El 3 d’agost de 2014, Estat Islàmic va cometre una de les pitjors massacres contra la comunitat yazidita que es recorden. Aquell dia, més de 5.000 habitants de la regió de Sinjar, situada al nord-oest del Kurdistan iraquià, van ser assassinades i prop de 40.000 van quedar sota el setge del grup islamista radical. Una operació terrestre de les YPG i la guerrilla kurda del PKK, amb suport aeri nord-americà, va permetre trencar el bloqueig.
A aquesta situació, cal afegir-hi els milers de criatures i dones yazidites raptades pel grup extremista i utilitzades com a esclaves o com a font de finançament. Nareen Shammo ha documentat l’abast d’aquest procés de neteja ètnica –sorgit a partir d’una interpretació diabòlica de la religió monoteista que professen– a Slaves of the Caliphate (Esclaves del Califat). Periodista de 29 anys, Shammo viu refugiada a Alemanya després de rebre amenaces de mort arran de la seva implicació en el rescat de dones segrestades per Estat Islàmic. El seu testimoni davant les Nacions Unides ha permès desvetllar la responsabilitat que tenen Turquia i la comunitat internacional en els abusos que es perpetren contra aquesta i altres minories del Pròxim Orient.
Quan vas decidir ajudar les dones yazidites raptades per Estat Islàmic (EI)?
De jove, vaig conèixer algunes dones que havien escapat del captiveri. I, recentment, n’he conegut d’altres, malgrat viure refugiada a Alemanya per culpa de les amenaces. Però n’hi ha prou amb ser yazidita per sentir-m’hi implicada.
Des dels temps de l’Imperi Otomà (1299-1923), el vostre poble ha estat perseguit de manera sistemàtica. És així?
Ja hem patit 74 intents de genocidi al llarg de la història. El més destacat va ser l’any 1915, quan l’imperi turc va assassinar més de cent mil persones, entre armènies, sirianes i yazidites. Qui més ens ha atacat són els grups islamistes radicals, que ens consideren infidels tot i que som la comunitat ètnica més antiga de l’Orient.
Aquests grups identifiquen el vostre creador, Taus Melek, amb el dimoni. Per quin motiu?
Fan una interpretació falsa de la nostra religió. Melek és l’únic dels set àngels que, quan Déu va manar-los reverenciar Adam, ho va rebutjar i va afirmar que només creia en un Déu propi. Per nosaltres, aquest acte –pel qual va passar 7.000 anys a l’infern– va ser una mostra d’amor cap al seu creador. És per això que l’islamisme considera que som infidels i adorem el dimoni, tot i que és tot el contrari. Els més hostils són els sectors sunnites, que pretenen estendre el califat per Orient i Occident. Amb els xiïtes, en canvi, no hi tenim problemes.
Actualment, més de 4.000 persones, un 80% de les quals són dones, es troben en mans d’EI. Què pretén amb aquests segrestos?
L’objectiu és l’extermini. Ho propaga el mateix diari digital Dabiq, que, a través dels seus articles, crida a segrestar les dones per utilitzar-les com a esclaves o explotar-les sexualment. Sabem que centenars d’elles han passat per la regió de Mossul i, d’allà, han sortit en avions militars cap a Síria i altres països de la zona. També s’enduen nens per vendre’ls a famílies adinerades o adoctrinar-los amb el propòsit que lluitin amb Estat Islàmic. Hem documentat 911 nens que han estat en camps d’entrenament.
La teva activitat consisteix a alliberar les persones que romanen captives. Com ho fas?
Les intentem treure a través d’activistes que intercedeixen als seus entorns perquè s’escapin o per assegurar que, quan ja ho han aconseguit, arribin a un lloc segur. Calculem que, els últims anys, prop de 2.500 dones han fugit aprofitant un bombardeig o la distracció dels raptors. Només n’hem rescatat una minoria de manera directa; de la mateixa manera que hem ajudat diversos nens a desertar de les files d’EI, per bé que el nombre és molt inferior.
Quan surten del captiveri, quin acompanyament reben?
Diverses entitats els ofereixen suport psicològic i social. Cal tenir en compte que la majoria de dones han estat violades i que algunes han vist com assassinaven els seus fills. En aquest moment, són amb les seves famílies als quinze campaments habilitats al Kurdistan iraquià, on, malgrat la manca d’assistència i l’escassetat de serveis, poden tenir una vida completament autònoma. Fins i tot n’hi ha que, una vegada refetes del trauma, participen en fòrums on expliquen la seva terrible vivència. N’estem molt orgulloses.
Com s’explica la manca de suport del govern de l’Iraq?
El govern es desentén de les minories. Però no només de la comunitat yazidita; fa poc, es van cremar tres poblats cristians i tant la població xabak –a la província iraquiana de Nínive– com la turcmana van haver de fugir cap a altres territoris. Ara bé, Occident també n’és responsable quan estableix acords amb l’Aràbia Saudita, finançadora d’Estat Islàmic, o dóna suport al govern de Turquia, que sempre ens ha perseguit.
Creus que la Unió Europea corregirà les seves polítiques?
Li diem que no és possible assolir la pau sense un marc de justícia. Per tant, confiem que adopti mesures que contribueixin a pacificar l’Iraq, on molts joves somnien amb una primavera que permeti transformar el país en un espai de convivència entre les diferents minories. Fins que això no arribi, almenys, li demanem que ens ajudi a romandre en un lloc on puguem viure amb seguretat.
