La història de l’expressió, entesa com a forma de manifestar el pensament i les emocions, té una de les seves fites al Bronx dels anys 70. El context de marginalitat del barri novaiorquès i una cultura efervescent va permetre que unes modalitats artístiques esparses, com ara el grafiti i la música funk, configuressin a poc a poc una forma de vida que avui en dia coneixem com a hip-hop. La immigració jamaicana a Estats Units havia exportat els sound systems, que als EUA es van rebatejar com a Block Party, en referència als enormes blocs de pisos dels barris pobres de Nova York. Els block party eren un format d’espectacle a peu de carrer capitanejada pel Selector que, envoltat d’un rudimentari equip de so, escollia cançons. Kool Herc, un Selector del Bronx, es va adonar que el públic s’animava i ballava més quan sonaven les parts rítmiques d’algunes cançons funk (anomenades break) i va decidir allargar-les retornant l’agulla del vinil enrere, una tècnica que ja utilitzava el dub jamaicà. Amb aquest invent, petit i revolucionari, naixia el break-beat, la base de la música hip-hop, i amb ella el break-dance.
Més endavant, altres formes d’expressió es van afegir a les Block Partys, com el graffity i els MCs, que parlaven damunt dels breakbeats. De mica en mica, els MCs van anar agafant protagonisme fins a forjar mites com 2pac o Public Enemy. I com que l’expressió encertada, la que arriba als altres, necessàriament treballa amb el material que li ofereix el context, la cultura hip-hop i els MCs es va fer seva bona part de les lluites vigents als Estats Units, tot criticant la policia, el racisme inherent a l’estat, les diverses formes de desigualtat social, i explicitant un desencaix general amb la societat.
Aquesta cultura crítica lligada al hip-hop es va refermar amb referents com Afrika Bambaataa, el padrí del hip-hop i un dels fundadors de la cultura hip-hop entesa com a eina de transformació social. Bambaataa, vinculat en un primer moment a les lluites entre bandes rivals dels barris de Nova York, va fer potenciar una cultura Hip-Hop basada en la unitat, l’amor, el respecte a la vida i el passar-s’ho bé. Bambaataa va crear la Universal Zulu Nation, un grup format per MCs, ballarins de break-dance, graffiters i Djs, que consolidaren el format de la block party. Djs, Mcs, grafiters i ballarins feien una festa conjunta a l’aire lliure i de forma gratuïta, tot perseguint un enriquiment i millora de la comunitat a partir de l’atracció i el gaudi enxarxat d’aquestes arts.
A casa nostra el hip-hop també ha arrelat. A vegades subterràniament, a vegades ben visible, la força del rap y la seva potencialitat social continua vigent i viva. Un bon exponent d’això és El Llobregat Block Party, una associació sense ànim de lucre que organitza block parties buscant refermar els objectius que Bambaataa va forjar, però també obrir i fer més visible una forma d’expressió que moltes vegades és bandejada o titllada de marginal. És per això que, conjuntament amb l’Espai Jove Casa Sagnier de Barcelona, aquest divendres 23 de març organitza el Hip-hop contra el racisme, una jornada de Block Party que celebra el Dia Internacional contra el Racisme i el Dia de la poesia, esdevingut recentment. En un moment en què creix l’extrema dreta, en què manters com Mame Mbaye han de fugir de la policia per exercir la venda ambulant, en què es refermen les fronteres d’Europa a costa de la vida de refugiades que fugen de la guerra, ens recorda que el racisme no ha mort i que se l’ha de combatre. I una eina de conscienciació i lluita, com ens ha demostrat Bambaataa i tantes d’altres, és el gaudi de la cultura hip-hop.
