“Escolta, hi ha un senyor, que voldria esmorzar amb tu, perquè vol… facilitar coses, m’explico? És un senyor que el coneixes molt –no ho vull dir per telèfon– però és un tio controvertit, que és de Terrassa, vale? I ell diu que vol, en fi…” Aquest fragment d’una conversa telefònica entre Lluís Prenafeta (que és qui parla aquí) i Artur Mas, enregistrada l’any 2009 (quan Mas era cap de l’oposició al Parlament de Catalunya) es va erigir en protagonista inesperada de la sessió del passat dimarts del judici de l’anomenat cas Pretòria, que té lloc a la secció segona del Penal de l’Audiència Nacional; protagonista fins al punt d’eclipsar el fet que, en la mateixa sessió, Prenafeta, principal interrogat del dia, en un gir copernicà en la seva estratègia de defensa fins al moment, admetés haver cobrat comissions il·legals per haver fet d’intermediari entre empreses i l’administració per influir en el resultat d’adjudicacions d’obra pública, i haver defraudat al fisc al voltant de 14,9 milions d’euros com a resultat d’aquests cobraments.
Amb tot, la irrupció d’Artur Mas, líder convergent aleshores (i encara avui del partit hereu, el PDECat) i futur president de la Generalitat, en un diàleg carregat d’eufemismes i sobreentesos –que Mas sembla captar perfectament, a jutjar per les seves respostes– i, a sobre, amb un comissionista i aconseguidor confés, com és Prenafeta, posa més llenya a la foguera de les sospites de finançament sistèmic del principal partit de la dreta catalana mitjançant el cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions, que actualment s’investiga o jutja en diversos procediments, des del cas Palau al cas tres per cent.
En l’interrogatori posterior per part de la fiscal Ana Cuenca, Prenafeta (secretari general de Presidència en els primers governs de Jordi Pujol i formalment allunyat de la política des del 1990), va ser extremadament prudent en l’intent de deixar Mas fora de qualsevol negociació que pogués resultar delictiva, tot assegurant que la cita “en un lloc discret” amb un empresari “controvertit” va servir bàsicament per parlar de futbol i de la “crisi econòmica del país”, i que als “amics com l’Artur Mas no puc deixar de saludar-los”. Cal tenir en compte que, abans de dedicar-se a la política, Mas va ser gerent del grup pelleter Tipel, vinculat a la família de Prenafeta.
Però se’n va sortir pitjor amb Germà Gordó, també present a l’esmorzar, tal com es dedueix per la gravació, en la qual Prenafeta insisteix molt que hi fos present (encara que s’equivoca amb el seu nom i l’anomena “Francesc”, potser perquè el va confondre amb Francesc Gordo, encarregat de les finances de CDC durant els anys 80, principal responsable del cas casinos, on ja es va acreditar judicialment el finançament sotamà del partit per part del consorci Luditec, que explotava les loteries de la Generalitat, tot i que en aquell moment no estava tipificat com a delicte). Quan la fiscal li va preguntar quin rol jugava Gordó en l’esmorzar, l’acusat només va aconseguir dir que “no el coneixia i el volia conèixer per parlar de coses interiors”. El passat mes de març, la Fiscalia Anticorrupció va presentar un escrit d’acusació al jutjat , Vendrell que instrueix l’anomenat cas tres per cent, en el qual s’imputa a Gordó la comissió de fins a cinc delictes (suborn, tràfic d’influències, finançament il·legal d’organitzacions polítiques, blanqueig de capitals i malversació de cabals públics) en considerar prou documentada la seva participació com a intermediari entre diverses constructores (Teyco, Copisa, Rogasa i Oproler) per l’obtenció de contractes per la realització de diverses obres públiques a canvi de donatius al partit a través de la seva fundació afina, CatDem, entre les quals, el dic del Port de Barcelona, el Consorci d’Educació, la reforma de la plaça de les Glòries o la millora de la carretera C-55. Gordó, que ha ocupat diversos càrrecs al secretariat de CDC, ha estat secretari del Govern de la Generalitat i conseller de Justícia fins a l’any 2016, és actualment diputat de Junts pel Sí, per la qual cosa –a causa de la seva condició d’aforat– la fiscalia demana elevar la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
La cautela de l’ex mà dreta de Pujol va arribar a l’extrem que va ser prou curós de no pronunciar el nom del “senyor de Terrassa que vol facilitar coses”, segurament pel fet que la conversa i l’esmorzar amb Mas no tindria, en principi, relació amb cap de les operacions enjudiciades en el cas Pretòria. Però sí que va donar prou pistes perquè diverses pistes per a poder apostar per un nom amb tots els trumfos per cantar bingo. “Amb tanta el·lipsi de l’empresari controvertit de Terrassa, aclarir que si es passa pel traductor surt Lao. Manuel Lao. Cirsa.” Així ho afirmava, al cap de poques hores de la declaració de Prenafeta, un tuit des del compte de Llums i Taquígrafs, un grup de treball d’investigació de la corrupció als Països Catalans impulsat per la CUP-AE, a partir del treball de la comissió parlamentària sobre corrupció política, que va presidir l’exdiputat David Fernàndez la passada legislatura.
I és que Prenafeta, en la conversa, parla d'”un segon d’ell (de l’empresari “controvertit”) que es diu Isaac, i jo el conec molt” i que també hauria estat present a l’esmorzar. En respostes a la fiscal, l’acusat va reconèixer que es tractava d’Isaac Lahuerta, que des del 1999 i fins avui ocupa la direcció general corporativa del grup Cirsa, el hòlding del joc recreatiu privat fundat i presidit per l’empresari establert a Terrassa Manuel Lao Hernàndez, on sempre ha mantingut el centre operatiu de tots els seus negocis, estesos arreu del món.
