Un any i mig després de perdre la licitació del Ministeri de l’Interior espanyol per executar els vols de deportació, Air Europa i Swiftair recuperen un contracte públic que ja havia estat seu des de 2013, amb una renovació posterior l’any 2015. Així doncs, fins a finals de 2019 arrabassen aquest encàrrec de l’Estat a l’aliança formada per Evelop, amb seu a Palma, la portuguesa Orbest i Air Nostrum, subsidiària d’Iberia, companyies que l’havien ostentat durant la darrera etapa.
La UTE també està integrada per Aeronova, societat valenciana que va incorporar els seus dos avions de passatgers a l’aerolínia de baix cost Air Europa Express, per cobrir el trajecte València-Palma
Les aerolínies Air Europa i Swiftair han formalitzat el seu acord amb la Subdirecció General de Gestió Econòmica i Patrimonial mitjançant una Unió Temporal d’Empreses (UTE). Com a novetat, en aquest ocasió el conglomerat empresarial també està integrat per Aeronova, societat valenciana que el gener de 2016 va incorporar els seus dos avions de passatgers a l’aerolínia de baix cost Air Europa Express, per cobrir el trajecte València-Palma.
Tot i que l’adjudicació data del passat 20 de març, l’anunci no es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) fins aquest dimarts 22 de maig. La UTE liderada per Air Europa s’embutxacarà 9,9 milions d’euros per una tasca que es descriu com “serveis de transport aeri pel trasllat de ciutadans estrangers entre diversos punts del territori nacional i des d’aquests a altres països”.
Previsiblement, Air Europa s’encarregarà de les deportacions per aire a l’Amèrica Llatina, l’Àfrica Subsahariana, l’Europa de l’Est i Àsia, mentre que Swift Air tindrà encomanats els trajectes al Marroc i Aeronova cobrirà les rutes estatals per desplaçar migrants abans de la seva expulsió.
L’Estat espanyol i els seus socis europeus de l’espai Schengen expulsen migrants en situació administrativa irregular per via aèria a través de vols comercials i de macrovols especials
L’Estat espanyol i els seus socis europeus de l’espai Schengen expulsen migrants en situació administrativa irregular per via aèria a través de vols comercials i de macrovols especials. En aquests darrers s’expulsen persones de forma col·lectiva i poden ser coordinats per l’Agència Europea de Control de la Frontera Exterior (FRONTEX) o per cada Estat en solitari. Quan comprometen diversos països les rutes són organitzades i planificades per l’agència FRONTEX; si no és així, la Unitat Central d’Expulsions i Repatriacions (UCER) de la Comissaria General d’Estrangeria i Fronteres (CGEF) de la Policia Nacional espanyola és qui n’assumeix els preparatius i les despeses.
No totes aquestes expulsions es fan des dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE): el gruix s’efectuen mitjançant les anomenades devolucions, a través de les quals s’expulsa la gent que acaba d’arribar i vol entrar al país sense tenir regularitzada la seva situació administrativa. També es produeixen casos en què les migrants són deportades directament des dels calabossos d’estrangeria o des de les portes dels centres penitenciaris on acaben de complir condemna.
Una pràctica polèmica
Les deportacions forçoses s’han situat en ocasions al centre de l’agenda mediàtica arran de fets com els ocorreguts el passat estiu, quan en un vol comercial de Vueling amb destí al Senegal un grup de turistes es va oposar a enlairar-se com a mostra de solidaritat amb una persona que anava a ser deportada en el mateix avió. A diferència dels macrovols especials, en els vols comercials sí que hi ha testimonis que poden oposar-se a la deportació o documentar què succeeix dins de l’aeronau i fins i tot arribar a evitar l’expulsió.
Tanmateix, el passat mes de juliol, Un equip de la Directa va aconseguir documentar gràficament per primera vegada l’operatiu policial utilitzat pel Ministeri de l’Interior espanyol per traslladar les persones privades de llibertat des del CIE fins a l’aeroport i procedir a la seva introducció per la força en un vol especial de deportació.
Durant els darrers anys s’han destapat greus maltractes a persones deportades en el transcurs d’aquests vols i arrel del cas, l’any 2007, d’Osamuyi Aikpitanyi, un jove nigerià de 23 anys que va perdre la vida durant un vol de deportació forçada de Madrid a Lagos, el Cos Nacional de Policia (CNP) va crear un protocol d’actuació que autoritza pràctiques com la sedació forçosa o l’ús de cinta adhesiva i cinturons.
Col·lectius com la plataforma Tanquem els CIE o la campanya Stop Deportación han dut a terme crides al boicot i han organitzat accions contra les companyies que participàven en aquests vols i es lucraven amb les expulsions. Segons les darreres dades oficials extretes de l’informe elaborat pel Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura per l’any 2016, l’Estat espanyol va participar o organitzar 21 vols de deportació on es van expulsar un total de 521 persones.
