Si els mandataris del G-20 van reunir-se al recinte firal d’Hamburg durant dos dies, tres van ser les tardes de manifestacions i les nits de perllongats disturbis als carrers dels barris adjacents. La segona ciutat més gran d’Alemanya i capital, històrica, del moviment anticapitalista i autònom del país, va ser l’escenari d’uns disturbis històrics i desinhibits caracteritzats per les barricades, el foc i la virulència durant el transcurs del G-20. La policia carregava amb una violència que engendrava, enmig del barri de Schanzenviertel, la resposta, organitzada, enxarxada i descentralitzada, dels grups autònoms de l’esquerra radical –el bloc negre, no com a bloc sinó com a estratègia de protesta– d’Alemanya i de tota Europa.
Els caps d’Estat dels principals països industrialitzats del món es reunien a la filharmònica d’Hamburg mentre les forces especials militaritzades de la policia dispersaven a les manifestants
Mentre els caps d’Estat dels principals països industrialitzats del món es reunien a la filharmònica d’Hamburg i escoltaven ‘L’oda a l’alegria’ de Beethoven, a pocs centenars de metres de distància les unitats d’antidisturbis, així com les forces especials militaritzades de la policia, dispersaven a les manifestants que protestaven, unes 100.000 persones durant els darrers tres dies, i a les periodistes –massivament coartades– que cobrien els actes.
Com explica Simon Teune, sociòleg de la Universitat Tècnica de Berlín, al diari Süddeutsche Zeitung, els disturbis a Hamburg no es poden entendre sense la història prèvia. La policia va deixar palès mesos abans “que les protestes a Hamburg no tenien espai”. Es va establir una zona de prohibició de 38 km² on no era possible la protesta, es van desallotjar totes les acampades de protesta i dijous, durant la manifestació ‘G-20: Benvingudes a l’infern’, no va deixar transcorre la manifestació i de manera “indiscriminada i arbitrària” va provocar, ferides i contusions a les manifestants “per raons trivials i poc justificades”.
“Aquests fets van significar que alguns sectors del moviment autònom, diametralment oposats a la policia i propensos a la confrontació i acció directa, portessin a terme actes de resistència i violència“, segons Teune. Una confrontació que ha estat rebutjada, per contraproduent, per les organitzacions convocants de la manifestació ‘G-20: Benvingudes a l’infern’ i per l’assemblea de la històrica casa okupa Rote Flora, situada al barri Schanzenviertel.
El G-20 ha tingut lloc a Hamburg per criminalitzar la protesta de l’esquerra i posar sobre la taula, en plena campanya electoral, el tema de la seguretat, que Angela Merkel vol capitalitzar
Durant dècades, el cap de la policia d’Hamburg i responsable de l’operatiu durant el G-20, Hartmut Dudde, ha portat a terme aquesta política respecte al moviment autònom, una estratègia –aturar, dispersar i carregar contra les manifestacions– “colossalment fracassada”. Per què el G-20 ha tingut lloc a Hamburg i no en un lloc aïllat de les grans ciutats? Per criminalitzar la protesta de l’esquerra i posar sobre la taula, en plena campanya electoral, el tema de la seguretat, un tema primordial del partit ultradretà AfD que Angela Merkel vol capitalitzar.
Hamburg va ser escenari de diverses manifestacions espontànies de milers i milers de persones de l’esquerra parlamentària i extraparlamentària, sempre en paral·lel a la virulència d’uns actes de rebuig al consumisme capitalista per part d’alguns participants als disturbis, amb la destrossa de botigues i establiments i el pillatge i el saqueig –un mirall i un patró similar al dels disturbis d’Anglaterra de l’any 2011– per part d’altres grups de joves que prenien part dels disturbis per diversió o frustració, “terroristes de les protestes” en paraules de Thomas de Maizière, ministre federal d’Interior.
Segons el balanç realitzat pels responsables de l’operatiu policial, des de les dues setmanes prèvies a la cimera fins a la seva finalització, han resultat ferits 476 agents, la majoria per la inhalació de gasos lacrimògens llençats per la mateixa policia, i un nombre semblant de manifestants, segons informa l’agència alemanya DPA, encara que no precisa el nombre. A més, s’han realitzat 186 detencions –la majoria alemanys i també un veí de Bilbao–, 225 arrests temporals, 51 en presó preventiva, i s’han dictat 27 ordres de detenció.
