La matinada del 7 al 8 de març de 2017, un grup de xiquetes en règim d’acollida a la Llar Segura Verge de l’Assumpció, del municipi San José Pinula de Guatemala; van ser retingudes després d’una jornada de protestes que va acabar amb un intent de fugida per les males condicions. Brutes i desateses varen ser tancades durant tota la nit a un habitacle minúscul del centre. Un incendi fortuït i la inacció de les autoritats presents van posar fi a la vida de 41 d’elles. Aquesta és una de les històries que, el passat mes d’abril, l’advocada del Bufet Jurídic de Drets Humans de Guatemala, Diana Méndez, va compartir amb diversos col·lectius socials al CSOA l’Horta de la ciutat de València. A partir d’aquesta trobada –organitzada per Perifèries– la Directa ha pogut profunditzar en el context del país centreamericà de la mà de l’especialista jurídica i defensora de Drets Humans.
Quina és la situació respecte a la garantia dels Drets Humans a Guatemala?
El context guatemalenc és bastant complicat pel que fa a la garantia dels Drets Humans, però m’agradaria enfocar-me en aquesta “no garantia” que l’estat proporciona als pobles indígenes. Molts d’ells són judicialitzats i criminalitzats, principalment, quan s’oposen a projectes extractius d’empreses transnacionals. L’estat de Guatemala no els ha garantit els drets recollits dins dels estàndards nacionals i internacionals, com són la consulta comunitària i la presentació d’estudis d’impacte ambiental a l’hora de proveir llicències. Les comunitats recorren a instàncies legals, però no se’ls escolta ni se’ls dona cap resposta positiva. Llavors, convoquen manifestacions i protestes socials pacífiques per cridar l’atenció de l’estat. La resposta d’aquest és identificar les lideresses o líders dels moviments en resistència i iniciar processos judicials a través d’un ús indegut del dret penal.
Com justifica l’Estat guatemalenc aquestes acusacions?
“La reforma de la llei de mineria va permetre atorgar llicències a transnacionals per a executar projectes sense respectar les mesures exigides pel conveni de l’OIT que s’acabava de ratificar”
Normalment, són processos per accions que es donen durant una manifestació o protesta, per tant, al·leguen que estan obstaculitzant les tasques d’una empresa transnacional i restringint els drets de les treballadores d’aquesta. Un dels patrons que segueixen és que solen ser les empleades qui presenten les denúncies i després el Ministeri Públic inicia la investigació. A les diligències solen aparèixer tan sols aquestes declaracions de les treballadores i cap altre fonament més.
Segons has contat, la persecució de les comunitats indígenes en resistència està relacionada amb la connivència de l’estat amb les empreses extractivistes. Com s’explica aquesta relació?
La història de Guatemala no és aliena a la història comuna del molts països llatinoamericans. Guatemala va viure un conflicte intern de 36 anys on les comunitats indígenes foren les que sofriren una major repressió. Quasi 200.000 persones moriren o desaparegueren.
El desembre de 1996 es firmen els acords de pau que inclouen garantir els drets dels pobles indígenes i la ratificació del conveni 169 de l’OIT. Aquesta era una xicoteta esperança per a arribar a la pau promesa. Posteriorment, però, la reforma de la llei de mineria va permetre atorgar llicències a transnacionals per a executar projectes sense respectar les mesures exigides pel conveni que acabaven de ratificar. D’ací naix la necessitat de les comunitats de sol·licitar el suport legal d’organitzacions d’advocades.
Paral·lelament, també s’inicien els processos de justícia transicional a través dels quals les víctimes del conflicte reclamen justícia i reparació per a les seues comunitats i famílies. En 2010 un d’aquests processos portarà al general Efraín Rios Montt a ser condemnat per genocidi. No obstant això, al mateix temps es comença a gestar un altre problema greu: els casos de corrupció de funcionaris de justícia. Aquesta qüestió va provocar la intervenció de l’ONU per a la creació de la Comissió Internacional Contra la Impunitat a Guatemala. Açò no va agradar als poders polítics econòmics i polítics, que pressionaren fins a aconseguir l’expulsió de la comissió del país.
Com afecta la situació de corrupció generalitzada?
El context de corrupció afecta greument a la població perquè els serveis bàsics no apleguen a qui deurien. Comptem amb l’índex més gran de malnutrició d’Amèrica Llatina i els hospitals públics no tenen els recursos necessaris per a atendre’ns. Un altre dels efectes és en la justícia, perquè els processos iniciats només avancen quan van en contra de la població que ha denunciat la corrupció i, per contra, quan es denuncien casos de corrupció no avancen. La infància és la més oblidada. No tenen garantida l’educació ni la salut i, per això, en molts casos les xiquetes han de ser acollides per l’estat a través de programes de protecció de la infància que no compleixen les funcions.
Quines són les condicions dels centres d’acollida?
