Silvia Agüero és gitana, feminista, mare i activista contra “l’assetjament antigitano” a Internet. Escriu articles per Pikara Magazine, eldiario.es i al blog familiar Pretendemos Gitanizar el Mundo i ofereix tallers sobre antigitanisme i feminisme. Reivindica el fet de “gitanitzar el món” per lluitar contra l’antigitanisme patriarcal que pateixen les dones gitanes a la nostra societat i parla sobre la relació directa de l’humor antigitano amb la història de violència construïda per l’Estat Espanyol durant més de 600 anys d’extermini d’aquest poble.
Com es manifesta l’antigitanisme avui dia?
L’antigitanisme és un tipus de racisme específic basat en la superioritat moral de la raça paia i és una de les formes de racisme més invisibilitzades, banalitzades, consentida i perpetuada per les institucions i la societat. És sistèmic, igual que el patriarcat. Forma part d’un sistema que el consenteix, el promou, el produeix… és part de la seva medul·la. Això no és meu. És la definició que fa la Comisió Europea Contra el Racisme i la Tolerància (RPG número 15), una recomanació que fa Europa per frenar l’antigitanisme. A més, a Catalunya va haver-hi una neteja ètnica més forta que a la resta de l’Estat per homogeneïtzar la població. Penso que és important saber això en aquest moment de lluita del poble català per la seva independència. Si Catalunya no vol semblar-se a Espanya, ha de començar a fer polítiques transgressores, tractar als gitanos i gitanes de manera diferent i lluitar contra l’antigitanisme. En aquest sentit, no és possible que existeixin barris com la Mina, perquè és un gueto creat per als gitanos.
Creus que és un tipus de racisme més assumit socialment que altres?
“Existeix una institució “progitana” que ve del catolicisme i fa més de 40 anys que està instal·lada a l’Estat Espanyol i Europa. Es tracta de la Fundación Secretariado Gitano on tots els que manen són homes, paios, heteros, cis, blancs, catòlics i capellans”
Sí, ho penso. Existeix una institució “progitana” que ve del catolicisme i fa més de 40 anys que està instal·lada a l’Estat Espanyol i Europa. Es tracta de la Fundación Secretariado Gitano on tots els que manen són homes, paios, heteros, cis, blancs, catòlics i capellans. El 2017 va rebre 22 milions d’euros en subvencions públiques per treure informes vistos pels seus ulls: els d’homes que poc tenen a veure amb la realitat gitana, machotes i capellans amb l’assistencialisme i el paternalisme que aquesta mirada comporta. Tinc un missatge per ells: podeu fer les maletes i anar-vos-en perquè ja està bé. La vostra feina potser tenia sentit als anys 40 quan n’hi havia molt de barraquisme però ara hem crescut, podeu tornar per on heu vingut, no us necessitem”. Una altra forma d’antigitanisme és per exemple el mercadillo. Fora de cada poble d’aquest estimat Estat Espanyol hi ha cartells que diuen “prohibit la venda ambulant, excepte el dia del mercat”. Això es fa per recordar-nos al poble gitano i a totes les persones que fem això, que som la majoria migrades i racialitzades, que podem anar a la presó. No posen mai cartells que diguin: prohibit l’exercici del periodisme si no ets periodista o el de la medicina si no ets metge. Una altra idea es basa en donar-nos la culpa a les mares gitanes del 67% de fracàs escolar que tenen els nens i les nenes gitanes. No es culpa mai al paio ministre d’educació que decideix el currículum escolar amb polítiques antigitanes, ni al racisme que es dóna a moltes escoles i que és consentit i normalitzat cada dia. Si aquest absentisme es donés amb nens i nenes paios, tothom es posaria a treballar per revertir la situació però en aquest cas, és més fàcil donar la culpa a les mares gitanes. Jo em pregunto que, si l’educació no funciona ni pels paios, ha de funcionar per nosaltres?
Hi ha antigitanisme al feminisme?
