La regulació de lloguers és una realitat des del setembre de 2020 a més de 60 municipis de Catalunya. Gràcies al suport de més de 4.000 organitzacions de la societat civil i a l’impuls de milers de llars afiliades al Sindicat de Llogateres, s’ha aconseguit que una majoria parlamentària aprovés una llei que significa un avenç important en la defensa de l’habitatge.
La regulació és vital a Catalunya. Durant els últims anys hem vist com els lloguers augmentaven fins a 30 vegades més que els nostres sous, i també hem presenciat com milers de famílies són expulsades de les seves llars. Aquesta realitat no és exclusiva de Catalunya: arreu de l’Estat espanyol es repeteixen les imatges de famílies desnonades i fons voltors enriquint-se a costa de la població. A aquesta situació de crisi residencial ara se li suma l’impacte de la crisi econòmica derivada de la pandèmia, per això aquesta llei és imprescindible per a Catalunya i ho és també per a l’Estat espanyol.
Enfront de la inacció i la falta de coratge per part del govern estatal, des del Sindicat s’ha treballat amb la Generalitat de Catalunya per poder començar a canviar la realitat. Això es va fer mitjançant un llarg procés d’elaboració i de negociació, amb concessions de totes les parts, tant per part dels qui eren reticents a aplicar qualsevol regulació com per part del Sindicat –que exigia la reducció d’un 40% en el preu dels lloguers per apropar-nos a les recomanacions de les Nacions Unides.
Durant els últims anys hem vist com els lloguers augmentaven fins a 30 vegades més que els nostres sous
La llei aprovada suposa la regulació dels lloguers, durant 12 mesos, en 60 grans municipis de Catalunya, que abasten aproximadament el 70% de la població. Com a norma general, els nous contractes per a habitatges que ja estaven llogats no podran superar el preu acordat en el contracte anterior. A més, si l’habitatge tenia un preu per sobre de la mitjana de la seva zona, el nou contracte l’haurà de rebaixar, tenint com a valor màxim de referència el que s’estableix en l’índex de preus de la Generalitat. A la pràctica significarà una aturada en l’escalada de preus i que es donin baixades moderades en aproximadament la meitat d’habitatges llogats, que actualment es troben per sobre del preu mitjà. La llei és molt similar a les ja aplicades en ciutats europees com Berlín o París.
Els efectes d’aquesta regulació no es veuran d’un dia per l’altre, ja que el mercat de l’habitatge té unes dinàmiques molt lentes. No obstant això, hi ha famílies per a les quals aquesta regulació ja implica una millora material en les seves condicions. Alguns d’aquests casos paradigmàtics els trobareu detallats en aquesta publicació, i són les petites victòries les que ens donen combustible per seguir.
El camí que vindrà a partir d’aquesta aprovació encara està ple de desafiaments. Els portals immobiliaris i les agències de la propietat immobiliària (API) ja s’estan movent perquè aquesta llei no es compleixi, amb l’afany de protegir els seus interessos per sobre dels nostres drets. Aquesta ofensiva no ens pot trobar passius: hem de denunciar tots els anuncis que no compleixin amb la regulació i pressionar les administracions perquè imposin sancions als qui no la compleixin. D’això també parla aquesta edició de La llogatera. Al seu torn, els interessos dels rendistes han trobat eco en alguns grups polítics, que portaran aquesta llei al Tribunal Constitucional. També hem d’estar preparades per mobilitzar-nos quan aquesta llei arribi als jutjats. Hem de fer-los saber que té un enorme suport popular.
La nova norma no solucionarà per si sola la crisi d’habitatge que vivim a Catalunya, però sens dubte és un avanç en la direcció correcta. Per això és fonamental defensar la seva aplicació i vigència en tot el territori, així com treballar amb altres organitzacions d’inquilines per a la seva aplicació en la resta de l’Estat espanyol. Aquesta regulació és un signe d’un canvi en la correlació de forces, on el moviment per l’habitatge ha de jugar un nou rol, i obre la porta a somiar en victòries més grans. Però dependrà de nosaltres.
Testimonis
Dues trucades i una reducció de 400 euros en el lloguer
Alexandra, barri de la Barceloneta de Barcelona
L’Alexandra viu en un pis al barri de la Barceloneta, en un habitatge amb calefacció, vistes al mar i, fins fa poc, un lloguer desorbitat. Per aquest pis, que compartia amb dues persones més, pagava 1.400 euros al mes –tot i que l’índex de referència de la Generalitat per aquesta zona indicava que havien de ser 1.050 euros. Durant la pandèmia, l’Alexandra va perdre la seva feina d’intèrpret de rus i va convèncer la propietat perquè li reduís el preu a 1.000 euros durant dos mesos. Passat aquest temps, el lloguer va tornar al seu preu original, fet que va provocar que els dos companys marxessin del pis i que l’Alexandra hagués d’afrontar el pagament d’aquesta renda tota sola fins al mes d’octubre. Amb l’aprovació de la llei de regulació de preus, l’Alexandra va pensar que podria negociar una baixada que s’ajustés al valor establert a l’índex i que ara és el preu màxim que pot pagar. Però no podia fer-ho tota sola: va acudir al Sindicat de Llogateres.
Presentà el cas en una de les assemblees setmanals i l’Aldo es va proposar per acompanyar-la durant tot el procés. Van trucar a la propietat, que d’entrada va respondre de forma negativa: va interposar-hi una advocada i va amenaçar de desnonar-la. En una segona trucada la cosa va canviar: es va obrir un diàleg en el qual el Sindicat va exposar la situació econòmica de l’Alexandra i una sèrie de propostes per abaixar el preu i condonar el deute que s’havia generat. La negociació va ser un èxit i ha resultat en una reducció de 400 euros en el lloguer, fins que ella marxi del pis l’abril de 2021.
Aprofitar la llei per anar més enllà
Ana, Esquerra de l’Eixample de Barcelona
L’Ana està implicada al Sindicat des dels seus inicis. Durant aquest temps ha bregat organitzant assessories, participant en assemblees i aprenent com batallar amb els propietaris d’altres companyes. Ara li tocava a ella. Se li acabava el contracte el 31 d’octubre. La propietat pretenia fer-li una pròrroga de 3 anys per evitar fer el contracte de 5 anys que li correspondria per llei. És una pràctica habitual per part de la propietat. Proposen pròrrogues per evitar rubricar un nou contracte, amb l’esperança que els tribunals tombin la llei de regulació de preus. L’Ana ho tenia clar: contracte de 5 anys i, a més, una rebaixa del lloguer. Com ho podia fer?
El bloc de l’Ana és de propietat vertical; això vol dir que les 25 veïnes que hi viuen paguen el lloguer al mateix propietari. Calia, doncs, ajuntar-les, que la unió fa la força. Porta a porta explicant la situació i convocant assemblea de totes les inquilines a l’escala. Es plantegen demandes conjuntes, algunes més enllà dels lloguers, com ara que millorin l’ascensor per fer-lo accessible. Una carta firmada per tot el veïnat més la presència del Sindicat acaba doblegant la propietat. Amb una sola reunió, l’Ana aconsegueix el nou contracte de 5 anys amb una reducció de 100 euros en la quota. Es reconeixen les organitzacions de llogateres com a mediadores en conflictes entre arrendadors i arrendataris
