El balanç del 9-N, amb l’expresident i tres conselleres inhabilitades, ja és anecdòtic comparat amb el que ens està caient a sobre. “Revuelta en el frenopático”, que deien els Kortatu.
L’operació repressiva només de l’última setmana, pròpia d’una situació d’excepció, és inèdita en cap règim realment democràtic al segle XXI. El 75% dels alcaldes de Catalunya investigats, 12 alts càrrecs de la Generalitat detinguts: el secretari general d’Economia, el secretari d’Hisenda, el responsable de l’Oficina d’Exteriors, el responsable de Telecomunicacions i membres del Departament de treball, Governació, Patrimoni, i Vicepresidència. L’operació és inèdita. Per referèndums vull dir, no per corrupció.
L’operació repressiva només de l’última setmana, pròpia d’una situació d’excepció, és inèdita en cap règim realment democràtic al segle XXI
Empresaris relacionats amb el material electoral detinguts, mitjans de comunicació amenaçats, webs tancades, els comptes de la Generalitat i el cos de policia intervinguts. 41 registres de la Guàrdia Civil, 6 d’ells en despatxos oficials; tot en només un dia.
Espera! Que em deixo l’intent de registre a la seu d’un partit polític, la CUP, sense ordre judicial. Sense ordre que coneixem, és clar, perquè la causa del Referèndum instruïda al jutjat 13 de Barcelona està sota secret de sumari. Drets i garanties de defensa per donar i per vendre, a l’altura de les circumstàncies.
L’última notícia és que el Fiscal General de l’Estat diu que no descarta la detenció del President de la Generalitat de Catalunya. Però ull, el de setembre de 2017, no d’agost del 1940. Amb tant procés penal, més enllà de votar o no, l’u d’octubre “serà un dia que durarà anys”, que deia l’Ovidi.
La gent surt al carrer i les mobilitzacions ja han motivat l’última per la de la Fiscalia de l’Audiencia Nacional, denunciant les protestes pel delicte de sedició
La gent surt al carrer i les mobilitzacions ja han motivat l’última perla de la Fiscalia de l’Audiencia Nacional, denunciant les protestes pel delicte de sedició. L’acció ja ha estat durament criticada per la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l’Advocacia, que consideren que apel·lant a la jurisprudència dels alts tribunals, els fets en cap cas s’ajusten al delicte de sedició, ni l’Audiència Nacional com a tribunal competent. Aquest cop la fletxa sembla apuntar a les principals organitzacions socials que secunden el referèndum, l’ANC i Òmnium. És el que ja s’ha descrit com la Operación Tumulto, i és que “no quedará títere con cabeza“.
Ja ho deia Schmitt a meitat del segle XX, que la justificació de tot estat d’excepció residia en el tumultus. Doncs “les constitucions són l’expressió de l’ordre social, l’existència mateixa de la societat. Quan és atacada, la lluita ha de decidir-se fora de la pròpia Constitució i del Dret, en conseqüència per la força de les armes”. Ho deia Carl Schmitt, cèlebre politòleg ni d’esquerres ni de dretes.
Mentre el país amb més ràtio de policia per habitant de la UE persegueix urnes, cartells i paperetes amb agents, jutges i fiscals, debatem allò de legitimitat vs legalitat amb clavells a les mans, tot veient passar un transatlàntic amb l’immensa inscripció d’Auctoritas, non veritas facit legem, que instruïa Hobbes al “Leviathan”, o el que és el mateix: “No és la veritat, sinó el poder constituït el que defineix la llei”.
Falten dies encara pel referèndum de diumenge i els esdeveniments transcorren frenèticament. Ressona en la memòria el “creíais que no nos ibamos atrever“, d’Aznar tancant l’Egin, mentre els mossos comencen a acudir als col·legis i policies de tot l’Estat esperen als ports de Barcelona i Tarragona.
Falten dies encara pel referèndum de diumenge i ressona en la memòria el “creíais que no nos ibamos atrever”, d’Aznar tancant l’Egin
La resposta a la repressió s’organitza també frenèticament, amb estibadors, bombers i un llarg etcètera. Aquest cop no opera la llatinada clàssica del Quare siletis juristae in munere vestro? (“Per què guardeu silenci sobre allò que us concerneix, juristes?”) recuperada pel savi d’Agamben. I sí, Drets, Iridia, la Comissió de defensa i advocades mobilitzades a tot el país, doncs si la cosa va de judicialitzar la política, anirem als tribunals a defensar els drets polítics de la gent.
Mecanismes de resposta organitzats arreu que apel·len al vell Norberto Bobbio, pare de les càtedres de Dret d’aquest país: “inclòs el més perfecte sistema garantista no pot trobar en si mateix la seva pròpia garantia i exigeix la intervenció activa per part dels individus en la defensa dels drets que, encara quan es trobin normativament declarats, no sempre estan efectivament protegits”. Ben dit. Cuideu-vos molt, que diumenge tindrem dosis de democràcia. Dies estranys, pobre Norberto… Si t’haguessis vist citat pel Coscubiela, aplaudint-te la dreta reaccionària d’aquest país, te’n tornaries a la tomba.
*Xavier Muñoz Soriano és membre de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona i del Lliure Exercici de l’Advocacia de l’ICAB
