants a l’Alt Vinalopó. Una sexta part del terme municipal de Salines –governat amb majoria absoluta pel Partit Popular– es convertiria en camps de plaques solars, en cas que s’aprovaren els projectes. Elspeth McFarlane i Rosa Rodríguez, veïnes de Salines i membres de l’Associació de Veïns, recorden que van començar a investigar l’amenaça després de la tala d’una extensió considerable de pins. Ambdues denuncien que la manca de transparència ha estat “flagrant” i que, tot i que han insistit a obtenir més informació, “l’ajuntament diu que no sabia res dels projectes de plantes fotovoltaiques i que no consten enlloc”. Elda, Serol o Casa Mosén són alguns dels noms dels projectes que es projecten al territori de Salines, alguns d’ells en zones protegides per la Xarxa Natura 2000 o de protecció d’aus.
Juntament amb la falta de transparència, la manca d’una oposició veïnal forta també juga un paper important a l’hora de tramitar el projecte de Salines. “Molta gent té una relació laboral amb l’ajuntament, per la qual cosa no s’oposen”, diuen. Així mateix, denuncien que el mateix Ajuntament es va posar en contacte amb el veïnat afectat pel projecte per animar-los a vendre els terrenys i, fins i tot, “oferir-los un lloguer a canvi de les terres”. La Directa s’ha posat en contacte amb el consistori per contrastar aquesta informació, però en el moment de publicar el reportatge no ha obtingut resposta.
Fons especuladors, al darrere
Macrocentrals solars i línies elèctriques dibuixen tot un entramat que ocuparà desenes de quilòmetres. L’impacte visual i ambiental és evident, investigant quines són les empreses impulsores, el veïnat organitzat també té molt clar els interessos especulatius que s’hi amaguen. El capital que comandarà la transició energètica al País Valencià prové de grans empreses i fons d’inversió, molts dels quals del sector de la construcció.
Un dels grans impulsors dels projectes al sud del País Valencià és el fons d’inversió Atitlan, de Roberto Centeno –gendre del propietari de Mercadona, Juan Roig– i Aritza Rodero. Ambdós exconsellers de Goldman Sachs
Un exemple és l’empresa Vulpes Velox Invest SL, filial d’Atitlan, el fons d’inversió de Roberto Centeno, gendre del propietari de Mercadona, Juan Roig; i d’Aritza Rodero. Centeno i Rodero van ser consellers de Goldman Sachs –reconvertit en banc comercial per a poder rebre suport financer públic en la crisi de 2008. Ambdós empresaris tenen damunt la taula diversos projectes a les comarques del Vinalopó: el de Monóver, la central solar Argos, a la localitat de Villena; o les centrals Itel i Bibey, al Baix Segura.
Una altra de les grans empreses que copen el negoci de l’energia al sud del País Valencià és Green Capital Power, de l’empresari Jose Martín Buezas, gendre de Florentino Pérez, president de la constructora ACS i del Reial Madrid CF. Buezas impulsa la central solar Monforte, de 320 megawatts i projectada a Elda, Monòver i Petrer; i una altra en Monòver, de 270 megawatts. Els noms de les mercantils Univergy Solar o Solarcentury també sonen prou a les comarques del sud.
Per al portaveu de la plataforma Stop Pla Solar Vinalopó, la transició energètica és un “negoci”. El model actual, considera, “no està pensat per a l’abastiment de la població, sinó per a la sobreproducció i venda de l’energia”. I afegeix: “Es busca la mínima inversió possible, la mínima oposició, i el manteniment de la costa per tenir sempre oberta la possibilitat de l’especulació immobiliària”.
Pel que fa a les alternatives, des de la plataforma defensen que hi ha moltes possibilitats d’autogestió de l’energia, tant siga a través de l’autoconsum o de la creació de comunitats energètiques locals. Aquesta última opció és la que han valorat algunes localitats i la que proposa el mateix Institut Valencià de Competència Empresarial (IVACE). Les comunitats energètiques locals són una figura recollida en la Directiva europea d’energies renovables en què les membres són, a la vegada, productores, gestores i consumidores mitjançant instal·lacions col·lectives. A més, la gestió ha de ser democràtica i els excedents han de repercutir positivament al seu entorn més pròxim. “Les associacions veïnals i els grups ecologistes fa anys que treballem i apostem per una transició cap a les renovables molt diferent de la qual ens presenten”, conclou Martínez.
