El context complicat en què es troba la primera ministra britànica, que ha perdut la majoria absoluta al Parlament, després de les darreres eleccions legislatives al Regne Unit ha fet que Theresa May hagi decidit jugar la “carta orangista”, una vella tradició dins el sector conservador, que consisteix a pactar amb l’ultraconservador Democratic Unionist Party (DUP) per intentar garantir les votacions més importants.
May ha definit l’acord amb els unionistes nord-irlandesos com un pacte “de confiança i per a qüestions estratègiques”, tot i que és una opció que sembla oferir un futur inestable, a banda del fet que, en totes les ocasions anteriors, aquest “vell matrimoni” ha anat acompanyat de seriosos problemes al nord d’Irlanda.
Tradicionalment, el vot unionista ha garantit la inclinació de la balança cap a polítiques reaccionàries, sectàries i de caràcter repressiu pel nord. El seu suport també ha permès legislacions irresponsables a la Gran Bretanya. Com a exemple recent, els seus vots van permetre aprovar la llei d’habitatge i planificació, que algunes veus han assenyalat com a detonant del tràgic incendi de l’edifici Grenfell de Londres.
A Irlanda del Nord, el DUP, obstinat, fa més d’un any que insisteix a bloquejar qualsevol sortida a la paràlisi en què es troben les institucions autònomes d’aquest territori complex, després que el Sinn Féin fes caure la coalició del govern regional acusant el DUP –amb proves– de sectarisme i de corrupció.
L’aliança entre els sectors conservadors i unionistes nord-irlandesos pot comportar efectes col·laterals greus a l’interior del Regne Unit, no relacionats directament amb el Brexit. Conscient del risc, Theresa May, com a primer acte de govern, va decidir convocar els cinc partits que conformen l’Assemblea d’Irlanda del Nord per intentar desbloquejar la situació.
Gerry Adams, president del Sinn Féin, va declarar a la Directa que aquesta aliança entre tories i unionistes “és una violació oberta de l’Acord del Divendres Sant” i va assegurar que el seu partit “s’oposarà a qualsevol acord que pugui afectar el procés de pau”. També va afirmar que el pacte “és un petit negoci per mantenir May al poder”.
Gerry Adams, en declaracions a la ‘Directa’, ho considera “una violació oberta de l’Acord del Divendres Sant”
La setmana passada, durant un acte a Londres, Adams va recordar a Theresa May que el govern britànic té l’obligació de garantir l’aplicació de l’Acord del Divendres Sant, de la mateixa manera que la té el govern de la República d’Irlanda. Tanmateix, el pacte d’estabilitat amb May podria enfortir el DUP, que –segons Adams– rebutja l’aplicació de determinats aspectes clau d’aquest acord com els relatius a la igualtat de drets –llei dels drets–, el debat sobre la memòria històrica, els drets de la llengua irlandesa o els matrimonis igualitaris, entre altres drets civils.
El Sinn Féin ha expressat la seva intenció de restaurar les institucions del nord mitjançant un acord de govern amb el DUP, però solament “si aquestes institucions són sostenibles, viables i finançades adequadament”.
Unionistes a favor del Brexit
A més, el procés de pau a Irlanda del Nord s’enfronta a un altre problema inesperat: la posició a favor del Brexit dels unionistes, rebutjada per la majoria de votants dels sis comtats del nord. La posició a favor de la sortida de la UE del partit unionista contradiu els resultats del referèndum al nord d’Irlanda, on el no al Brexit va guanyar amb amplitud.
May ha estat prudent en aquest aspecte i ha assegurat que no es tornarà a la frontera entre el nord i la República
May ha estat prudent en aquest aspecte i ha assegurat que no es tornarà a la frontera entre el nord i la República. No obstant això, els republicans han aprofitat l’oportunitat i el Sinn Féin ha proposat un estatus especial per a Irlanda del Nord dins la Unió Europea, que, si bé no afectaria el marc constitucional dels sis comptats, garantiria la no imposició del Brexit a una població que el rebutja. Però l’objectiu dels republicans apunta encara més lluny i Adams afirma: “Es fa inevitable un referèndum sobre la unitat irlandesa. Hem dit a Theresa May que es vagi preparant per a aquesta situació”.