En molts d’ells s’han donat uns grans índexs d’amuntegament i no s’ha proporcionat una alimentació suficient ni una bona educació. Aquest era el cas de la Llar Segura Verge de l’Assumpció, que tenia una capacitat per a 200 persones i l’any 2017 acollia aproximadament 600 xiquets, xiquetes i adolescents. Per aquesta raó, moltes de les residents començaren a manifestar el seu malestar i a assenyalar que no se’ls estava donant un tracte correcte. Diverses organitzacions, com la Procuraria de Drets Humans, ho constataren a través d’informes.
Que va passar la matinada del 7 de març de 2017 al centre?
“Les 56 xiquetes criden alertant la policia, però aquests les ignoren i durant 9 minuts no obren la porta. Temps suficient perquè el foc es propagara”
El 7 de març les xiquetes inicien una manifestació per exigir que es compliren els seus drets i denunciar les males condicions. Decideixen fugir del lloc, salten els murs i es genera un cert descontrol entre les autoritats i les xiquetes, que finalment escapen. Les instal·lacions estan apartades de la ciutat i per abandonar-les havien de passar per un riu, una espècie de drenatge, d’aigües negres. La policia les localitza durant la fugida i les deté. Passen nou hores fora de la Llar Segura, custodiades per la policia. Durant aquest temps, les autoritats de la Secretaria de Benestar Social acudeixen i són conscients de l’estat i tracte que han rebut. Aquestes altres autoritats decideixen ingressar-les novament al centre i seleccionen una aula on tancar-les.
L’aula seleccionada era molt xicoteta, de set per vuit metres, que s’utilitzava com a habitació per a onze persones. Les autoritats, en principi capacitades per a proporcionar una atenció digna, decideixen que eixe espai seria l’habitació de 56 xiquetes. Els responsables marxen i les deixen tancades amb clau sota custòdia de la policia.
Quan les xiquetes sol·liciten anar al bany, només deixen eixir a les primeres tres o quatre de les 56. Després donen ordre que ningú isca, per la qual cosa les xiquetes acaben fent una xicoteta caseta en l’habitacle per fer les seues necessitats. En aquesta mateixa habitació se’ls dona el desdejuni, tot i que era evident la falta de condicions higièniques.
Com no se’ls permet eixir, busquen maneres de cridar l’atenció. En un moment donat, encenen un misto que acaba calant foc a un dels matalassos i es produeix un incendi. Les 56 xiquetes criden alertant la policia, però aquests les ignoren i durant 9 minuts no obren la porta. Temps suficient perquè el foc es propagara. En el lloc moriren aproximadament 20 de les xiquetes i la resta foren traslladades a l’hospital en estat greu. Finalment, 41 xiquetes van resultar mortes i quinze van sofrir ferides greus.
Han tingut conseqüències aquests fets?
Han passat sis anys i el procés penal continua aturat, no hi ha avenços significatius que apunten a una demanda de responsabilitats sobre els alts funcionaris. Al contrari, a causa del context de corrupció que t’explicava, existeix el perill que algunes funcionàries queden fora del procés. A més els tipus de delictes pels quals estan sent investigats no són greus, són delictes bàsics que es podien encabir inclús com a delictes administratius. No tots, però sí gran part. Lamentablement, aquest no es tracta d’un cas aïllat, sinó que hi ha diversos a la República de Guatemala.
Segons tinc entès, aquella mateixa matinada no sols s’escaparen del centre les xiquetes, sinó també un grup de xiquets. Què va passar amb ells?
Són reconcentrats i reingressats al centre. Però, un cop a dins, el tracte és desproporcionat, ja que a ells, tot i ser molts menys, se’ls instal·la en un auditori més gran i amb dues sortides d’emergència. Al cas se li va tractar de donar en enfocament de gènere i que s’investigara també per tortura, feminicidi i detenció il·legal, però el sistema judicial no ho va permetre.
Quines capacitats penses que tenen actualment les comunitats indígenes, moviments socials i organitzacions polítiques d’esquerra per contrarestar aquest clima de corrupció i repressió?
“La població va agrupant-se formant fronts d’autoritats ancestrals entre les comunitats indígenes, les dones s’estan unint i els estudiants estan resistint aquesta corrupció, fins i tot, a l’interior de la mateixa universitat”
Aquesta és una pregunta complicada. Cal tindre en compte que al nostre territori hi ha comunitats indígenes que resisteixen des de ja fa 500 anys, també hi ha altres entitats, com les organitzacions de dones, que posen el cos i la cara a les lluites. La població va agrupant-se formant fronts d’autoritats ancestrals entre les comunitats indígenes, les dones s’estan unint i els estudiants estan resistint aquesta corrupció, fins i tot, a l’interior de la mateixa universitat. Considere que hi ha fronts, però cal visibilitzar-los en l’àmbit nacional i internacional i que puguen rebre l’empara de la resta de la població.
Quina expectativa tens amb les eleccions del 25 de juny?
Idealment, tenim l’expectativa d’algun tipus de canvi de govern que puga servir per contrarestar les vulneracions de drets. No obstant això, observant com ha caminat el procés —limitant la participació d’algunes agrupacions i obrint la porta a d’altres que no complien els requisits legals— tirem més cap a una expectativa negativa. Però, les resistències es mantenen i estan organitzant-se per poder-li fer front al que ve.