És clar que si, i només antigitanisme si no reproducció de rols patriarcals i racistes. Moltes vegades, com a gitana, he hagut de sentir que nosaltres “dividim la lluita” quan el que estem fent és identificar als vostres opressors que són els mateixos que els nostres. Les gitanes som aliades, per molt que algunes feministes no vulguin veure’ns així. Ja n’hi ha prou de dir que no podem ser feministes perquè els gitanos són més masclistes que els paios. De qui és el sistema? Dels homes, paios, heteros, cis, blancs, etc. Els gitanos no tenim poder per exercir un poder estructural. Òbviament hi ha situacions personals de masclisme que es donen dins la societat gitana però no són diferents de les que es donen dins les relacions entre paios, per això no crec en aquesta idea que diu que la nostra cultura és més masclista.
Al teu compte de Twitter i al teu blog parles de “gitanitzar el món dins d’un sistema paio-capitalista”. Com és per a tu practicar la gitanitat?
Per mi practicar la gitanitat és ser biofílica, amar la vida sota totes les coses, donar a la meva família una alternativa al sistema hegemònic perquè siguin feliços. No vull que els meus fills es quedin amb la idea que el que veuen és tot el que hi ha al món. Es pot ser feliç de moltes maneres i, entre elles, des del fet de ser gitanos. Ser gitana per mi és una alternativa al sistema preestablert i una de les últimes alternatives europees que queden. Fa més de 600 anys que resistim al sistema paio-capitalista i ens segueixen considerant els i les desintegrades. Per a nosaltres és un orgull no integrar-nos al sistema perquè això vol dir que el sistema no ens ha assimilat i que hem construït resistències estratègiques de lluita. Trobo moltes aliances dins del moviment okupa, el moviment independentista…i tots els moviments que proposen alternatives al sistema preestablert, molt més que en altres espais com dins el feminisme mainstream i institucional i els moviments que s’han quedat en l’assistencialisme i se’ls ha menjat el sistema.
Hi ha antigitanisme als mitjans de comunicació? Quines característiques específiques té aquest “humor antigitano” del que parles?
“Els mitjans de comunicació hegemònics formen part del sistema, per tant són uns dels primers agents que produiexen l’antigitanisme”
Els mitjans de comunicació hegemònics formen part del sistema, per tant són uns dels primers agents que produiexen l’antigitanisme. Als anys 60 els mitjans de comunicació es van inventar els conceptes de “patriarca i el clan”. Jo no sóc sociòloga ni antropòloga però podem pensar que els perquès d’aquesta necessitat va ser a causa que, durant aquests anys va néixer el feminisme a l’Estat Espanyol i molts altres moviments socials entre ells el gitano, demanant drets, per exemple el dret a un habitatge digne. La necessitat d’inventar-se aquestes paraules té a veure amb desprestigiar les nostres demandes. Per exemple, el meu marit l’any passat va estar monitorant moltes notícies en les quals sortien gitanos i gitanes i passant notes als fiscals de delictes d’odi. Va enviar unes 1.000 cartes però totes les causes es van arxivar. Això reflecteix que el sistema només funciona pels poderosos. Qui està a la presó per delictes d’odi? Gent que està lluitant contra el sistema perquè sistema és d’ells, dels jutges, fiscals, policia…i ho formen paios, homes, blancs, heteros i cis.
Quines formes de violències penses que pateixen les dones gitanes a les xarxes socials?
Per començar són molt poc originals. Per xarxes socials em diuen coses com: “Hitler es va quedar curt”, “que fa el teu marit que no et dóna una pallissa”. Jo estic intentant innovar el meu activisme antiracista i crec que ells haurien de fer l’exercici d’innovar el seu activisme racista perquè 40 anys amb allò de “els gitanos sou més masclistes, no us voleu integrar, no pagueu impostos, construïu clans als barris dels gitanos”… Però quins barris gitanos? Si els heu creat vosaltres, el poder, aquests barris. La gent es pensa que nosaltres vivim junts perquè volem però no s’adonen que aquests barris estan creats pel poder per mantenir-nos allunyats dels llocs dels paios i les paies, on els serveis de neteja no passen, per això la gent es pensa que som bruts, que destruïm el mobiliari… tot això ens ho diuen a internet. Em fa por perquè diuen que em mataran i que faran mal a la meva família però penso que realment no s’atreveixen a fer-ho.
