Els resultats de la primera volta de les passades eleccions franceses, el passat 23 d’abril, a escala estatal, van ser els següents: Emmanuel Macron: 23,75%; Marine Le Pen: 21,53%; François Fillon: 19,91%; Jean-Luc Mélenchon: 19,64%; Benoït Hamon: 6,3%. Altres dades: cap dels dos grans partits tradicionals va passar a la segona volta i la participació fou elevada: un 78,69%. L’abstenció disminueix amb l’edat: segons dades d’Ipsos France, el 29% dels joves d’entre 18 i 24 anys no va votar, percentatge que era del 12% per als majors de 70 anys.
L’elecció serà “diàfana”, segons el corresponsal del diari El País a Paris, Marc Bassets, sense risc de confusió ni punts de connexió entre els aspirants, dues propostes antagòniques per al futur de França i d’Europa. Emmanuel Macron, de 39 anys, del nou partit En Marxa!, fou el més votat en la primera volta. Li segueix Marine Le Pen, de 48 anys, candidata del vell Front Nacional, partit fundat pel seu pare el 1972. Tots dos s’enfronten a la segona volta, el 7 de maig. Macron, que proclama no ser de dretes ni d’esquerres, economista i exbanquer, té experiència política; ha estat ministre d’economia, i el seu missatge és europeista i liberal. L’hereva de la ultradreta francesa es declara partidària de sortir de la Unió Europea, de l’euro i de tancar fronteres. Els sondejos indiquen que Macron parteix com a favorit per a la segona volta, i ha rebut el suport dels seus anteriors rivals socialistes i conservadors.
Les grans ciutats resisteixen Le Pen
Una de les dades més rellevants per entendre l’auge de Le Pen, és el contrast entre els seus resultats de París i a la resta de l’estat. Marine va superar el 22% a França, però a la capital no va aconseguir arribar al 5% (fou la candidata menys votada d’entre les cinc principals) menys que l’aconseguit pel socialista Hamon. A París, Macron va superar el 35% dels vots, enfront del 23% del total del país.
Però aquest resultat no solament es va donar a París, sinó que es semblant al d’altres grans ciutats: l’anàlisi de Jaime Rubio Hancock indica que a Tolosa de Llenguadoc va guanyar Mélenchon (29,16%), seguit de Macron (27,27%), mentre que Le Pen es va quedar en el 9,37%. A Bordeus li va anar una mica millor a Marine, però només va aconseguir el 14,39% dels vots, enfront del 27,32% de Melenchon i el 19,76% de Fillon.
La candidata d’extrema dreta va recollir millors resultats en el nord, l’est i en la costa mediterrània. El nord segueix sofrint la crisi industrial que va començar als anys 80 del segle passat, amb l’enfonsament de les indústries tradicionals. El Front Nacional té en aquestes regions alguns dels seus bastions històrics. També al Migdia (frontera amb l’Estat espanyol) i la Costa Blava, regions molt afectades per la immigració; i a Marsella, la ciutat més emblemàtica de tota la Mediterrània francesa, que té els índexs més alts de criminalitat suburbana d’Europa. A l’oest i el sud-oest, on han proliferat nous focus industrials amb nova i alta tecnologia, ha triomfat Macron. Allà, el vot de les classes mitjanes que confien en Europa i el mercat mundial és determinant. Aquesta geografia política del vot de Macron i Le Pen confirma que França oscil·la avui entre les classes mitjanes i les classes menys afavorides i inquietes amb Europa, la immigració i la mundialització.
Le Pen ja no pot dir que el Front Nacional és el primer partit dels joves (convenç al 21%); Mélenchon li va llevar el primer lloc entre els 18-24 anys (30%)
El retrat d’aquestes dues frances enfrontades es completa amb el perfil sociològic dels votants que descriu l’Institut nacional de sondejos, Ipsos. D’una mostra de 4.698 persones, Macron s’endú al 20% dels votants per sobre dels 25 anys, amb un 28% entre els joves d’entre 25 i 34 anys, per davant de Le Pen (24%). Un de cada tres directius i empleats i un de cada quatre jubilats van votar per Macron. Els francesos que guanyen més de 3.000 euros al mes han votat per ell en un 32%, per davant de Fillon (25%), mentre tan sols ha arribat a un 14% d’aturats i empleats amb un salari igual o inferior a 1.250 euros mensuals. Però és sobretot en la confiança en el futur on el candidat resulta més vencedor: ha convençut a un 35% dels que es declaren optimistes, aquells que pensen que els seus fills viuran millor que ells.
