És lamentable, però quan milites en això que grosso modo solem anomenar moviments socials, haver de passar pels jutjats no és una cosa excepcional. Ara mateix escric de tornada del Palau de la (in)Justícia de Girona per acompanyar les amigues de la MAT, que s’enfronten a penes desorbitades per l’acció de la Torre 66, i fa només una estona l’Ermengol i la Bàrbara han estat detingudes en aquesta bogeria que és el Som 27 i més. És clar que no és ni normal ni democràtic que l’Estat tingui la repressió –penal o administrativa– com a resposta a les exigències polítiques, però el que és clar és que no ens ve de nou: això passa. Amb el temps moltes hem hagut d’aprendre coses d’una assignatura antirepressiva que no ens van ensenyar mai a escola, però que ens hauria anat la mar de bé: usurpacions, desordres públics i, si tens mala sort, atemptats a l’autoritat, danys i lesions són al catàleg habitual. He de confessar que mai no hauria pogut imaginar que podria afegir al meu currículum la condició d’investigada per un delicte previst específicament per protegir les minories i/o grups vulnerables a la discriminació: el d’odi. Com ha pogut passar que m’hagi equivocat tant de costat de barricada?
No, per sort, no és això. M’han imputat, amb dues companyes més, perquè formem part de l’Espai Antiracista de Salt i Girona, per una querella presentada (i aquí es comença a entendre tot i alhora tot es va tornant un enorme oxímoron) per un regidor de Plataforma per Catalunya (PxC) a Salt, un tal Sergio Concepción, que no s’hi posa per poc i ens acusa també d’associació il·lícita i, molt coherentment, demana que se suspenguin cautelarment les activitats de l’espai i, fins i tot, les nostres personals “als carrers, internet i les xarxes socials”. Per resumir: un autèntic món al revés. Un món al revés que no li ho deu haver semblat tant a la jutgessa d’instrucció número 2, que –lluny del que hauria estat esperable en un món del dret: arxivar-la– s’ha esforçat a citar tot de testimonis de PxC, en la nostra absència per més inri, ha acceptat a tràmit la querella i, finalment, ens l’ha notificada i ens ha citat a declarar com a investigades.
De vegades formar part del món al revés pot ser un honor. Sobretot si hi anem ben acompanyades de regidors-pallassos que practiquen l’odi col·locant-se un nas al costat d’un policia o de rapers que retraten amb tota la valentia les hipocresies del règim. És un món al revés creat per l’onada repressiva amb què l’Estat pretén ofegar la tardor republicana, que ha tingut tantes mancances, però que també ha estat prenyada –com mai des de 1978– de promeses i possibilitats de ruptura. Volen anihilar-la i tornar-nos, no pas al 19 de setembre de 2017, sinó a un món molt anterior, amb els drets i les llibertats públiques –i tot el que puguin– arrasades. I com de còmoda es troba PxC en aquest terreny!
Plataforma per Catalunya aprofita l’onada per intentar fer-nos callar, perquè els molesta que existim i que denunciem
PxC aprofita l’onada per intentar fer-nos callar, perquè per força ha de molestar-los que existim i que denunciem i provem de desemmascarar el seu discurs xenòfob, que pivota sobre la discriminació, la divisió i (ara sí) l’odi, com sempre han fet els seus vells referents feixistes. No volen haver de sentir que són un mer dany col·lateral del biaix que provoca el frau democràtic clamorós que tenim a Salt, amb un de cada tres veïns i veïnes majors d’edat sense dret de vot per no tenir nacionalitat espanyola –i, en això, com també hem denunciat, la Llei de transitorietat jurídica republicana no aplicada n’era un mer calc.
Perquè volen poder convocar concentracions capcioses que vinculen sense vergonya inseguretat i immigració sense trobar-se al davant una de resposta que multiplica moltes vegades en nombre, i evidentment en pluralitat, la seva. Perquè volen poder exhibir el seu supremacisme insultant del Primer els de casa amb tota impunitat al carrer cada 23 d’abril, sense trobar-se confrontats per un Tothom és de casa massiu. Perquè quan decideixen jugar la carta institucional no volen que els espatllem la foto recordant que el tal Concepción en té altres, per exemple posant tot ufanós amb Nikos Mikhaloliakos, líder del partit neonazi grec Alba Daurada, condemnat per pertànyer a una organització criminal, entre d’altres, acusada de l’assassinat del raper antifeixista Pavlos Fyssas; o en la manifestació islamòfoba de Democracia Nacional i Falange al Pla de la Boqueria l’endemà dels atemptats de la Rambla, que el veïnat va escombrar exemplarment; o a la porta del camp de la mort d’Auschwitz; o al cau de nazis que era el Casal Tramuntana, franquícia de Casa Pound; o fent exaltació militarista barrejant tot d’armes amb banderes de les Joventuts Identitàries de PxC.
Al final, aquesta querella, que òbviament és un nyap jurídic i polític que retrata tot el sistema judicial que li dona cabuda, pot tenir una virtut: ajudar-nos a fer volar pels aires la normalització del que, de cap manera, es pot normalitzar, perquè obliga cadascú a mirar-se al mirall i prendre posició, perquè deixa sense espai els confortables silencis còmplices assentats sobre el privilegi i, per tant, l’exclusió. Perquè, si aconseguim situar-hi el focus, qui pot sostenir que és viable edificar poble sobre el fonament de la negació dels drets polítics d’un de cada tres veïns i veïnes? O sobre una segregació escolar tan escandalosa com, i només és el més clar dels exemples, l’escola de la Farga, sense una sola alumna filla de progenitors nascuts a l’Estat espanyol. O sobre la sensació de bona part del jovent d’estar permanentment sota sospita. O sobre un apartheid social invisible però del tot perceptible que anorrea la possibilitat de la interculturalitat. O sobre la normalització mateixa dels discursos racistes. O sobre…
No ens deixarem intimidar, hem decidit no fer ni mig pas enrere en la lluita contra el feixisme i el racisme i per la igualtat de drets i, ben al contrari, convertir aquesta querella en un bumerang que serveixi per apartar els discursos xenòfobs i aquells que els sostenen dels carrers, les institucions i els caps de totes plegades. Ens han volgut col·locar en un món al revés i aprofitarem per capgirar-lo tot com ha de ser: de baix a dalt.
L’autora és militant de l’Espai Antiracista de Salt i Girona
*Article publicat al número 449 de la ‘Directa’