Aquest divendres és 8 de març. Per segon any consecutiu, feministes fan una crida a una vaga de consum, de cures, estudiantil, laboral, antiracista. Sents que les demandes de les dones gitanes estan incloses en aquesta jornada de lluita?
No crec que estiguem incloses, però això no treu a què no em sembli necessària. L’any passat vaig dir un no rotund a la vaga perquè jo, com a Silvia, no em sentia interpel·lada, tot i que no puc parlar de totes les gitanes. Nosaltres també som diverses i, per exemple, les meves cosines de Gitanes Feministes per la Diversitat s’han sumat a la vaga i em sembla fantàstic però trobo que les nostres demandes no estan representades i necessitem moltes coses més. Necessitem pràctiques reals que influeixin a les nostres vides i començar a parlar realment d’antigitanisme dins els moviments feministes, posar les demandes dins l’agenda més enllà de quatre consignes al manifest general de la manifestació. I a nivell més general, no s’hi val només amb posar una frase a favor del tancament dels CIE, ens hem de mullar més.
A ‘eldiario.es’ vas escriure un article d’opinió criticant l’humorista Roberto Bodegas titulat “Los chistes de payos no tienen ni puñetera gracia” i dient que el seu humor forma part de l’extensió del racisme social i institucional antigitano. Vas rebre amenaces de mort contra la teva persona i el teu poble. Com et sents després d’això? Com definiries aquesta forma de racisme?
Aquest tipus ni es mereix ser anomenat perquè és un mediocre que no té gràcia. Li fa gracieta als de Forocoches, als de VOX, Burbuja.info…i això és antigitanisme també. Jo no els tinc por i m’agrada que em donin publicitat per les xarxes socials. Els silencio, els bloquejo i em quedo tan tranquil·la perquè tots aquells que s’amaguen darrere d’una pantalla sense donar la cara no farien en la vida real allò que escriuen. Aquests atacats responen a que nosaltres estem conquerint alguns espais de poder que ens han estat negats i per això ens critiquen, no volen perdre el seu troç del pastís.
Com construir una sororitat feminista contra aquesta violència a les xarxes socials?
“Hem de portar navalles, tant a la vida real com a les xarxes socials. Des d’aquí construïm les aliances. No pot ser que deixem de banda que el racisme no és part d’aquest sistema patriarcal”
Hem de gitanitzar el feminisme. Hem de portar navalles, tant a la vida real com a les xarxes socials. Des d’aquí construïm les aliances. No pot ser que deixem de banda que el racisme no és part d’aquest sistema patriarcal. Irantzu Varela o Alicia Murillo donen algunes claus com per exemple, silenciar als agressors, ja que mola més perquè ells et veuen a tu i tu a ells no. El lema feminista “Si ens toquen a una, ens toquen a totes” això és molt gitano, és una cançó d’unes buleries. Vol dir que si et fiques amb mi, t’estàs ficant amb la meva família, tindràs problemes perquè respondrem 400 cosines. Això és gitanitzar el feminisme. Una altra clau és que hem de frenar els discursos d’odis que difonen els mitjans de comunicació de masses, les televisions i les ràdios. Per això, necessitem més dones i homes no hegemònics dins els òrgans de poder i presa de decisions. Hi ha experiències positives com per exemple Pikara Magazine, on estan incorporant veus i colors diversos i entendre la diversitat dins els feminismes cedint espais que sempre han estat de les paies. També, hem de protegir els espais físics i virtuals de dones i persones migrades i racialitzades que creem contra els atacs que rebem i exigir que s’implementin protocols a les plataformes que utilitzem perquè tothom entengui que insultar a les xarxes socials no pot sortir gratis i les conductes han de ser sancionables.
