Les famílies, les escoles eduquem o ho intentem. Eduquem persones (que no personetes!) que van descobrint el món, sovint un món que els nega drets, sovint un món que no els té en compte. Sovint eduquem amb poques eines o amb paràmetres equivocats. Com eduquem la diversitat? Com consolidem les diferències com a fortalesa i no com a problema?
Les nenes i els nens són éssers incòmodes, inoportuns, incansables. La societat adulta no entén les seves demandes, les seves reaccions, les seves necessitats. Massa cops no sabem interpretar un plor, una agressió entre iguals, una rabieta, la timidesa, els silencis, no sabem. I la ignorància ens porta a ensenyar-los a obeir, a ensenyar a pensar en paràmetres adults, a ensenyar a callar, a estar quiets, a no preguntar quan no toca, a no pensar per si mateixos avançant-nos als desitjos, les necessitats i els perills que la vida els ofereix.
Eduquem en estàndards, malgrat la literatura pedagògica, malgrat el progrés educatiu, malgrat les aules diverses, malgrat que els canvis socials no sabem com abordar la diferència, com donar-li espai i mirar-la en positiu.
No sabem educar als marges, etiquetem d’acord amb diagnòstics, no sabem donar valor a la cosa excèntrica, no sabem donar valor a la crítica, a la diferència ni percebre-la com a positiva
Famílies i escoles, sí, però tot educa: els jocs, a la televisió, les col·leccions diverses amb què ens matxaca la societat de consum. No sabem educar als marges, etiquetem d’acord amb diagnòstics, no sabem donar valor a la cosa excèntrica, no sabem donar valor a la crítica, a la diferència ni percebre-la com a positiva, i això fa que construïm un futur gris, acrític, obedient amb un sistema de valors i una societat injusta.
Per aprendre cal desaprendre, i mares, pares, escoles i societat tenim molt per recórrer. Com podem educar les nostres filles i fills en la equitat? Com podem educar-los en l’esperit crític? Com podem donar espai real a les seves fantasies, a la seva creativitat? Com podem fer-los lliures? Escoltant-los, donant-los valor, ensenyant-los a desobeir raons injustes i il·lògiques, deixant-los parlar quan ho necessiten, deixant que s’expressin lliurement i que aprenguin els límits per pròpia experiència.
La societat es construeix segons criteris, valors i interessos adults estàndards i estereotipats. Si en algun moment havíem aconseguit trencar-los, veiem com tornen i ens coarten la llibertat. Tenim hotels sense criatures, vagons silenciosos, mecanismes que limiten els descobriments, experiments conduïts, creativitat coartada, fantasies convertides en consum. I seguim construint un futur d’adultes i adults plens de responsabilitats i amb un pensament obedient, conduït i poc lliure.
Cal que eduquem en la gestió de la desobediència, donem el dret a descobrir, a ser, a desobeir, només així la vulnerabilitat esdevindrà força, només així es trencaran les normes absurdes, només així alimentarem l’esperit crític, només així els farem lliures.