Le Pen ja no pot dir que el Front Nacional és el primer partit dels joves (convenç al 21%); Mélenchon li va llevar el primer lloc entre els 18-24 anys (30%). No obstant això, és la primera, per als votants de 35-49 anys (29%) i 50-59 (27%). Es va endur també el vot obrer (37%) i el d’aquells que exerceixen una professió en declivi (30%). El 43% dels francesos que asseguren tenir problemes per arribar a fi de mes, la trien; el 32% dels treballadors que guanyen menys de 1.250 euros i el 29% entre els assalariats amb 1.250-2.000 euros, també van votar Le Pen, que segueix arrasant entre els francesos sense títol universitari (30%) i només va aconseguir un 14% d’alts directius i jubilats.
La incògnita del 7 de maig
És molt difícil que Le Pen pugui guanyar a la segona volta; des de Fillon fins a Hamon han demanat el vot per Macron. Si escau, el vot útil és congruent amb les posicions polítiques dels seus partits, que aspiren a “cohabitar” amb Macron. Però en el cas de Mélenchon i la França Insubmisa, l’equació no és tan senzilla. Mélenchon no s’ha definit i va demanar consell a les bases del partit. l, conseqüent amb els seus principis, ha evitat donar suport a explícitament a Macron, que representa el continuïsme de les polítiques d’Hollande-Valls que tant ha criticat).
La victòria de Macron sobre Le Pen va produir alleujament, però no buida la inquietud entre els qui volen un canvi de política econòmica i social a Europa. El pitjor que pot succeir és que Macron actuï d’acord amb la seva biografia i que es limiti a barallar els mateixos significants que Le Pen: Patriotisme, canvi, protecció. Macron procedeix de l’àmbit que, en la pràctica, amb les seves polítiques d’austeritat i la seva supèrbia, va fer possible la resurrecció del Front Nacional. El periodista Rafael Poch de Feliu assenyala que Macron “vol portar molt més enllà la reforma laboral, a la que es va oposar el 67% dels francesos sense que la majoria d’ells es decidissin a sortir al carrer la passada primavera”. Si l’hollandisme va haver d’aplicar aquella reforma és historiadoraeludint el parlament, via l’article 49/3 de la Constitució, Macron avança que transformarà el codi de treball per decret. Una temeritat.
No oblidem que les properes legislatives són, en primera volta, l’11 de juny; és a dir que així que es triï el President de la República, comença ja la campanya per escollir l’Assemblea
Es pot considerar que políticament és important que tingui el menor suport possible, però no és fàcil que qui ha estat parlant de refundació de la República, com Mélenchon, caigui en un dels paranys clàssics del sistema actual. Tret que realment es produís un moviment “des de baix” de vot útil, cridar a aquest “des de dalt” pot resultar molt més defraudador, desmobilizador. No oblidem que les properes legislatives són, en primera volta, l’11 de juny; és a dir que així que es triï el President de la República, comença ja la campanya per escollir l’Assemblea, la composició de la qual serà aquesta vegada molt determinant.
El perill de l’extrema dreta, latent
En aquesta circumstància, la França Insumisa ha de considerar més el vot de la mobilització, de l’obstinació en el canvi, en la refundació de la República, que el vot de la por; un vot de la por que, després dels resultats de la primera volta, tot indica ja no té sentit. Les primeres enquestes donen a Macron vint punts d’avantatge sobre Le Pen. I aquesta vegada les enquestes no es van equivocar amb els resultats del 23 d’abril.
Però vist amb distància, la situació és crítica: tot el que a Europa està produint radicalització, continuarà. Tornant a Poch de Feliu, això significa que el que ha passat amb el Brexit i amb la victòria de Trump també està passant a França. El 2002 el Front Nacional fou derrotat per Jacques Chirac per una diferència de 60 punts a la segona volta. Ara, probablement, Le Pen serà vençuda per 20 punts de diferència. En aquestes eleccions, Le Pen ha guanyat un milió de vots més respecte a el 2012. Com evolucionarà aquesta distància en els anys vinents si el sistema no canvia -i no hi ha el menor signe d’això- és una incògnita. Mentre es felicita per la previsible victòria de Macron, França ignora que balla sobre un volcà.
