Els Mossos d’Esquadra han iniciat el desallotjament de la nova Rimaia a tres quarts de set del matí, un bloc de pisos okupat i situat al número 12 de la ronda de Sant Pau de Barcelona. L’edifici acollia, des de la primavera del 2016, famílies amb criatures, un espai de criança anomenat La Rimaieta, dos col·lectius de dones migrants (Mujeres Pa’lante i Las Oscuras) i, més recentment, l’Assemblea de Joves de Sant Antoni, entre altres entitats. Era la sisena ocasió des de 1990 que hi entraven persones per donar-hi un ús social. L’immoble es va construir en aquella data i immediatament després va quedar en estat d’abandonament.
Una de les activistes ha explicat a la Directa que els Mossos “ens han dit que calléssim perquè ells eren l’autoritat i han posat tres denúncies per resistència a l’autoritat”
La Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, el grup d’escalada i la unitat canina han entrat a l’edifici, a la façana del qual hi havia dues persones penjades amb arnès i cordes d’escalada. Mentre un grup de gent es concentrava davant l’immoble i tallaven el trànsit de vehicles mentre feien crits de suport, unes 25 persones resistien dins l’edifici, majoritàriament a la tercera planta. Una de les activistes que s’hi ha tancat i que ha estat desallotjada ha explicat a la Directa que les han tret “com sacs de patates. Ens han tret els bolsos i els mòbils, i han tirat la documentació per terra”. La dona relata que fins i tot un agent li ha propiciat una puntada i l’ha agafat pel coll: “Ens han dit que calléssim perquè ells eren l’autoritat i han posat tres denúncies per resistència a l’autoritat”. Així mateix, una altra noia, activista de l’Obra Social de Barcelona, ha relatat que l’han agafat pel coll i els cabells i també li han donat una puntada a les cames perquè callés: “ens han assegut a un sofà, ens han identificat i ens han tret una per una. Quan ja era fora, al cordó policial, m’han començat a apretar fort els braços per fer-me més mal”. L’immoble ha quedat buit a tres quarts de nou del matí, quan les dues persones que eren a la façana han estat identificades i posades en llibertat.
El procediment jurídic estava en mans de la jutgessa Beatriz Balfagón, titular del jutjat 31 de Barcelona. El passat mes de novembre Balfagón donava quinze dies a les habitants de l’immoble perquè l’abandonessin, tot i l’oposició pública al desallotament mostrada per la Fiscalia, les okupants, l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona en Comú i la CUP. L’advocada Anaïs Franquesa subratllava en aquell moment que és inusual que tants actors ho sol·licitin i entenia que la jutgessa havia de suspendre el desallotjament. Finalment va arribar la suspensió, després que així ho ordenés el Tribunal Europeu de Drets Humans, un organisme del Consell d’Europa. L’organisme va exigir a les administracions públiques que garantissin una alternativa habitacional per a les residents a l’immoble. El desallotjament, però, s’ha fet efectiu avui.
Durant la tarda d’ahir, la nova Rimaia va realitzar tot d’activitats per denunciar la imminent intervenció dels Mossos d’Esquadra. A les set del vespre es va projectar el documental Burnout General, sobre les recents revoltes a França. A les nou del vespre tenia lloc el sopar popular, batejat com “l’últim sopar”. “Defensem els espais comunals on es donen altres formes de vida que la quotidianitat d’aquesta ciutat poques vegades permet”, comenten des del col·lectiu okupant.
Història de l’edfici
L’entrada a l’edifici es va fer el 20 de febrer, en el transcurs d’una manifestació d’homenatge a Pablo Molano, activista barceloní que s’havia suïcidat uns dies abans. A la façana de la finca durant setmanes s’hi va poder veure una pancarta vermella amb la silueta d’un gran cor i a l’interior un dibuix amb la cara de Molano, un jove que va ser a l’epicentre de les lluites socials de Barcelona durant les mobilitzacions contra el Pla Bolonya, en el 15-M i en les tres vagues generals de l’actual dècada.
L’edifici de “pisos d’alt standing”, que suma 1.575 metres quadrats construïts l’any 1992, és propietat de la promotora immobiliària Camat SL, una empresa que mai ha aconseguit vendre’ls. Sempre han estat en desús. És per això que s’han succeït les okupacions, com a mínim en sis ocasions. Quatre jutjats de Barcelona han obert procediments penals contra les successives entrades a la finca. El 31 de març de 2010 (jutjat d’instrucció 27), el 13 d’abril de 2013 (jutjat d’instrucció 17), el 3 d’abril de 2015 (jutjat d’instrucció 18) i, finalment, el 20 de febrer de 2016 (jutjat d’instrucció 31). El govern català ha destinat més de 600 policies a desallotjar la finca en tres ocasions i, posteriorment, els propietaris l’han tornat a deixar buida.
L’edifici de “pisos d’alt standing” és propietat de la promotora immobiliària Camat SL, una empresa que mai ha aconseguit vendre’ls. Sempre han estat en desús
El cas de la Rimaia és paradigmàtic, ja que encaixa en els pressupòsits establerts a la Llei Catalana d’Habitatge –suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol–, segons els quals tot immoble que sigui titularitat d’un gran tenidor d’habitatge (aquell que tingui en desús més de 1.250 metres quadrats de pisos habitables, com és el cas) no podrà ser desallotjat sense oferir alternatives de lloguer social a les okupants. Cal recordar que, malgrat la suspensió de la llei, el govern català sempre ha manifestat que les seves actuacions tindrien sintonia amb la filosofia de la llei vetada pels tribunals espanyols.
El solar on es va construir l’edifici va ser adquirit per l’empresari Santiago Cardete l’any 1987, per un preu que actualment equivaldria als 300.000 euros. L’administradora única de la societat mercantil Promotora Immobiliària Camat SL el 20 de febrer del 2016 –dia que l’edifici va ser okupat– era la vídua de Cardete, l’empresària Domitila Olmo, qui va morir als 93 anys el juny de 2016. L’empresa ha passat a mans dels fills. Al registre mercantil consta que la societat limitada està valorada amb un capital social de 30.050 euros, malgrat que cadascun dels cinc habitatges es va voler vendre per 450.000 euros. Els últims anys la promotora va provar d’obrir-hi un establiment destinat al turisme, però les seves intencions van quedar frenades per la moratòria de llicències decretada per l’Ajuntament de Barcelona. Es dóna la circumstància que la família Cardete és propietària d’un mínim d’altres quatre immobles abandonats a la ciutat de Barcelona. Segons dades del Registre de la Propietat, les societats controlades per Santiago Cardete sumen la titularitat de 249 immobles –residencials, aparcaments i comercials– al conjunt de l’àrea metropolitana. “Seguim condemnant persones com Santiago Cardete que especula mantenint edificis buits amb la crisi habitacional que pateix Barcelona”, conclouen des de la nova Rimaia.