Tot i que els grans mitjans corporatius internacionals només han ressaltat l’avenç dels laboristes, també cal subratllar el creixement dels republicans del Sinn Féin, que han obtingut els seus millors resultats en aquest tipus d’eleccions. El partit republicà liderat per Gerry Adams ha passat de quatre a set escons i, pràcticament, ha esborrat del mapa electoral els socialdemòcrates republicans de l’SDLP.
Si sumem números, sembla que els resultats electorals de laboristes i republicans nord-irlandesos marquen una tendència: l’aposta d’importants sectors socials per polítiques d’esquerra clares i sense mitges tintes.
Corbyn: “La gent ha votat per l’esperança”
Segurament, la clau d’allò que molts analistes han definit com “un moviment sísmic” en relació amb els resultats de les eleccions del 8 de juny passat a la Gran Bretanya ha estat la decisió ferma del secretari del Partit Laborista, Jeremy Corbyn, d’oferir un discurs clar i atrevit des d’un punt de vista d’esquerres, en lloc d’intentar atreure l’electorat enigmàtic i canviant d’un centre sempre inexistent.
Jeremy Corbyn: “Theresa May ha menystingut els electors; i no parlo solament pels laboristes”
Durant la campanya electoral, Corbyn ha mantingut contra vent i marea la seva aposta “sincera” des de l’esquerra, avalada personalment per una llarga trajectòria personal de més de tres dècades. El seu missatge va anar dirigit directament als “antipolítics”, els “decebuts” i tota aquella gent que, durant anys, ha treballat socialment sense una representació institucional. El veterà líder laborista, juvenil i diàfan en les seves idees i actituds, va aconseguir convèncer bona part dels sectors més joves, animant-los a votar i a involucrar-se en el terreny polític.
A l’altra banda, les propostes de la primera ministra conservadora, que ha pretès ser una reproducció de Margaret Thatcher, la dama de ferro, han resultat un fracàs. Durant la intensa campanya electoral, Theresa May va demanar a l’electorat que mostrés clarament el seu suport a un Brexit de tipus dur. No obstant això, la majoria ha declinat la invitació. Els resultats auguren un futur proper de lluites internes al partit i “arranjaments de comptes familiars”, dels quals dependrà directament el futur de May com a cap del govern.
La campanya conservadora va ser personalitzada, centrada en la seva figura; gairebé semblaven unes eleccions presidencials. Això ha fet que May n’hagi sortit bastant ferida i obre un escenari en què caldrà veure si el seu lideratge pot ser estable o si, per contra, s’imposarà la lluita per conquistar la direcció del partit conservador.
En una conversa per correu electrònic amb la Directa, Jeremy Corbyn comenta: “Crec que Theresa May ha menystingut els electors. I no parlo solament pels laboristes. Les dades indiquen que els joves han decidit donar la seva opinió”.
Corbyn afegia: “La primera ministra va decidir convocar unes noves eleccions perquè volia un mandat fort. Bé, sembla evident que el mandat que ha obtingut no deixa dubtes: menys diputats conservadors, menys vots, menys suport i menys confiança”.
John McDonnell, assessor del líder laborista, diputat reelegit i ministre del Tresor del gabinet de l’opositor laborista, reflexiona sobre els resultats: “Hem volgut transmetre als joves que la política no ha de ser necessàriament ser el que viuen diàriament”. Afirma que han posat les cartes sobre la taula: “Això és en el que creiem, és com volem fer-ho i com pensem posar-ho en pràctica”.
El líder laborista ha aconseguit, en contra de les prediccions, reagrupar les classes treballadores
Aquest diputat, que durant l’època de Tony Blair va ser un militant actiu de la Socialist Campaign, opositora de l’anomenada tercera via, no amaga la seva satisfacció personal: “Quan es parla clar, la gent respon i està disposada a mobilitzar-se”. Les seves paraules són fruit de la constatació que, des de fa dècades, no s’havia vist una participació social tan intensa en campanyes electorals: milers de persones voluntàries emprant el seu temps per explicar les bondats del vot laborista a possibles votants. En aquesta ocasió, això ha marcat la diferència.
I els resultats parlen per si sols: el lideratge de Corbyn ha aconseguit, en contra de les prediccions interessades dels grans mitjans corporatius que el donaven per difunt, reagrupar les classes treballadores, una joventut progressista i la multitud de persones britàniques descendents d’emigrants al voltant del partit laborista. El mateix líder laborista ho va resumir en una sola frase: “En aquestes eleccions, la gent ha votat per l’esperança”.
*Article publicat al número 434 de la Directa
