Falciani: "No hem de deixar l'activitat financera en mans d'uns pocs"

L'exempleat de banca, conegut per haver revelat els secrets bancaris que van posar llum a l'escàndol Swissleaks, vol crear una alternativa local als nous sistemes de pagament global que estan implantant Google Pay o Apple Pay
Falciani va compareixer a la sala Conservas al Raval barceloní, en una conferència organitzada per Xnet, una organització que propugna el control ciutadà del poder i de les institucions.
Anna Celma
Bart Grugeon Plana 29/01/2016

Ahir, dijous 28 de gener, Hervé Falciani va comparèixer a la sala Conservas al Raval barceloní, en una conferència organitzada per Xnet, una organització que defensa el control ciutadà del poder i de les institucions. Un nombrós grup de periodistes hi era present, tant de la televisió com de la ràdio i de la premsa escrita, catalana i internacional. És evident que els escàndols del frau fiscal, la corrupció i els paradisos fiscal segueixen interessant a una gran audiència.

Falciani és a Barcelona aquests dies, entre altres coses, per a trobar-se amb associacions com Faircoin, Cooperativa Integral Catalana, o Euro-cat, per a desenvolupar un nou sistema de pagament. "Amb aquest nou projecte, volem entrar en l'àmbit financer des de la base més simple: el sistema de pagament. L'objectiu és de crear serveis financers locals, de manera que qualsevol persona pugui desenvolupar aquesta activitat en l'àmbit local", resumeix l'informàtic.

"El poder que tenien els estats de controlar la moneda i els fluxos financers, pot passar a les mans d'aquests gegants econòmics", com Google, Apple o Samsung

Per entendre aquest objectiu cal saber més sobre la nova legislació que va aprovar la Comissió Europea l'octubre passat: la Directiva per a la liberalització dels serveis de pagaments. Qualsevol empresa que compleixi la normativa europea pot oferir serveis de pagament, com per exemple Google Pay, Apple Pay, Samsung Pay, i molts més. Aquests nous actors es presenten com el súmmum de la nova vida tecnològica, però Falciani adverteix: "El poder que tenien els estats de controlar la moneda i els fluxos financers, pot passar a les mans d'aquests gegants econòmics. No hem de deixar l'activitat financera en mans de pocs. És millor que aquests serveis es quedin a un nivell local. És un plantejament pragmàtic, no ideològic". També Simona Levi de Xnet comparteix aquest punt de vista, i afegeix: “Si unes poques empreses centralitzen a escala mundial gran part dels pagaments, serà nefast pel control sobre l'economia de les institucions i de la ciutadania. Això facilitarà el frau fiscal i pot desestabilitzar economies locals".

Targeta de crèdit: l'altra cara de la moneda

En aquest moment un 42% dels pagaments a Europa es fan amb targeta de crèdit. Amb la liberalització dels serveis de pagaments, és molt probable que aquests tipus de transaccions augmentin. Entre un 3% i 5% del valor del pagament són comissions. “Quan es compra un bitllet per veure el partit del Barça, ningú sap exactament on van els diners. Tampoc l'Agència Tributària. Amb la nova directiva europea, serà encara més complicat rastrejar un pagament tan simple”, explica Falciani. “Això significa que entre un 3 i un 5 per cent de les activitats econòmiques pagades amb aquest sistema, queda en mans del gestor del sistema de pagament, fora del país i fora del sistema d'impostos”.

Una altra conseqüència del pagament amb targeta és la centralització de la informació sobre les decisions de compra de la usuària. És una informació molt sensible i valuosa per a les empreses, que pot ser utilitzada contra els interessos dels consumidors.

Google va fer un volum de negoci el 2013 al Regne Unit de 5,4 mil milions de dòlars, però va pagar només 20 milions d'impostos, un 2,5% del benefici, mentre les empreses locals liquiden un 25%

A causa del disseny de les estructures fiscals de cada país, els pagaments amb targeta de crèdit faciliten molt més l'evasió fiscal. Les xifres del cas de la Google Tax al Regne Unit han obert els ulls de molta gent. Google va fer un volum de negoci l'any 2013 al Regne Unit de 5,4 mil milions de dòlars, però va pagar només 20 milions de dòlars d'impostos sobre el seu benefici, que correspon a un 2,5%, mentre les empreses locals han de pagar un 25% de taxes. Simona Levi, de Xnet, acusa els estats de "ser còmplices de l'evasió fiscal a través dels paradisos fiscals. Les elits que ens governen dissenyen un sistema fiscal perquè les grans empreses puguin pagar el mínim d'impostos. L'exemple paradigmàtic és Luxleaks, el sistema que l'actual ministre d'Economia espanyol va ajudar a desenvolupar".

Un nou servei de pagament local

És en aquest context on neix el projecte de servei de pagament local alternatiu que ha vingut a presentar Falciani i que s'està desenvolupant a diverses ciutats europees. No entra en detalls sobre el seu funcionament exacte, però dóna a entendre que es faran uns projectes de prova en algunes ciutats italianes durant el 2016. S'ha d'imaginar com una mena de Pay Pal a escala local. Falciani es mostra segur: "Avui tenim la tecnologia i el marc legal per a organitzar els serveis financers bàsics. Proposem un sistema open source que serà fàcilment reproduïble a cada ciutat, com una activitat econòmica local per a la comunitat, que pot generar riquesa i feina”. Aquest servei de pagament alternatiu vol recuperar el control sobre el flux financer, garantir que les auditories locals tinguin accés pel control impositari, i que la informació de compra quedi en mans dels consumidors.

Falciani, ahir a Barcelona, a la dreta, al costat de Simona Levi, portaveu de la plataforma Xnet / Anna Celma

 

Falciani assumeix que "els estats i les agències tributàries no poden regular per crear més mecanismes de control. Han de seguir el marc legal europeu que segueix la tendència global de liberalització". Té propostes de legislació europea per evitar el frau fiscal, com per exemple una llei que obligui de registrar totes les transaccions dins de l'espai Shengen perquè sigui possible l'auditoria de les agències tributàries nacionals. Però no vol esperar el mecanisme de decisió política i prefereix donar l'exemple de què pot ser una solució creada des de l'àmbit local. "No ens cal negociar sobre el que pot ser la solució en l'àmbit legislatiu. Volem crear un sistema que funcioni i que després es pot utilitzar, adaptar i millorar".

"Els estats i les agències tributàries no poden regular per crear més mecanismes de control. Han de seguir el marc legal europeu que segueix la tendència global de liberalització"

La seva desconfiança cap als procediments polítics i els poders amagats dins de les institucions segurament té a veure amb l'experiència amb la seva ja famosa llista Falciani, formada per 130.000 clients de HSBC. “Quan sortia amb la meva llista d'infractors fiscals, em van posar a la presó. Es van haver de trobar mecanismes perquè aquesta llista fos utilitzable. Aquí amb la liberalització dels serveis de pagament passa el mateix. Hi ha lobbies poderosos que van en contra de la distribució dels béns comuns i a favor de la monopolització. Amb el nou projecte aprofitem la liberalització dels serveis de pagament per conquerir aquest espai. No volem donar grans principis ideològics, sinó mecanismes pràctics, i explicar com funcionen i com es poden aplicar”.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades