Un Departament Central de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Finançament del Terrorisme, com el seu nom indica, hauria de servir per evitar el blanqueig, però la llista Falciani va revelar el contrari. Segons una investigació judicial contra el Banco Santander, entre 2005 i 2008, es van realitzar operacions entre clientela de HSBC Private Bank Suisse i l’entitat càntabra per realitzar pagaments a l’Estat espanyol. Avui ha començat el judici contra set directius del grup bancari a l’Audiència Nacional espanyola, investigats per presumptes delictes continuats de blanqueig de capitals. Per aquesta raó, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i Xnet, 15MpaRato, la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) i Observatori del Deute en la Globalització (ODG) han convocat un dia d’acció coordinada internacionalment per denunciar les “males pràctiques del Banco Santander”. A Barcelona, s’ha ocupat l’oficina de la Rambla 126, però també hi ha hagut mobilitzacions a València, Madrid, Nova York, Boston, Dallas, Filadèlfia o Puerto Rico.
Tot i que el banc va guanyar 6,2 milions d’euros el 2016, un 4% més que l’any anterior, recentment ha comprat el Banco Popular per un euro i els accionistes de l’entitat han perdut el seus diners. La principal entitat financera de l’Estat espanyol i una de les més grans d’Europa, alhora, és una de les més “dures” per negociar els casos de persones afectades per la hipoteca, segons Carlos Macías, representant de la PAH de Barcelona. Macías recorda que l’entitat, juntament amb el banc francès BNP Paribas, va crear Unión de Créditos Inmobiliarios (UCI) per derivar préstecs d’alt risc. En un primer moment, puntualitza, les quotes eren baixes, però després es van disparar. Alhora, l’entitat va concedir les anomenades hipoteques pont, crèdits per finançar la compra d’un nou habitatge abans d’haver venut l’antiga: “molta gent es trobava amb dues cases i dos deutes”, denuncia.
Accions a Barcelona València, Madrid, Nova York, Boston, Dallas, Filadèlfia o Puerto Rico, en un dia d’acció internacional contra les “males pràctiques” del grup. A Barcelona la PAH ocupa una oficina a la Rambla
A més de crèdits a particulars, el Santander s’ha caracteritzat per tenir una àmplia presència a l’ensenyament superior. Segons l’informe Independents de qui, elaborat per la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD), el 83,9% del deute de les universitats de Catalunya tenien com a creditora el 2014 l’entitat presidida per Ana Patricia Botín. L’armament també és un dels fronts de negoci de l’entitat. Entre 2011 i 2016, segons dades recollides pel Centre Delàs, el grup bancari va invertir 1.518 milions d’euros en el finançament d’empreses d’armes i, per tant, ocupa el segon lloc del rànquing de banca armada espanyola per darrere del BBVA.
Emilio Botín president de l’entitat fins al setembre de 2014, quan va morir, també va estar implicat en diversos processos judicials. Juntament amb la seva família va ser investigat per frau, però la denúncia de la Fiscalia Anticorrupció va ser arxivada després que paguessin 200 milions d’euros a Hisenda per regularitzar el patrimoni. Alfredo Sáenz, exconseller delegat del Santander i expresident de la filial Banesto, va ser indultat l’any 2011 pel govern de Rodríguez Zapatero d’una condemna de tres mesos d’arrest i inhabilitació per al càrrec dictada per l’Audiència Nacional per una denúncia falsa a tres empresaris per uns pressumptes crèdits no recuperats.
Líder en paradisos fiscals
Santander és l’empresa de l’Ibex-35 amb més presència a paradisos fiscals: 216 filials sobre un total de 1.285, tal com recull l’informe Bancs a l’Exili d’Oxfam Intermon. Cal destacar que el 2015, per exemple, els beneficis de l’entitat a Irlanda –país amb una tributació molt baixa pel que fa a impost de societats– van ser superiors a la seva facturació, fet que apunta a un possible trasllat de beneficis. A més, declara beneficis a les Illes Caiman però no hi té cap empleat i també té filials a Delaware (Estats Units), les Bahames o Puerto Rico.
Santander és l’empresa de l’Ibex-35 amb més presència a paradisos fiscals: 216 filials sobre un total de 1.285, tal com recull l’informe ‘Bancs a l’Exili’ d’Oxfam Intermon
Precisament, en aquesta illa caribenya, l’entitat és ben coneguda, a través de Valores Santander, filial encarregada d’assegurar i subscriure bons de deute públic, sota les ordres de Carlos García. El deute de Puerto Rico va anar in crescendo i García va passar a dirigir el Banc de Foment Governamental, agent depositari dels fons de l’Estat. Des d’aquí, denuncien les organitzacions Hedge Clippers i Committee for Better Banks, ell i altres exdirectius del Santander van dur a terme una política d’endeutament intensiva sense controls, a més de tirar endavant una llei que va comportar l’acomiadament de milers de treballadores públiques i va obrir el camí a préstecs tòxics. Hedge Clippers denuncia en un informe de finals del 2016 que el “Santander ha desenvolupat un paper fonamental en estructurar i beneficiar-se del deute de Puerto Rico mitjançant una política de trasllat d’executius amb el Banc Governamental de Foment per a Puerto Rico (PGF)”.
Entre els directius que s’asseuen aquests dies al banc dels acusats hi ha Ignacio Benjumea Cabeza de Vaca que, entre altres, va ser secretari general del banc fins al 2015 i actualment és vocal del consell d’administració i advocat de l’Estat. Gran part de la resta d’acusats, com Carlos Ferández García o José Manuel Araluce formaven part del Departament Central de Prevenció de Blanqueig de Capitals.