Però qui és Manuel Lao i per què Prenafeta el podria qualificar de “controvertit”? Nascut a Doña María (Almeria) fa 73 anys, Lao va ser un dels milers d’andaluses que van aterrar a Catalunya durant els anys cinquanta, amb 12 anys fets, i sempre ha cultivat la imatge d’empresari fet a si mateix amb treball i nas pels negocis. Es va començar a guanyar les garrofes treballant al sector de la restauració fins que el 1978, aprofitant la legalització de les màquines recreatives a l’estat, funda la Compañia Internacional del Recreativo, SA (escurçat a Cirsa el 1983) dedicada a explotar màquines escura-butxaques a bars i sales de joc. Actualment, Cirsa és un conglomerat que aglutina 32 casinos físics (principalment a Centre i Sud Amèrica) i 83 casinos virtuals, a part de concessions de loteries, però el rovell de l’ou de la seva facturació el constitueixen les 32.808 terminals d’escura-butxaques que té escampades arreu del món, però en molt bona part a l’Estat espanyol. Actualment, Cirsa controla el mercat estatal del joc privat, després d’una llarga i cruenta guerra amb el seu gran competidor, Recreativos Franco (que tenia l’expresident de l’ONCE, Miguel Durán, com a principal executiu) amb multitud de litigis judicials creuats, durant els anys 90.
A part, Lao també presideix la Corporació Nortia, pal de paller dels seus múltiples negocis i inversions més enllà de l’àmbit del joc, que abarca els sectors hostaler, l’hoteler, l’immobiliari, el transport aeri i la compravenda d’obres d’art, entre molts altres. També presideix la Confederació Espanyola d’Empresaris del Joc i és membre de la junta de la patronal CEOE. Segons l’últim recompte de la revista especialitzada Forbes, publicat a finals de l’any passat, Manuel Lao ocupava el lloc 21 del rànquing de grans fortunes de l’Estat espanyol (l’onzè si només comptem persones radicades als Països Catalans), amb un patrimoni estimat de 1.800 milions euros.
Pernils amb sorpresa
El nom de Manuel Lao Hernández era un dels 659 que apareixia a la llista de ciutadanes de l’Estat espanyol amb fons per damunt de 120 euros dipositats a la sucursal del banc HSBC de Ginebra, filtrada a la Hisenda estatal per l’informàtic suís Hervé Falciani. Segons la filtració de la llista que l’any 2013 va fer públic el diari El País, el cas de Lao seria un dels que acabarien denunciats per l’Agència Tributària als jutjats en apreciar-hi indicis de delicte fiscal, però que haurien acabat resolent amb el pagament de les quantitats defraudades.
De tota manera, la vinculació de l’empresari vallesà amb l’evasió fiscal és anterior i presenta formes molt menys refinades: en concret, l’any 1988 va ser condemnat a dos mesos d’arrest per l’Audiència Nacional per un intent d’ocultació al fisc de 27 milions de pessetes, que van ser trobades per la Guàrdia Civil amagades en un camió que intentava travessar la frontera entre els estats espanyol i francès. I unes dècades més tard, va repetir la jugada però aquí s’hi va implicar més personalment: l’any 2006, juntament amb un alt executiu de Cirsa i el seu cap de seguretat, van ser enxampats a l’aeroport de Buenos Aires mentre intentaven introduir 500.000 euros amagats en caixes que oficialment contenien pernils per regalar per Nadal a socis i clients. Per cert, que el seu principal soci a l’Argentina (on Cirsa explota dos casinos, a Rosario i en un vaixell al port de Buenos Aires), Cristóbal López, està sent investigat judicialment per la presumpta ocultació d’uns 8.000 milions de pesos.
Segons que ha publicat ‘El País’, Cirsa hauria fet diversos donatius a CDC poc després d’adquirir per un euro una nau industrial valorada en 30 milions, en una operació emparada pel Govern de Mas
Segons una informació publicada pel diari El País el passat mes de març, elaborada a partir de converses telefòniques incloses en el sumari del cas ITV (en el qual és investigat Oriol Pujol Ferrusola), Cirsa va adquirir l’any 2011 una nau industrial a Sant Cugat del Vallès, que fins aleshores havia ocupat el fabricant de televisors Sharp, per un sol euro, en una operació tutelada des del Govern de la Generalitat, en les negociacions de les quals haurien intervingut –sempre a partir de les converses citades pel rotatiu– el mateix Artur Mas i Germà Gordó, llavors secretari del Govern, just quan CiU acabava de recuperar el control de la Generalitat, i per altra banda la consultora Alta Partners, que hauria dissenyat la transacció. Alta Partners estava titulada per Sergi Alsina, bon amic i, a parer la fiscalia, col·laborador d’Oriol Pujol en el cobrament de comissions a canvi d’influir en l’adjudicació d’estacions d’inspecció de vehicles, entre altres operacions. Segons El País, durant els dos anys següents, el hòlding de joc recreatiu presidit per Manuel Lao va efectuar diversos donatius a la fundació CATDem (en l’òrbita de CDC) fins a sumar uns 900.000 euros: si fa no fa, i curiosament, el 3% de la plusvàlua obtinguda amb l’operació Sharp, atès que la nau industrial estava valorada en 30 milions d’euros. Fonts de Cirsa van admetre els donatius però van negar cap mena de vincle entre aquests i l’adquisició de la planta industrial a preu regalat.
