No hi ha revolució sense les dones (i per dones vull dir dones trans i cis*, així com femmes). És a dir, la revolució serà una revolució feminista interseccional o no serà una revolució en absolut. Com que la revolució significa un gran canvi en la nostra estructura social i política, necessitem prendre una desviació dràstica que ens allunyi del nostre sistema actual, creat per donar una desigual quantitat de poder i recursos als homes cis blancs. Lògica simple.
Tota la violència, la manca de voluntat de comunicar-se o de negociar, les amenaces, l’obstinació, les idees de propietat, colonització i conquesta són els fonaments fàl·lics sobre els que s’ha construït el patriarcat blanc. Acabar amb aquest tòxic i masculí estil de política significa dir bona nit, sense compromís, al patriarcat. Ara que diferents grups somien i actuen respecte al futur de Catalunya, és de vital importància combatre la misogínia amb la infinita saviesa de les Dones Revolucionàries.
Tota la violència, la manca de voluntat de comunicar-se o de negociar, les amenaces, l’obstinació, les idees de propietat… són els fonaments fàl·lics sobre els que s’ha construït el patriarcat blanc
No ho oblidem: No hi ha una dona d’aquest planeta que hagi passat un dia de la seva vida lliure de les microagressions sexistes que normalitzen la violència a escala micro i macro. La necessitat d’inundar els carrers amb el cant “els carrers seran sempre nostres” no comença amb el referèndum. Les Dones Revolucionàries han assumit durant molt temps aquestes paraules i el seu significat en un esforç per recuperar els carrers on, com a mínim, seran piropejades i, com a màxim, seran violades o atacades. Carrers suposadament protegits per una policia que sempre ha utilitzat la violència, no perquè sigui espanyola o catalana, sinó perquè només serveix per salvaguardar la masculinitat hegemònica.
Interrompre les dones quan parlen, el mansplaning, despatxar la passió d’una dona per ser massa “emocional”, ocupar la major part de la conversa, parlar només en masculí; les dones estan massa familiaritzades amb la lluita per fer escoltar les seves veus. Coneixem la frustració i perill de ser silenciades, de sentir de manera directa i indirecta que les nostres opinions són menys valuoses. I degut a això, tenim segles de pràctica aixecant les nostres veus i protegint les nostres creences amb valentia.
Saber que les lleis estan fetes per a ser trencades, especialment aquelles creades pel patriarcat, és quelcom que les dones portem a la medul·la dels nostres poderosos ossos
No fa molt temps que hi havia una llei que evitava que hi hagués dones al Parlament, que votessin, tinguessin accés a l’avortament i el control de la natalitat, etc. Saber que les lleis estan fetes per a ser trencades, especialment aquelles creades pel patriarcat, és quelcom que les dones portem a la medul·la dels nostres poderosos ossos.
Potser el que estic intentant dir és que en moltes ocasions ser una dona és un acte revolucionari en si mateix. Per això us prego, Dones Revolucionàries, ara més que mai, si us plau, tingueu cura.
Aquests dies són físicament i emocionalment esgotadors per a tothom, independentment de la seva vida política o social. Cal assumir que la majoria del treball emocional no és res de nou per a les dones, però últimament sembla especialment dur. Dones Revolucionàries us necessitem més que mai amb tota la vostra força i glòria. I per això us demano, si us plau, tingueu cura de vosaltres mateixes, estimeu-vos a vosaltres mateixes, no tant com estimeu a qui us envolta, sinó més. L’amor i l’atenció radicals són un acte revolucionari.
Us demano que tingueu cura de vosaltres mateixes, estimeu-vos a vosaltres mateixes, no tant com estimeu a qui us envolta, sinó més. L’amor i l’atenció radicals són un acte revolucionari
El patriarcat ens diu que hem de sacrificar els nostres cors i la nostra salut per navegar per l’infinit laberint que van crear. Que les nostres germanes i veïnes siguin el nostre enemic i la nostra competència, que sempre hem d’esforçar-nos per demostrar el nostre estatus, les possessions materials, els seguidors, els gustos com a senyals de superioritat. Hem estat ignorades i hem dit que les nostres ments i cossos no són importants durant tant de temps que hem interioritzat aquesta noció. Però les Dones Revolucionàries coneixen la veritat. Ara és més essencial que mai que reconeguem i ens rebel·lem contra aquestes falsedats que mantenen les dones empresonades. No cregueu el mite tòxic que cuidar-se és un signe de debilitat o egoisme. És mer sentit comú; mentre treballem amb valentia a través d’aquestes extremes turbulències, hem d’assegurar les nostres pròpies màscares d’oxigen abans d’assegurar les de les persones que ens envolten.
Mengeu de manera saludable i sincera, dormiu més de set hores a la nit, dormiu tot el que necessiteu, llegiu com dones revolucionàries escriuen sobre altres dones revolucionàries, tingueu orgasmes, passeu temps de qualitat amb vosaltres mateixes, passeu temps de qualitat amb els éssers estimats (especialment altres dones), aneu a teràpia, mediteu, passeu temps a la natura, ploreu, enfadeu-vos, escriviu al vostre diari, udoleu a la lluna, sigueu vulnerables, sigueu rares, sigueu normals, confieu en vosaltres mateixes. Feu el que us faci sentir bé i deixeu de banda a qui us faci sentir de manera diferent. Renuncieu a una societat que ha comercialitzat el feminisme en samarretes i dòcils bosses de roba; sigueu veritablement salvatges. No accepteu les estretes idees de bellesa que la indústria comercial de la moda us ven; estimeu tots els “defectes”, les cicatrius, els pèls, les arrugues i els grans en el cos fort i únic que us mou a través d’aquest planeta. Tingueu l’orgull de saber que les persones que us ataquen per les vostres idees radicals d’igualtat són la prova de què esteu pitjant els botons correctes. Manteniu el foc interior, feu-lo créixer i convertiu-lo en quelcom encara més febril. Rodegeu-vos de les persones que us estimen, us donen suport i us fan sentir segures i rebels alhora. Sapigueu que no esteu soles. Sentiu el poder de formar part d’una llarga línia de Dones Revolucionàries i de tot el que han sacrificat perquè pugueu ser aquí.
Quan es tracta de crear un nou ordre mundial, no hi ha cap grup en el que confiï més que el de les feministes interseccionals. Potser ara no és el moment en què celebrarem la caiguda del patriarcat, però l’ocasió arribarà algun dia. I quan ho faci, les Dones Revolucionàries estarem preparades, vives i amb el cor i la ment en flames.
*cis: persones a qui coincideix la identitat de gènere i el gènere biològic
*femmes: transformació queer dels rols de gènere de la feminitat
Shaina Joy Machlus és periodista
Traducció de Cristian Pallejà Bueno
