L’existència de tanques i murs fronterers no és cap novetat a l’Estat espanyol. Les habitants de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, enclavaments espanyols al nord del continent africà, conviuen des de fa anys amb filats, controls ferris als passos fronterers, Centres d’Estança Temporal d’Immigrants (CETI) i altres mecanismes repressius de l’Estat destinats a impedir la lliure circulació de persones i a curtcircuitar el flux migratori provinent –majoritàriament– de l’Àfrica Subsahariana.
En un comunicat denuncien que en els quatre dies que porten duent a terme treball de camp a Melilla i Nador (Marroc) han vist contínuament obstaculitzada la seva tasca
Per documentar la situació dels drets humans al que popularment es coneix com la Frontera Sud, un grup de professionals del Centre per la Defensa de Drets Humans – Irídia, Novact i Fotomovimiento estan realitzant una estada d’observació a la zona, en el marc del projecte Cap al restabliment de la legalitat a la Frontera Sud. En un comunicat denuncien que en els quatre dies que porten duent a terme treball de camp a Melilla i Nador (Marroc) han vist contínuament obstaculitzada la seva tasca per part de les forces i cossos de seguretat de l’Estat espanyol i el regne alauita.
Les membres de l’equip relaten com, el passat dissabte, en creuar el límit entre Nador i Melilla, van ser sotmeses a un “interrogatori intimidatori” per part de policies marroquins, que els van advertir que no podien realitzar cap tipus de treball de documentació gràfica en territori marroquí. Dos dies després, en tornar a travessar el mateix punt fronterer, van ser novament retingudes a la mateixa comissaria durant dues hores i mitja. Expliquen com els van intimidar i “ens van indicar que no podíem parlar amb persones marroquines ni prendre gravacions de veu ni imatges sense la seva autorització”.
La policia del Marroc els va deixar continuar però va organitzar un dispositiu format per un cotxe, una moto i almenys quatre agents que els van seguir en tot moment durant més de set hores
A partir d’aquell moment, la policia del Marroc els va deixar continuar però va organitzar un dispositiu format per un cotxe, una moto i almenys quatre agents que els van seguir en tot moment durant més de set hores. En aquest interval de temps, el grup d’observadores va ser interceptat novament a la carretera i denuncien que els policies els van obligar a mostrar les fotografies que havien pres i esborrar-les sota l’amenaça de ser detingudes.
El periple de les activistes no acaba aquí. Denuncien que ahir mateix, al pas fronterer del barri xinès de Melilla, diversos agents de la Guàrdia Civil van denunciar quatre persones, dos membres d’Irídia i dos de Fotomovimiento, d’acord amb la Llei de Seguretat Ciutadana, col·loquialment anomenada llei mordassa. El motiu que els agents del cos militar espanyol van esgrimir per procedir a denunciar-les, va ser “desobediència als agents de l’autoritat”, categoria que els podria comportar sancions econòmiques que oscil·larien entre els 600 i els 30.000 euros.
El grup es trobava en aquest indret per documentar gràficament el trànsit de les conegudes com a portadores, majoritàriament dones que transporten des de Melilla fins al Marroc articles per comercialitzar-los. Segons el testimoni presencial dels fets i una de les quatre persones multades, l’advocat d’Irídia Andres Garcia Berrio, el vídeo que acompanya aquesta notícia “exemplifica i justifica què és el que estàvem gravant ahir i perquè la Guàrdia Civil va actuar contra nosaltres”.
“La situació és d’emergència, no s’està complint amb la legalitat i la interpretació que es fa de la llei està comportant vulneracions de drets a ambdós costats de la tanca”, afirma Garcia Berrio
“La situació a la Frontera Sud és d’absoluta emergència, no s’està complint amb la legalitat actual i la interpretació que es fa de la llei està comportant múltiples vulneracions de drets a ambdós costats de la tanca”, afirma Garcia Berrio. El lletrat explica a la Directa que estan recollint experiències “molt dures”, tot i que la seva presència dissuadeix els cossos policials en algunes situacions: “Ens van dir que ahir era un dia més tranquil perquè estàvem nosaltres gravant”. El grup d’observadores ha pogut comprovar les condicions dels passos fronterers i afirma que la seva estructura arquitectònica “genera situacions d’embut i espais d’impunitat on l’abús i el mal tracte és quotidià”.
L’equip format per membres de les tres organitzacions clou el seu comunicat afirmant “la repressió que estem patint és tan sols un exemple de la situació d’excepció que existeix a la Frontera Sud. Una situació que genera fortes vulneracions de drets humans per les persones migrants i transfrontereres”. La tasca d’aquest grup d’observadores continua a hores d’ara a la zona de Tànger i els pròxims dies es desplaçaran a Ceuta, on dissabte una gran marxa commemorarà el tercer aniversari de les morts del Tarajal, que com molts altres episodis de vulneracions de drets humans a la Frontera Sud, encara resten impunes.
